El tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Marta Durántez, ha demanat formalment l’aplicació de l’amnistia pels processats a l’operació Judes. És a dir, l’operació de la Guàrdia Civil contra els CDR que va portar la ràtzia de detencions el 23 de setembre de 2019, just tres setmanes abans de la publicació de la sentència del Procés. Tots els implicats s’enfronten a penes de fins a 27 anys de presó. La vista oral davant la secció tercera de l’Audiència Nacional d’aquest matí per resoldre els articles de previ pronunciament ha estat l’escenari escollit per la fiscalia per demanar l’aplicació de l’amnistia. De fet, la vista ha servit per acordar amb el tribunal debatre només sobre l’aplicació de l’amnistia.
La fiscal ha defensat l’aplicació de l’amnistia amb el benentès que els fets de la causa no s’incardinen en les exclusions de la Llei d’Amnistia , una norma que preveu que no són objecte els delictes de terrorisme en la definició que en fa la normativa europea. L’exposició de la fiscal ha estat prou clara. “Cap dels fets objecte d’acusació s’incardinen en els esmentats supòsits exclosos de la LO 1/2024”. A més, la fiscal alerta que aquestes exclusions que “no admeten cap altra interpretació que la gramatical, atès que aquesta no ofereix cap dubte i en conjunció amb la finalitat perseguida pel legislador, expressada en l’Exposició de Motius de la norma esmentada”.
Sense responsabilitat penal
Per tant, un tòtem com és la Fiscalia de l’Audiència Nacional ha avalat el text de la llei en un cas que podia fer dubtar de l’aplicació de l’amnistia. La decisió de Durántez Gil que considera procedent l’aplicació de l’amnistia i la declaració de l’extinció de la responsabilitat criminal dels acusats i el sobreseïment lliure de les actuacions d’acord amb els articles 130 del Codi Penal i del 637.2 LECrim. Les defenses dels acusats també s’han afegit a la petició. En canvi, l’acusació particular, considera que els fets instruïts no entren en la llei de l’oblit penal independentista.
La decisió topa amb la voracitat que havia imposat el fiscal del cas, Miguel Ángel Carballo, ara cap de la fiscalia a Ciudad Real, i defensor de l’arxivament per terrorisme d’una altra causa polèmica, la del Tsunami Democràtic. El ministeri públic considerava que els acusats havien de ser declarats culpables de pertinença a organització terrorista, per tinença d’explosius i per estralls a un total de vint-i-set anys de presó per vuit dels acusats. Per a la resta d’investigats els hi demanaven penes de fins a vuit anys de presó.
El ministeri públic els identificava com integrants de diferents membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) que van integrar els Equips de Resposta Tàctica (ERT) que defineix com una “organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable, l’objectiu del qual seria dur a terme accions violentes o atemptats amb explosius i substàncies incendiàries”.
