El titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, ha decidit enviar al Tribunal Suprem la polèmica causa que investiga Tsunami Democràtic, que el 6 de novembre va reactivar amb una interlocutòria que va fer saltar totes les alarmes, pensada per intentar barrar el pas a l’amnistia, ja que pretén encausar per terrorisme Carles Puigdemont, Marta Rovira i deu persones més. La mateixa proposició de llei de l’amnistia que es tramita al Congrés recull que els casos d’actes terroristes tipificats per la directiva 2017/541 del Parlament Europeu i del Consell de 15 de març de 2017 sobre aquesta qüestió no poden ser amnistiats.
Els redactors de la llei van tenir en compte aquest punt per donar-hi seguretat jurídica –evitar que el TC la tombi– i estan convençuts que casos com el del Tsunami no poden passar de la qualificació de desordres públics, i en cap cas hi ha terrorisme. Un dels requisits per aplicar la directiva europea que exclou casos de l’amnistia és que hi hagi morts intencionades. Per això, les defenses dels imputats mantenen que no se sosté que se’ls vulgui vincular amb la mort d’un atac de cor que un turista francès a l’aeroport del Prat el dia de la protesta contra la sentència del Procés. Una mort, d’altra banda, que els Mossos d’Esquadra ja han informat que no en troben cap rastre als seus atestats.
El paper de la fiscalia, clau de la maniobra
El magistrat ha sorprès aquest dimarts amb una nova maniobra en centrifugar la causa camp al Suprem. En el que s’anomena, en llenguatge judicial, una exposició raonada, al·lega que trasllada l’expedient perquè “cal la pràctica de diligències d’investigació” que ell no pot practicar perquè Puigdemont i el diputat del Parlament de Catalunya Rubén Wagensberg, un dels imputats, són aforats.
Per entendre aquest moviment ràpid de García Castellón s’ha de tenir en compte el factor fiscalia. El fiscal en cap antiterrorisme de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, va saltar immediatament contra la interlocutòria del magistrat per imputar per terrorisme dotze persones. De fet, hi va presentar un recurs en contra perquè no està d’acord amb la qualificació de terrorisme de les accions de Tsunami, que no va ser res més que un col·lectiu per convocar protestes contra la sentència del Procés. Irònicament, Carballo ha acabat fent pinça amb Gonzalo Boye, que com a advocat del cap de l’oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay –un dels imputats–, ha presentat ja diversos recursos en el mateix sentit.
En canvi, al Suprem el panorama de la fiscalia és tot un altre: el front encapçalat per Javier Zaragoza, amb Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno, són el nucli dur de l’oposició més dretana al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, que la setmana passada els va enviar una carta per cridar-los a l’ordre. En el text, que va fer arribar als 2.691 fiscals que actuen a l’Estat espanyol però que anava especialment adreçada als rebels del Suprem, els recordava la seva autoritat en una institució que és jerarquitzada i alertava que el posicionament -en tot cas tècnico-jurídic- de la fiscalia espanyola sobre l’amnistia es farà quan toqui “a través dels camins estatutaris i als procediments en els quals demanda la intervenció del ministeri públic”. “En conseqüència, el Fiscal General de l’Estat ha de mantenir una posició pública que reforci el principi d’imparcialitat amb plena objectivitat i independència en defensa dels interessos”, afegia.
Tot i la batalla que està intentant García Ortiz, la resistència és forta, i tot indica que García Castellón busca fiscals afins que li afinin la imputació contra el Tsunami per terrorisme. Les dues Espanyes s’enfronten també en aquesta partida.
