Els testimonis sempre els carrega el diable. La prova d’aquest mantra ha estat la sisena jornada del judici a Gonzalo Boye, l’advocat del president a l’exili, Carles Puigdemont. Una vista oral que té asseguts al banc dels acusats una cinquantena d’imputats per delictes de narcotràfic i blanqueig, amb José Ramon Prado Bugallo, Sito Miñanco, com a principal processat amb peticions de penes de fins a 31 anys. Boye s’enfronta a una petició de gairebé deu anys de presó acusat de preparar el blanqueig de gairebé bé un milió d’euros intervinguts a l’aeroport que la conxorxa de la policia i la fiscalia imputa a l’organització de Miñanco.
Una de les proves de càrrec contra l’advocat –a la qual se suma una declaració d’un altre processat enmig de la investigació que va obtenir el benefici magnànim de la llibertat a petició de la fiscalia– es va debilitar en la sessió d’aquest dimarts, i de quina manera. Es tracta d’una reunió en un restaurant Vips –una cadena molt arrelada a Madrid– del carrer Ourense 79 de la ciutat espanyola, el 28 de juny de 2017. La tesi de l’acusació és que els seguiments de la policia van localitzar una reunió amb Prado Bugallo, Adriana Careu, Luis Enrique García Arango, Manuel Puentes Saavedra, Isabel Prado -filla de Sito- i Boye.
Però, ni el seguiment es va registrar en una acta ni les fotografies aportades a la minuta policial posterior les va fer la policia, sinó que van ser extretes de les càmeres de seguretat del restaurant, fotogrames sense cap garantia d’obtenció ni respectant el procediment legal. Fins i tot, hi ha fotografies on els investigats porten roba diferent, com si se l’haguessin canviat mentre durava la reunió. L’interrogatori de l’advocat de Boye, Eduardo García Peña, va deixar en evidència el seguiment, basat en una conversa telefònica, fins al punt que va quedar en dubte que el seguiment s’hagués arribat a fer.
“No vam entrar”, admet un dels agents que feien una vigilància clau en el cas
En principi, es deia que el seguiment l’havien portat a terme dos agents del CNP, el 110.328 i el 113.263. En la seva declaració, el primer va passar de puntetes sobre la qüestió del seguiment sense deixar clar com s’havia fet. Però el segon agent es va picar els dits intentant explicar-ho. De fet, el president del tribunal, Félix Alfonso Guevara, va arribar a considerar la primera pregunta impertinent quan l’advocat, amb perspicàcia, va intentar saber si algun altre agent havia participat de l’estrany seguiment.
L’agent 113.263 va començar a detallar una reunió que no quadrava amb el que havia exposat pel seu company d’uniforme una estona abans, fins que el tribunal va descobrir que estava parlant d’una altra trobada, on Boye no hi era. El policia es va haver de disculpar. I, tot, seguit va admetre que ni tan sols havia entrat al VIPS, que havien vist entrar els assistents a la reunió, que els havien vist “quan van sortir”, que no van saber de què havien parlat, ni què havien fet, ni com estaven asseguts. Un relat tot estrany que el lletrat va desmuntar amb traça.
A partir d’aquí, la versió policial va canviar. Aleshores la història ja era una altra. Guevara parava l’orella. Segons el policia, van detectar el vehicle d’un dels investigats –tots eren noms de pes per a la investigació– i llavors van veure com sortien de la cafeteria sense tenir “cap informació del que passava a dins”. El lletrat va preguntar com sabien si s’havien trobat tots. La resposta es va fer esperar. “Penso que es van demanar imatges després…”, va respondre, cosa que va permetre Eduardo García fer punta al llapis. “Vostè va veure alguna cosa del que va passar dins del VIPS?”, li va etzibar. Un silenci, i tot just un “no”. “Qui estava assegut amb qui i en quines taules?”, va insistir. “No. No”, va admetre el policia. El magistrat va entrar en joc amb el salvavides per al policia quan ja havia quedat clar, que no havien vist ni com es va fer la reunió, ni quan va començar ni de què van parlar. De fet, el policia va exposar que van muntar el dispositiu quan marxaven.
Les imatges no eren de la policia i l’agent se’n mig desentén
L’interrogatori, però, va continuar. L’advocat volia aclarir les imatges que consten al sumari de la trobada. Uns fotogrames estranys. Així, va preguntar al policia per les imatges aportades. Aleshores l’agent va dir que, quan van muntar l’operatiu de vigilància, era causalment quan sortien de la cafeteria. “Penso que es van demanar imatges”, va afegir. Una suposició que va donar munició a l’advocat que va aprofitar per metrallar la prova. “Acaba d’esmentar que es van demanar imatges després… Hi ha, en un dels informes que consta a les actuacions, hi ha aportats per vostè una sèrie d’imatges…“, va plantejar. El policia es va descobrir. “No per nosaltres… Són de les càmeres del VIPS, crec recordar”, va intentar fugir de l’escomesa posant encara més en dubte la legalitat dels fotogrames.
La rematada va venir quan l’advocat va preguntar per quin motiu no es va fer una acta d’aquesta vigilància on hi havia sis persones, de les quals cinc eren principals investigats en el procediment. Únicament van reportar una minuta de la vigilància, però el policia es va desentendre de les fotografies de la vigilància al·legant que no sabia qui les havia demanades i es va treure les puces de sobre assegurant que ell no havia estat qui les havia reclamades. A més, després d’aquella trobada, tots els reunits haurien entrat en un portal del número 24 del mateix carrer que tampoc va veure què passava dins. Les imatges de la reunió donaran molt de joc en aquest judici que encara va per llarg.
