Hi ha causes judicials que neixen maleïdes i tenen tots els números per morir maleïdes. Aquest és el cas d’un sumari que es mantenia somort, però viu, al jutjat d’instrucció 16 de Barcelona. És una de les causes col·laterals contra el Procés, una d’impulsada per la Fiscalia arran d’una denúncia anònima i que ha viscut tota mena de vicissituds processals i materials. És la causa contra l’Associació Catalana de Municipis (ACM) on hi ha una desena d’imputats, entre els que s’hi compten l’exconseller d’Interior, Miquel Buch, l’exsecretari general de l’entitat municipalista, Marc Pifarré, o l’actual mà dreta de Jordi Turull i diputat juntaire David Saldoni. S’hi acusa els investigats de finançar el Procés independentista que ara es torna a entortolligar per la conducta del fiscal fent el ronsa sobre l’aplicació de l’amnistia, després d’un arxiu, dos intents d’enviar-la al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i la mà de Manuel Marchena que va reobrir la causa en temps de descompte.
En concret, les defenses i la Fiscalia Superior de Catalunya han posat el crit al cel per la conducta del fiscal del cas, que no només arrossega els peus, sinó que fa l’orni davant la doble petició del jutge instructor perquè es manifesti sobre la possibilitat d’aplicació de la llei de l’oblit penal per als independentistes. L’intent del jutge va ser remetre la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la condició d’aforat de Saldoni, però tant el president de la sala civil i penal, Jesús María Barrientos, com el tinent fiscal de la Fiscalia Superior de Catalunya, Pedro Ariche, han retornat la causa al jutjat d’origen amb un missatge concloent: que faci bé la feina, i que el fiscal s’afanyi a dir la seva sobre l’aplicació de l’amnistia i més en una causa que encara considera “embrionària” de la investigació.
Un fiscal que fa el sord
L’etapa actual per la qual passa la instrucció té un punt que genera perplexitat i que ha posat en guàrdia el jutge instructor i les defenses. En primer terme, el jutge, de manera prou hàbil i honesta, amb l’entrada en vigor de la llei d’amnistia, va dictar una providència, el 16 de juny, amb què donava trasllat només al ministeri fiscal, com a única acusació, per tal que al·legués en deu dies de termini el que considerés respecte a l’aplicació de la nova norma.
Van passar els dies i la resposta només era el silenci. Fins que el mateix dia que vencia el termini, el 3 de juliol, va presentar un nou escrit amb què demanava clemència a l’instructor i deu dies més per despatxar el tràmit. Tot i que l’escrit del fiscal no arguïa ni exposava cap motiu o excusa per justificar la tardança, el jutge, benevolent, li va atorgar deu dies més de termini. Ara bé, aquesta vegada sí que també va donar-ne trasllat a les defenses. Tots els lletrats defensors van complir amb el tràmit el 20 de juliol, al dinal del termini, sol·licitant l’aplicació de l’amnistia, però el fiscal a finals de setembre encara no havia contestat. Ara les defenses han demanat un escrit d’impuls processal per tal d’esperonar que el ministeri públic faci els deures i respongui.
La fiscalia al TSJC, també empipada
En el mateix context, el jutge instructor va intentar remetre la causa al TSJC, aprofitant que Saldoni havia recollit l’acta de diputat i era aforat. En total són 15 toms de causa, que el magistrat va enviar a l’alt tribunal just quan li havia donat el termini de deu dies al fiscal per posicionar-se i encara no s’havia pronunciat. Davant aquesta situació surrealista, el fiscal del cas al TSJC, el veterà Pedro Ariche, no va tenir miraments i va emetre un decret el passat primer d’octubre. L’escrit, al que ha tingut accés El Món, demana al TSJC que retorni la causa al jutjat d’instrucció perquè no hi ha cap element que, de moment, permeti passar la causa a la sala que presideix Barrientos.
En un text de sis pàgines, impregnat de l’estil murri d’Ariche, carregava els neulers sobre la petició del jutge per la manca de substància i la seva inconsistència processal. “La veritat és que en el present moment processal encara no ha estat concretada la naturalesa jurídica de l’ACM i, atès l’estat embrionari de la causa, perquè encara no s’ha pres ni declaració com a investigat a cap dels querellats, es desconeix tant la naturalesa dels fons com la destinació donada a gran part dels diners disposats, qüestions substantives per si la investigació excedeix de la competència de la sala civil i penal del TSJC”, argumenta amb duresa Ariche.
De fet, aquest ja era el segon intent, perquè al mes de febrer el jutge instructor ja ho havia provat, quan Saldoni va aconseguir l’acta per la baixa d’un altre diputat. Aleshores, el president del TSJC li va tornar el cas a l’instructor al·legant que l’exposició raonada no era exhaustiva i només es basava en la “relació nominal” d’un aforat. És a dir, Barrientos renyava l’instructor per no haver fet el que tocava, que era una resolució argumentant per què calia processar un diputat del Parlament quan ni tan sols se li atribuïa cap fet concret.
Una causa amb denúncia anònima i un nyap processal
Aquesta instrucció investiga els delictes de malversació de cabals públics, frau i exacció il·legal, de l’article 432, 252 i 436 del Codi Penal. Tot plegat per despeses que des de l’any 2015 suposadament van servir per finançar el referèndum del Primer d’Octubre de 2017 així com “la creació d’un nou Estat fora de les vies legals”. La causa es va obrir el desembre del 2017 arran d’una denúncia anònima per suposades irregularitats de l’entitat municipalista que va arribar a la unitat anticorrupció dels Mossos d’Esquadra, que van demanar a la Fiscalia poder accedir a dades tributàries i de la Seguretat Social de l’ACM.
Paral·lelament, el març del 2020, el Cos Nacional de Policia va informar la Fiscalia que investigava el suposat desviament de fons de l’ACM al procés independentista. La Fiscalia va obrir diligències per malversació de fons públics, falsedat en document mercantil, frau, blanqueig de capitals, negociacions i activitats prohibides a funcionaris i abús en l’exercici de funcions. La investigació també afectava una agència de viatges de Vic. Finalment, les dues investigacions policials es van unificar i es va demanar informació tributària i econòmica de cinc persones primer, i després de cinc més.
El juny del 2018, Miquel Buch, president de l’ACM, va ser nomenat conseller d’Interior i va passar a ser aforat. La Fiscalia va deixar d’investigar-lo. El setembre del 2018 es va prorrogar la investigació, i el març del 2019 la Policia Nacional la va donar per conclosa. El juliol del 2019 la Fiscalia va presentar la querella contra nou persones per malversació i frau, sense haver-ho comunicat als afectats. L’Audiència de Barcelona el juliol de 2021 va ordenar arxivar-la amb una dura estirada d’orelles a la Fiscalia i al jutge instructor per allargar una instrucció i apuntar una possible investigació prospectiva.
Marchena entra en acció
La resolució de l’Audiència era especialment crua amb l’instructor i la Fiscalia. Així, subratllava les irregularitats processals que esberlaven les garanties dels investigats i els errors greus de la querella. “Certament, causa perplexitat que la querella confongui la Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics amb una associació, inexistent, anomenada Carles Viver Pi i Sunyer”, raonava la interlocutòria d’arxivament. La fiscal havia confós un centre de recerca en el camp dels governs locals i les comunitats autònomes –que va rebre pagaments de l’ACM per aquest motiu– amb l’exvicepresident del Tribunal Constitucional i jurista que va idear algunes de les anomenades ‘lleis de desconnexió’ impulsades per la Generalitat.
La querella incloïa, a més, al·lusions a un viatge que l’ACM va pagar a un centenar d’alcaldes per assistir a un acte organitzat a Brussel·les pel president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, el novembre de 2017. El que no va dir la fiscalia és que aquest viatge ja s’havia investigat (i arxivat per falta d’indicis) en un altre procediment. El tribunal també retreia que no s’hagués pres declaració als investigats i que no es va ordenar els “termes i l’abast” dels escorcolls dels processats, de manera que es vulnerava la seva intimitat. En síntesi, l’Audiència acusava el jutge de no portar un “control efectiu de la investigació” que estava duent a terme la policia.
La Fiscalia va recórrer l’arxivament, que va arribar a la sala penal del Tribunal Suprem, a la sala que presideix Manuel Marchena. El ponent del recurs va ser José Ramon Berdugo -el mateix ponent del cas de la imputació del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz-, i va decidir anul·lar el sobreseïment obligat per l’Audiència i admetre la tesi del fiscal. Els magistrats del Suprem van entendre que el tancament de la causa havia sigut “precipitat”. Fins i tot, la sala va avalar les entrades i escorcolls que tant havia criticat l’Audiència i va negar que s’haguessin vulnerat drets fonamentals dels acusats. La causa ara dormia el son dels justos fins que l’amnistia l’ha despertada i, de manera coherent amb el seu historial, s’ha tornat a embussar.
