El cas Tsunami Democràtic ha aterrat, amb una decisió excèntrica que fins i tot ha desfermat una veritable guerra civil a la fiscalia, al Tribunal Suprem. La sala penal que presideix Manuel Marchena va fer cas de la ponència del magistrat Juan Ramón Berdugo que, al seu torn, va comprar l’exposició raonada que li va remetre el titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón. Un document amb què es mostrava convençut que les protestes postsentència a Catalunya van ser actes terroristes i, a més, hi col·locava a la cúspide el president a l’exili, Carles Puigdemont, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i el secretari de la Mesa del Parlament Ruben Wagensberg.
La sala penal encetava una nova etapa en la instrucció a través d’una interlocutòria que, entre altres coses, nomenava com a instructora de la causa a la més alta instància judicial espanyola la magistrada Susana Polo. Una togada, considerada progressista i experta en violència de gènere, que va lloar obertament la sentència del Procés. De fet, en una entrevista a Confilegal, qualificava de “brillant” la resolució que condemnava a gairebé cent anys de presó els líders civils i institucionals del Primer d’Octubre.
Entre les sentències més significatives de Polo es troben la ratificació de la condemna a l’exdiputada de la CUP Eulàlia Reguant, per desobediència, de la qual va ser ponent, o la seva participació en el tribunal que va condemnar de forma entusiasta el president Quim Torra. En canvi, va formular un vot particular per defensar l’absolució de l’expresident de la Junta d’Andalusia José Antonio Griñán, en l’escàndol dels ERO. També va ser la ponent de la sentència de la Manada que va incrementar les penes i la jutgessa que va condemnar un tuitaire per enaltiment del terrorisme i la que va rebutjar la querella per la mort d‘Excalibur, el gos que suposadament havia estat contagiat d’Ebola l’any 2014.
Susana Polo, jutgessa des del 1985
Susana Polo farà 64 anys i acumula molts anys en la carrera judicial, des que hi va entrar el 1985. Primer, li van tocar les estrades de jutjats de districte, com el de San Sebastián de los Reyes, a Madrid, i com a segon destí va ocupar plaça a Barcelona, al jutjat penal 20. Després va tornar a Madrid, però abans va regir el jutjat d’instrucció 1 de Fuenlabrada. El 1988 va ascendir a magistrada i va ser destinada a Alacant, però dos anys més tard va tornar a Madrid i, després de ser la titular del jutjat d’instrucció 4 de la capital espanyola, va escalar a l’Audiència de Madrid, on va romandre des del 1997 fins al 2013, on va acabar presidint la secció 26.
L’abril del 2013, va ser nomenada pel Ple del Consell General del Poder Judicial magistrada de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Madrid. Una etapa en què es va negar a admetre a tràmit una querella contra la conselleria de Salut de Madrid, presentada per plataformes animalistes, per la mort d’Excalibur, el gos de la infermera contagiada d’Ebola l’any 2014. També va ser allà on va condemnar els sicaris de la mort de l’advocat Alfonso Díaz Moñux.
Especialista en violència de gènere
El setembre de 2018, Polo es va integrar a la sala penal del Tribunal Suprem, en principi com a progressista i amb l’aval de Jutges i Jutgesses per la Democràcia. Al Suprem va ser apadrinada per les també magistrades de l’alt tribunal María del Pilar Teso, de la sala tercera, i Clara Martínez de Careaga, de la sala cinquena. De fet, va ser el mateix dia que el president de la sala segona, Manuel Marchena, va apadrinar Carmen Lamela, la instructora de la causa del Procés a l’Audiència Nacional i del cas de Sandro Rosell, que va resultar un fiasco amb una absolució després de dos anys de presó provisional.
La gran especialitat de Polo és, però, la violència de gènere. Des del maig del 2010, la coordinadora estatal de les activitats d’especialització en matèria de violència de gènere dels jutges que obtenen destinació a jutjats i sales especialitzades en la matèria. Així mateix, ha estat professora associada de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Madrid, coordinadora del Practicum del 2002 al 2014. Ha dirigit també diversos cursos organitzats pel Consell General del Poder Judicial i ha participat en nombrosos seminaris en relació, entre altres temes, amb la violència de gènere, la mediació penal, el jurat i el dret de família.
Al Suprem i a la sala de govern
Des de l’estrada del Suprem, Polo va saltar a la fama com a ponent de la sentència que va augmentar les penes als condemnats per la violació de la Manada a Pamplona, un cas de violació grupal que va esfereir l’opinió pública per la magnanimitat dels jutges que van condemnar els acusats en primera instància, a l’Audiència de Navarra. També va signar el vot particular, amb Ana Ferrer, contra la confirmació de la sentència l’expresident andalús Juan José Griñán pel cas ERO. Però també des del Suprem va confirmar la pena de tres mesos de presó a un jove per donar suport a la violència contra policies, polítics i banquers a Twitter.
Amb el Procés tampoc ha estat gaire afable. Polo va redactar la sentència que va condemnar a una multa de 13.500 euros la diputada del Parlament Eulàlia Reguant per desobediència greu a l’autoritat, arran del seu testimoni en el judici del Primer d’Octubre. També va participar en la resolució que va confirmar la sentència del president Quim Torra per desobediència sense emetre cap vot particular ni cap objecció a la condemna que va proposar el seu company de toga Juan Ramon Berdugo. No va participar en la sentència del Procés, però no es va estalviar lloar-la. “Des del punt de vista tècnic, la sentència és impecable i fins i tot, en la meva opinió, brillant, per la qual cosa en recomano la lectura a qualsevol jurista, ciutadà o polític abans d’emetre judicis de valor”, responia a preguntes de Confilegal. Per afegir, que “això sí, sens perjudici de la discrepància jurídica que hi pugui haver, com passa amb qualsevol altra resolució judicial”. Polo haurà de discernir ara si hi ha o no terrorisme en el cas del Tsunami.
