Cop d’autoritat. Finalment, el Fiscal General de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha ordenat als fiscals Fidel Cadena, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno que responguin a les peticions de la sala penal del Tribunal Suprem, de l’11 de juny de 2024, de la causa del Procés, en el sentit que els “delictes objecte d’imputació i condemna” es “troben compresos a l’àmbit d’aplicació de la Llei Orgànica 1/2024, de 10 de juny, d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya”.
Una ordre, de 133 pàgines a la que ha tingut accés El Món, basada en els articles 22.2 i 25 de l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal, que preveu les diferències entre el fiscal actuant del cas i el criteri general de la Fiscalia. La decisió arriba l’endemà que el mateix fiscal general donés un cop d’efecte, bloquejant les agendes dels fiscals de sala del Suprem, pel dimarts 18 de juny, per fer “l’avocació” de l’aplicació de l’amnistia amb la Junta de Fiscals.
És una ordre
L’ordre del Fiscal General considera que aquests fiscals confonen al seu informe l'”ànim de lucre” que exigeix el delicte de malversació amb l'”enriquiment personal de caràcter patrimonial” dels fets que la llei d’amnistia considera no amnistiables. Així, recorda que el perjudici patrimonial per a l’Administració, resultat del delicte de malversació, no és equiparable a “l’enriquiment personal de caràcter patrimonial”. A més, el Fiscal General considera que els fets no van produir una afectació directa als interessos financers de la Unió Europea. Ara, els quatre fiscals ara hauran de respondre per escrit, tal com exigeix l’Estatut, si acaten l’ordre del fiscal general o invoquen l’article 27 que comportaria la celebració de la Junta de Fiscals de Sala dimarts que ve.
“Discrepància” que vol dir “fortalesa”
L’informe d’Álvaro García Ortiz normalitza la sonora discrepància entre els fiscals del Procés i el conjunt de la institució. En la part final del seu decret detalla que “darrere la discrepància amb el parer dels fiscals actuants i la consegüent ordre o instrucció del Fiscal General de l’Estat no subjau sinó una interpretació diversa de la llei que en cap cas porta implícita una falta de reconeixement al treball exercit pels Fiscals de Sala que han intervingut fins a la data”. “La discrepància a l’àmbit jurídic”, afegeix, “i en particular al si del Ministeri Fiscal, no s’ha de considerar com una debilitat sinó com una fortalesa de la nostra institució“. “La discrepància contribueix al debat jurídic i amb això a la formulació de criteris i solucions jurídiques més elaborats i ajustats a dret”, conclou el fiscal general.
