La desena jornada del judici contra la família Pujol Ferrusola ha estat prou interessant. Tot i que es continua necessitant un mapa per fer un encreuament entre els testimonis i els negocis concrets de Jordi Pujol Ferrusola que les acusacions consideren tapadores pel cobrament de comissions a canvi d’adjudicacions públiques. De fet, aquest matí des de la sala de l’Audiència Nacional de la seu de Madrid s’ha viatjat per tres continents. Mèxic, Madrid, Tarragona, l’Argentina, Croàcia i el Gabon han estat els escenaris, amb un desconcert que fins i tot atabalava el mateix president del Tribunal, José Ricardo de Prada, que en més d’una ocasió ha hagut de pronunciar “suficient” o “ja n’hi ha prou” per aturar els interrogatoris per la cua que testimonis que s’acumulava.
La jornada estava dedicada al projecte mexicà d’Azul de Cortés, la compra d’uns terrenys a Madrid, una adjudicació al Gabon per electrificar el país, una inversió a Croàcia que va fer llufa, la iniciativa a Puerto Rosario i la relació amb operadors del Port de Tarragona.
Projectes, inversions i negocis que la fiscalia creu que eren simulacions per cobrar, a través d’empreses de Jordi Pujol Ferrusola, comissions d’adjudicacions públiques. Isolux ha estat també una de les protagonistes de la jornada i, per sorpresa, un document manuscrit que ha generat un debat per la propietat de la cal·ligrafia. Però, com que el document semblava anar bé per a les acusacions i semblava portar el segell de la UDEF, el tribunal no ha donat marge per a discussions. Les defenses ja han anunciat que volen una pericial sobre el document.
Una de les anècdotes del dia ha estat quan un testimoni, un exresponsable de la constructora OHL, Felicísimo Ramos, en ser preguntat per si tenia alguna relació amb algun dels acusats, s’ha dirigit al tribunal amb un innocent: “No ho sé, no sé per què vinc!”. De fet, recordava ben poca cosa del que li preguntaven, i les acusacions s’han estimat més no persistir en un testimoni que, relacionat amb el projecte de Mèxic, només podia embolicar encara més la troca perquè no sabia ni del que li parlaven.
Negocis de debò
Però la fiscalia, i l’advocacia de l’Estat a la seva roda, tampoc han tingut un dia gaire profitós. El primer testimoni, Julio Bonis, que s’ha estat gairebé una hora i mitja a l’estrada, ha desmuntat l’acusació. I, de retruc, com qui no vol la cosa, ha lloat el president Jordi Pujol per com va ajudar Coalició Canària, partit que va fundar i del que va arribar a ser conseller a les illes. Bonis ha relatat com es va dur a terme el projecte fins que el va comprar Isolux i com Jordi Pujol va cobrar la part que li corresponia com a soci, igual que la resta d’inversors. El mateix relat que el de José Gomis, un altre dels testimonis inversors en el projecte que ja va informar el tribunal que “no tenia per què regalar res a Jordi Pujol Ferrusola”.
Un altre dels testimonis clau ha estat José Augusto Anes Ferreira, un home gran portuguès -amb una curiosa combinació de veu i to de Mourinho i Johan Cruyff- que ha costat Déu i ajuda poder-li formular preguntes per una evident sordesa, però que, un cop enteses, ha detallat com va funcionar l’electrificació del Gabon i el paper que va tenir Jordi Pujol Ferrusola per aconseguir el contracte per a Isolux. De fet, aquesta certesa de la realitat del negoci l’ha donat l’exdirector general d’Energia d’Isolux, Javier Riera, que ha detallat que el projecte es va construir i que es va aconseguir el finançament d’un banc francès. En la mateixa línia, Antonio Martínez Borrallo, director d’Isolux entre 2005 i 2011, ha reconegut amb desimboltura davant del tribunal que “era normal” que es paguessin “imports alts” als que, com el primogènit de l’expresident, cobraven com a “comissionistes a èxit”.
Per altra banda, l’expresident del Port de Tarragona, Lluís Badia, ha explicat les relacions amb Puerto Rosario i com els operadors del Port de Tarragona que intentaven fer negoci amb el port argentí van plegar veles. Tot plegat perquè els socis argentins no eren fiables i canviaven de condicions contínuament. Badia, que havia estat senador de CiU, ha negat que rebés pressions per instal·lar una empresa gasística i ha recordat a l’Advocacia de l’Estat que aquestes decisions pertocaven al consell d’administració del Port, on els lletrats de la Moncloa hi tenen una participació important. Així, també ha recordat que la inversió que va fer amb Jordi Pujol Ferrusola, Javier Suqué i Miquel Huguet a Croàcia no va sortir bé perquè no es van aconseguir les llicències, i Huguet, impulsor de la iniciativa, va tornar els diners de la inversió.
Un terreny a Madrid
La part final de la jornada, però, ha portat una petita sorpresa. Un altre cas que va inquietar molt la UDEF i, de pas, la fiscalia. Concretament, la compra d’uns terrenys a la carretera d’Andalusia a Madrid per aixecar la seu d’Isolux a la capital de l’Estat. La tesi de la fiscalia és que Pujol Ferrusola va cobrar una comissió, a través de la seva societat, IMISA, cent mil pessetes que va facturar a la societat Adhoc Estrategia, SL l’any 2001. Uns diners que, a parer de la fiscalia provenien de comissions irregulars a canvi d’obra pública. Un dels venedors i l’administradora de la societat que va vendre la finca no han acabat de quadrar la tesi de la fiscalia. Si bé Lorenzo Méndez ha assegurat que va ser Isolux que li va imposar la comissió a IMISA, Carmen Tejedor, s’ha arronsat explicant que havia aportat un document manuscrit que les defenses han posat en dubte i no ha gosat parlar d’imposició. Una venda sobre la qual que les defenses encara no ho han dit tot.
