La norma obliga jutges i magistrats a motivar les seves resolucions i basar-les en el dret, la Constitució i la resta de lleis, les més pertinents en cada cas. Generalment, aquesta norma es compleix amb més o menys traça, ofici o rigor. Però, alguna vegada, hi ha jutges que no es mosseguen la llengua, especialment quan entitats denunciants amb la síndrome de la querella fàcil -en l’argot dels jutjats- presenten escrits que no tenen solta ni volta. Aquest ha estat el cas de la magistrada Maria Antònia Coscollola, del titular del Jutjat d’Instrucció número 24 de Barcelona, que ha dictat una sucosa interlocutòria amb què arxiva una onírica querella presentada per Vox arran de l’estada fugaç a Barcelona del president a l’exili, Carles Puigdemont, el passat 8 d’agost, amb motiu del debat d’investidura que va portar a l’elecció de Salvador Illa com a president de la Generalitat.
La jutgessa no només arxiva la querella, sinó que aprofita les quatre pàgines de la interlocutòria per fer un curs de dret penal i processal als serveis jurídics de la formació d’extrema dreta espanyola. La magistrada repassa fil per randa la doctrina pacífica sobre els suposats delictes pels quals Vox va interposar la querella, així com els criteris necessaris mínims per obrir una instrucció judicial i imputar uns querellats. De fet, la jutgessa s’esplaia en l’intent de Vox d’imputar l’advocat del president Puigdemont, Gonzalo Boye. Un intent que la magistrada considera no només il·legal, sinó irracional.
Imputacions sense sentit
La querella es va interposar pels delictes d’omissió del deure de perseguir delictes (article 408 del Codi Penal), d’encobriment (article 451), de desobediència i denegació d’auxili (article 412, sobre desobediència de funcionaris a l’administració de justícia) i de prevaricació (article 404). Els denunciats eren els “responsables de l’operatiu dels Mossos d’Esquadra”, “qualsevol que hagués participat en l’impediment de la detenció” i l’advocat de Puigdemont. De bon principi, la jutgessa alerta que acumula tres procediments –contra tres mossos–, però només per un delicte, el de l’article 408, l’omissió del deure de perseguir un delicte.
A continuació, recorda que una querella no es pot presentar en genèric contra els “responsables de l’operatiu” perquè, entre altres coses, són “persones indeterminades”. Una circumstància que no compleix amb els requisits mínims que estableix l’article 277.3 de la Llei d’Enjudiciament Criminal, que obliga a dir el nom, cognoms i veïnatge del querellat. Pel que fa a Gonzalo Boye, la jutgessa hi suca pa. “La querella es dirigeix contra l’advocat sense que consti contra ell -ni tan sols es descriuen- indicis de participació en els delictes que s’investiguen”, raona la magistrada.
“El fet de ser advocat de Puigdemont per se no pot considerar-se una conducta delictiva”, etziba la jutgessa. Per a la jutgessa, “no hi ha cap dada” i “ni existeix una sola referència en el procediment” que ni tan sols indiciàriament pugui embolicar Boye en aquest delicte. “És manifestament improcedent imputar una persona física per haver assumit la defensa d’un investigat”, remarca la jutgessa.
Tres delictes que no tenen cap sentit
La resolució continua desgranant els tipus delictius pels quals es querella Vox amb relació als querellats. En primer lloc, la jutgessa fa memòria a la formació ultraespanyolista que un delicte del 408 només el poden cometre funcionaris o autoritats, no particulars. En segon terme, també analitza amb tot detall el delicte d’encobriment, del 451 de Codi Penal. En aquest cas la magistrada també fa memòria als advocats de Vox que no es pot encobrir un delicte de desobediència perquè és un delicte que no permet l’encobriment. En tot cas, també l’hauria de cometre un funcionari públic en “abús d’autoritat”.
Pel que fa als delictes de denegació d’auxili i prevaricació també l’hauria de cometre un funcionari o autoritat pública. En el cas de la prevaricació, la jutgessa també aprofita per refrescar quins són els elements del tipus penal i quin bé jurídic protegeix, com és el “recte i normal funcionament de l’administració”. En síntesi, la jutgessa arxiva la querella perquè és dirigida contra “persones indeterminades” o bé contra persones que no poden cometre aquesta mena de delictes, a més del fet que no hi ha ni “indicis racionals” de la seva comissió ni participació. Ara, Vox pot interposar un recurs d’apel·lació a l’Audiència de Barcelona.
