Nova fase en les negociacions polítiques al Congrés. Junts per Catalunya té al cap reclamar l’abolició de l’Audiència Nacional, o en tot cas, reduir-ne al mínim les competències. Una idea que, segons les primeres indagacions dels juntaires, tindria bona acollida en la resta de partits que fan costat al govern de Pedro Sánchez. Els primers esborranys de la proposta suposarien una modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial per escapçar el que s’autoqualifica de “tribunal especialitzat, i no especial, i centralitzat”.
L’argument de base és que l’Audiència Nacional ha “pervertit” la seva raó de ser i “ja no aporta res al sistema jurídic actual”. De fet, l’equip juridicopolític de Junts recorda que l’Audiència Nacional –que instrueix causes com Tsunami Democràtic o l’operació Judes– és una “reminiscència franquista que fa la feina bruta a l’Estat”. “No es tracta de millorar Espanya, sinó de posar-la davant el mirall i generar contradiccions en camp contrari”, apunten les fonts de Junts que preparen el text. “És una nova manera fer-los sortir de la cova”, rebla una altra veu que prepara l’esborrany del text mentre esperen un moment de negociació de lleis i mesures per posar sobre la taula aquesta carpeta.
Aprofitar que a Europa també grinyola com a tribunal
Els juntaires també tenen un roc a la faixa amb el que compten. En concret, que l’Audiència Nacional no té tribunals similars al sistema judicial europeu, sigui en països que segueixen el sistema processal continental o en els que fan servir l’anglosaxó. La seva presentació pública com a “tribunal especialitzat i no especial” grinyola força a Europa. Ara aquesta disfunció es nota més, perquè ha desaparegut la seva marca pròpia. Fins fa uns anys tenia cobertura gràcies al fet que se l’identificava com un instrument de la lluita antiterrorista a Espanya, en una llarga etapa en què els cops d’organitzacions com ETA, Grapo o els GAL marcaven l’agenda política internacional de l’Estat i generaven certa solidaritat diplomàtica. Però els anys de plom ja s’han superat.
En concret, actualment l’Audiència Nacional s’ocupa dels delictes de “major gravetat i rellevància social” com són, entre altres, els de terrorisme, crim organitzat, narcotràfic, delictes contra la Corona o els delictes econòmics que causen greu perjudici a l’economia nacional. Delictes que permeten centralitzar moltes investigacions, amb una fiscalia especialitzada en cada jutjat central d’instrucció. Per això, pot jutjar des de casos de corrupció fins a la xiulada al monarca espanyol en una final de Copa del Rei, que va fer seure Santiago Espot –només en català– al banc dels acusats.
En matèria del contenciós administratiu, l’Audiència Nacional fiscalitza les resolucions de l’administració de l’Estat. Si bé quan es va crear, el cinc de gener del 1977, només tenia sala penal i contenciosa, a poc a poc s’ha incorporat la jurisdicció social. Una jurisdicció que s’encarrega, fonamentalment, de les impugnacions de convenis col·lectius d’àmbit territorial superior al d’una comunitat autònoma o bé que tinguin efecte en un àmbit territorial superior al d’una comunitat.
Una proposta de base
Junts parteix de la idea que l’Audiència Nacional és un “tribunal d’excepció” que es va alimentar amb el terrorisme d’ETA. Partint d’aquesta premissa, proposen abolir-la o, a tot estirar, “delimitar les competències de manera molt més estricta que actualment”. “El reguitzell de delictes o la competència material en delictes que afectin de manera greu l’economia nacional o en crim organitzat és prou flexible perquè sempre trobi una escletxa per quedar-se les causes”, expliquen des dels tallers jurídics de Junts al Congrés.
En aquesta línia, Junts entendria que l’Audiència Nacional hauria de ser eliminada, però, si es mantingués, només s’hauria d’encarregar del terrorisme de caràcter jihadista i bandes criminals internacionals violentes amb resultat de morts i ferits. Una “competència material delimitadíssima” per intentar evitar que acumuli causes gegantines i que podrien ser perfectament instruïdes i jutjades per tribunals territorials, com passa arreu d’Europa.
Una transició possible
El projecte de Junts, segons les fonts consultades, esbossa una abolició “possible” i una “transició tranquil·la”. Així les “actuals competències de l’Audiència Nacional s’instruirien en causes dels jutjats dels territoris on s’hagi comès la primera acció”. La resta de delictes econòmics que es troben a l’Audiència Nacional es retornarien als jutjats competents -de fet, com era abans. En el cas que hi hagi diversos delictes en diferents demarcacions provincials dins d’un mateix cas, ho instruiria el jutjat del territori on s’hagués comès la primera acció. També es contempla la possibilitat que ho instrueixi i jutgi la demarcació i planta on s’ha comès el delicte més greu.
“Tot és qüestió d’adaptar normes competència, és relativament fàcil”, indiquen les mateixes fonts. Per altra banda, la primera pluja d’idees també planteja la possibilitat que magistrats de les sales penals dels tribunals superiors de justícia –d’àmbit autonòmic– facin d’instructors de delictes que afectin més d’una demarcació provincial. La resta de magistrats poden actuar de sala sentenciadora. “Si fa o no fa, com els casos dels aforaments”, assenyalen. En qüestions del contenciós administratiu, també es poden traslladar als tribunals superiors o sales especials del Tribunal Suprem, si es vol, per tenir competència a tot l’Estat, que serien prèvies als recursos de cassació”. “Estaríem davant una autèntica descentralització judicial i el Tribunal Suprem fent de segona i darrera instància, abans de la possibilitat del Tribunal Constitucional en matèria d’emparament de drets fonamentals”, detallen les mateixes fonts.
Un òrgan judicial que s’ha quedat sense els motius fundacionals
L’exposició de motius del Reial Decret Llei 1/1997 que creava l’Audiència Nacional arguïa motius de seguretat en un context en què ETA reivindicava atemptats contra jutges i fiscals. Ara, aquest context ha desaparegut perquè el terrorisme internacional actual no és selectiu en el sentit que no escull les seves víctimes per si són jutges, magistrats o fiscals. A més, el decret justificava les “condicions de la vida moderna, amb aparició d’una nova i complexa delinqüència” com un argument més per a la creació de l’Audiència Nacional. Un dels altres arguments era “el creixent àmbit de l’acció administrativa, amb multiplicació dels supòsits de revisió jurisdiccional” que “dificultaven les investigacions, per l’acumulació d’afers i l’endarreriment inevitable”. Una circumstància que requeria un organisme col·legiat especialitzat.
En aquest context, la naturalesa delictiva del 1977 feia que, a parer del poder legislatiu, els jutjats i audiències territorials quedessin limitats, d’aquí la necessitat de crear òrgans de la jurisdicció ordinària que, “sotmesos de manera incondicionada a les normes generals de provisió de càrrecs judicials i a les d’enjudiciament” es poguessin dedicar, “amb plenitud de garanties per al ciutadà i la societat, al coneixement d’aquest tipus de delictes”. L’excusa de l’Audiència Nacional era l’article 304 de la Llei d’Enjudiciament Criminal del 1882, que permetia el nomenament de jutges instructors especials en determinats supòsits”, tot plegat “per a la més encertada investigació i la més segura comprovació dels fets”.
Ara, els condicionants delictius poden ser perfectament assumits pels jutjats territorials, amb més recursos per a les investigacions. Per exemple, gran part de la instrucció per part de l’Audiència Nacional del judici del Procés, en mans de la magistrada Carmen Lamela, va ser dirigida pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona. Un exemple que mostraria que no hi ha necessitat de mantenir un òrgan jurisdiccional com l’Audiència Nacional. Tot un argumentari amb què Junts es prepara per negociar una reconversió del sistema judicial basada en l’eliminació d’un organisme estrany en tot el poder jurisdiccional espanyol.
