Setmana de represa del judici del cas Mito, la macrocausa per una suposada trama de narcotràfic i blanqueig que seria dirigida per José Ramon Prado Bugallo, Sito Miñanco. Un cas en què, en una de les derivades, està acusat Gonzalo Boye, l’advocat de Carles Puigdemont, per haver dirigit la recuperació en via administrativa i judicial de gairebé 900.000 euros confiscats a l’aeroport de Barajas. Uns diners que la fiscalia, gràcies a la declaració tardana d’un dels imputats a canvi de la llibertat provisional, assegura que eren de Miñanco i que procedien del tràfic de droga.
Dilluns es van reprendre les sessions després d’una aturada abrupta ordenada pel president del tribunal, Félix Alfonso Guevara, arran d’una empipada de les defenses amb la fiscalia i els magistrats per l’ordre de la prova i per la baixa mèdica d’un dels principals inculpats. Tot plegat, perquè el tribunal, contravenint un acord de sala, volia prendre la declaració dels acusats abans de practicar la importantíssima prova pericial i escoltar les gravacions de la policia que basteixen la inculpació.
Acabada la polèmica i amb els ànims asserenats, aquesta setmana la vista ha agafat un bon ritme i s’han delatat els problemes tècnics de les gravacions i les geolocalitzacions i els buits en les acusacions segons les declaracions dels processats. Un dels moments més intensos, però, ha estat la declaració de Miñanco, que fins i tot va gosar aconsellar al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, quin model de mòbil ha de comprar. Pel que fa a Boye, cap de les converses que s’han sentit a la sala corroboren o refermen la tesi del fiscal que els diners intervinguts a Barajas eren de Sito Miñanco. Ara tot resta pendent de la imminent declaració de Gonzalo Boye.
El sistema Egobox genera dubtes sobre les gravacions policials
Un dels protagonistes d’aquesta setmana ha estat l’Egobox, un “sistema discret de gravació d’àudio” que, segons la seva licitació, s’adjudica sempre a la mateixa empresa sense publicitat. Aquest sistema ha estat una de les estrelles del judici perquè moltes de les gravacions que s’han utilitzat per elaborar el relat acusatori s’han registrat amb aquest sistema que en l’argot policial es bateja com a “chicharra“. Un micro d’alta sensibilitat que grava per pistes de 30 minuts com a màxim de durada i que, en principi, no es poden editar pel sistema de traçabilitat que incorporen. Precisament, en aquesta garantia ha estat el gran debat entre els pèrits de les defenses i les acusacions.
El fet que hi hagi converses d’encara no cinc minuts dividides en cinc parts va fer posar un dimoni a cada orella als advocats de les defenses. A més, són converses privades que, ben treballades, podrien ajudar a narrar l’acusació de la fiscalia. La batussa entre pèrits va ser notòria i sonora, perquè uns van demostrar que es podrien manipular les gravacions i els pèrits de l’acusació ho negaven. Un dels problemes és que aquest sistema no guarda a la seva base de dades tot allò que grava. És a dir, que no hi ha originals, a diferència del que té el sistema SITEL, el sistema d’intervencions telefòniques. El fet que no hi hagi un servidor sinó un disc dur, que no es va saber dir d’on sortia, còpia de què era, ni quan ni per part de qui s’havia fet, va complicar la vida al perit policial que defensava la integritat de les gravacions. Al capdavall, el problema és que només hi ha una còpia i tècnicament no hi ha originals. Un fet que les defenses dels acusats de narcotràfic han espremut com una taronja per afeblir les proves indiciàries que va utilitzar la policia per embolicar-los en una sola trama.
La propietat dels diners confiscats a Barajas, clau del cas de suposat blanqueig
La sessió de dimarts va servir per concentrar l’audició de les primeres intervencions telefòniques practicades per la policia durant la investigació. La més important per a la defensa de Boye, dirigida per Eduardo García, va ser la de les converses de Manuel González Rubio, a qui se li van intervenir els diners a Barajas que ara la fiscalia imputa a Miñanco i que serveixen per acusar Boye de blanqueig. Els àudios, però, evidencien que els 890.000 euros intervinguts a Barajas eren de González Rubio. “Els diners que em van requisar Hisenda”, va afirmar al tribunal.
Les gravacions mostren que González Rubio és un empresari amb diversos negocis, amb seu fiscal tant a Espanya com a Colòmbia, sobretot en empreses del sector de la seguretat i amb facturacions força elevades. De fet, el seu perfil s’allunya de ser un “correu humà” de diners, tal com insisteix la tesi de la fiscalia. De fet, González Rubio va ser qui va contractar Boye per reclamar per via administrativa els diners intervinguts a l’aeroport i, posteriorment, davant la jurisdicció contenciosa administrativa. Al capdavall, la sala contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) li va retallar la sanció en un 50% seguint el recurs interposat per Boye. Un llarg procés administratiu i contenciós que les autoritats financeres mai van traspassar a la fiscalia com a possible blanqueig.
Les geolocalitzacions, en el punt de mira dels advocats defensors
Una de les altres febleses del relat de l’acusació són les geolocalitzacions. Un problema en relació amb la majoria de processats, ja que sovint en un seguiment se’ls localitza lluny d’on s’afirma en altres atestats que estaven geolocalitzats amb el seu mòbil. En una d’aquestes localitzacions errònies és on la defensa de Boye ha fet festa major. Així, els peritatges aportats asseguren que Sito Miñanco mai va estar al despatx de Gonzalo Boye ni a les seves proximitats entre els mesos de febrer i juny del 2017, quan es va tramitar la devolució dels diners. Els mateixos pèrits de la policia van concloure que les dades de geolocalització obtingudes dels telèfons de Prado Bugallo no el situen al despatx de Boye ni a prop en les dates assenyalades.
A més, els mateixos experts policials van admetre que el fet que el telèfon de González Rubio estigués apagat entre el 14 i el 22 de febrer, dates en què segons la fiscalia va tenir lloc la presumpta reunió on s’hauria preparat el blanqueig al despatx de Boye, és “compatible” amb la possibilitat que estigués en realitat fora d’Espanya. De fet, una de les proves de la defensa, acceptada pel tribunal, és un registre migratori oficial de les autoritats colombianes, on s’indica que González Rubio va viatjar a Colòmbia el 10 de febrer del 2017 i va tornar el dia 22 del mateix mes, per la qual cosa tampoc va poder ser present a la reunió a què fa al·lusió la fiscalia en la seva acusació. Respecte de l’anàlisi del telèfon del també acusat Manuel Andrés Puentes Saavedra, el testimoni de càrrec contra Boye de la fiscalia, els pèrits de la policia asseveren que les geolocalitzacions el situen a la zona d’influència de les antenes localitzades a 1,8 km del despatx de Boye. Amb aquesta premissa van admetre que de l’anàlisi no es pot acreditar que estigués físicament al bufet.
Miñanco contra Pegasus: un consell per a Pedro Sánchez
Un dels punts claus de la setmana ha estat la derivada per la negativa de Miñanco a declarar davant el tribunal fins que no es practiquessin les pericials i el ferm manteniment d’aquesta posició. Un posicionament que havia fet suspendre el judici sine die, fins que es va resoldre el conflicte i es va reprendre dilluns. El magistrat Guevara sabia que allargar més la situació podria provocar la repetició de la vista. Un luxe que aquest cas, que el mateix jutge considera “molt important”, no se’l podria permetre.
Per això, Guevara va voler avançar ràpidament i, un cop fetes les pericials, van començar les declaracions dels acusats, amb Sito Miñanco com a protagonista, que va mantenir la posició tot negant que hagués intentat introduir quatre tones de cocaïna a Espanya. “Soc totalment innocent”, va remarcar seguint la línida de defensa que manté no tenia res a veure amb el vaixell Toran, intervingut per la policia gràcies a una informació de les autoritats policials colombianes. “El fiscal diu 314 vegades que vaig traficar amb drogues, però no ubica ni la venda d’un sol gram”, va advertir, no sense una ironia de l’espionatge amb Pegasus a Pedro Sánchez.
Miñanco, que es trobava en tercer grau penitenciari -règim obert- en l’època dels fets, va explicar que es dedicava a gestionar aparcaments i vendre telèfons mòbils encriptats, embarcacions i motors. De fet, residia a Algesires, a Cadis, i aprofitant la seva situació penitenciària treballava com a encarregat de zona d’una empresa que gestionava aparcaments. Els viatges a Chiclana, Marbella o Torremolinos eren de “feina”, per repartir i lliurar la recaptació d’aparcaments. A més es dedicava a vendre telèfons amb un holandès, també imputat, qui va començar a vendre mòbils encriptats que els van proporcionar importants ingressos, ja que costaven uns 2.000 euros. “Si el president del govern, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, haguessin tingut telèfons encriptats no els hauria passat el que la premsa diu que els va passar”, va comentar com qui no vol la cosa, fent referència al suposat espionatge amb Pegasus que investiga l’Audiència Nacional.
