Sense treva. La Fiscalia Superior de Catalunya ha interposat un recurs de súplica contra la decisió de la sala d’Apel·lacions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que suspenia un assenyalament al·legant que l’aprovació de la llei d’amnistia podria inferir en el resultat. Els magistrats al·legaven que no corria gens de pressa i no tenia caràcter preferent i, per tant, s’estimaven més ajornar la vista de l’apel·lació d’un xicot condemnat per les protestes postsentència.
La fiscalia apunta que la resolució del TSJC acordava la suspensió de l’assenyalament previst al·legant, com a única causa, tenir públic coneixement “de la tramitació del Projecte de Llei d’Amnistia que pot tenir incidència a la resolució d’aquest recurs”. Un argument que el ministeri públic tracta de desmuntar perquè “el judici de probabilitat respecte a l’afectació de la futura llei al cas concret està òrfena de concreció”. En aquest sentit, al·leguen que, a hores d’ara, es desconeix “l’eventual contingut com la possible data d’entrada en vigor, així com els efectes d’aquesta mesura sobre les causes encara en tramitació en què no hagi recaigut sentència ferma”.
No es pot parlar de “futur” com a causa
Segons el ministeri fiscal, el “futur no pot ser causa de suspensió d’un assenyalament”. En aquesta línia argüeix l’article 202 de la Llei d’Enjudiciament Criminal disposa que els “termes judicials són improrrogables” i que només s’aproven si es contempla l’existència d’una “causa justa i provada” per suspendre. Una causa que ha de fer “impossible dictar la resolució o practicar la diligència judicial…”.
Així mateix, al·lega l’article 179 de la llei d’Enjudiciament Civil, subsidiària al cas, que no preveu una futura llei com a causa de suspensió a l’apartat “d’altres circumstàncies”, i sense que tampoc es troba la circumstància invocada a l’elenc de possibles causes de suspensió previstes a l’article 188 de la mateixa llei”. Per altra banda, el ministeri fiscal retreu que la suspensió, a sobre, sigui sine die.
