Després de setmanes de tensió a la Fiscalia del Tribunal Suprem s’ha imposat la tesi del fiscal antiterrorista de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo. La tinent fiscal del Suprem, María Ángeles Sánchez Conde, ha emès un dictamen en què descarta que els actes esperonats per Tsunami Democràtic puguin fer-se servir per investigar Puigdemont per terrorisme i considera que, en tot cas, només poden constituir un delicte de desordres públics greus. Així mateix, ho ha elevat a la junta de fiscals i al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz després d’una crisi sense precedents al ministeri públic espanyol en aquesta causa per les protestes postsentència del Procés. L’informe demana que la causa torni a l’Audiència Nacional.
En el dictamen, la número dos de la carrera fiscal comparteix també els criteris exposats pel fiscal del mateix Suprem Álvaro Redondo que, per torn de repartiment, va ser l’encarregat d’escriure un primer document, que el sector dur de la Junta de Fiscals va tombar fa dues setmanes. La situació va provocar que fos la tinent fiscal del Suprem, la de més alt rang en la fiscalia espanyola per sota del fiscal general, qui va rebre l’encàrrec d’emetre el dictamen definitiu amb l’opinió del ministeri públic.
La decisió real serà de la sala penal del Tribunal Suprem, presidida per Marchena
Ara el document serà enviat a la sala penal del Tribunal Suprem, que presideix Manuel Marchena, però el posicionament de fiscalia no és vinculant. Els magistrats són els que realment hauran de decidir si accepten la causa que els vol traspassar el titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón. El jutge instructor va elevar el sumari al Suprem perquè imputava per possibles delictes de terrorisme al president a l’exili, Carles Puigdemont, que entén que és aforat com a actual eurodiputat.
Una batalla interna que l’independentisme ha despertat
La crisi a la cúpula del ministeri fiscal s’ha desfermat en les darreres setmanes arran del Tsunami i enmig del debat de la llei d’amnistia. De fet, paral·lelament a la negociació política de l’amnistia, el jutge va tirar pel dret intentant forçar l’aplicació d’un delicte –terrorisme– que no té cabuda en la llei d’amnistia. La decisió va fer posar el crit al cel a la fiscalia de l’Audiència Nacional, que s’ha oposat fermament a la qualificació com a terrorisme dels fets investigats a la causa. El jutge, conscient que el ministeri públic li plantaria cara, va permetre l’entrada de dues fiscalies a l’ombra en forma de l’acusació de policies ferits durant les protestes a l’aeroport del Prat i durant els aldarulls d’octubre de 2019 a Barcelona.
Finalment, el jutge va traslladar el cas al Suprem, a través d’una exposició raonada en què demanava que es fes càrrec de la causa amb la petició d’imputació de l’aforat Carles Puigdemont –així com una desena de persones més com ara la secretària general d’ERC, Marta Rovira, o el secretari de la mesa del Parlament, Ruben Wagensberg. El Suprem va remetre la interlocutòria del jutge al ministeri públic per tal que exposés el seu parer. Per torn de repartiment, el fiscal Redondo va estudiar l’afer i va remetre un primer esborrany a un dels dos caps de la junta de fiscals de sala penal del Suprem, Fidel Cadena, i aquest l’hauria fet arribar a altres fiscals de sala crítics amb García Ortiz. En aquest primer esborrany, el fiscal concloïa que hi havia arguments per instruir el cas com a terrorisme.
Guerra d’esborranys
La tensió es va precipitar. Després d’enviar l’esborrany, Redondo, que de la causa només coneixia l’exposició raonada, el text de García Castellón, va descobrir més detalls del cas i va arribar a una altra conclusió: no hi havia terrorisme i, a tot estirar, es podia interpretar que s’havien registrat desordres públics greus. Un posicionament que va comentar als seus companys en la junta celebrada el 2 de febrer, tot i que no estava a l’ordre del dia. Ara bé, Redondo s’havia reunit minuts abans amb el Fiscal General, una trobada on li hauria comunicat la seva decisió.
El sector dur va desenterrar la destral de guerra i van acusar Álvaro García Ortiz de “pressionar” el fiscal Redondo. Just l’endemà, mitjans de comunicació afins als fiscals més durs amb l’independentisme van filtrar el primer esborrany. El fiscal Álvaro Redondo es va veure obligat, fins i tot, a difondre un comunicat de premsa donant explicacions de com havia anat la història. El fiscal general, per la seva banda, va advertir que alguns fiscals havien estat “deslleials” i, fins i tot, va utilitzar el concepte de “traïció”. Va ser a aleshores quan es va encarregar el dictamen a la tinent fiscal del Suprem, de fet, la primera de l’escalafó fiscal després d’un càrrec institucional com el del giscal general de l’Estat.
