Nova fase de la contrareforma de la judicatura profunda contra la llei d’amnistia. En aquesta ocasió, és una fórmula per esquivar no només l’amnistia a llarg termini, sinó també els seus efectes immediats, l’aixecament de les mesures cautelars dels possibles beneficiats de la llei de l’oblit penal per a l’independentisme. La planteja l’exmagistrat d’Espanya al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que va ser en aquest càrrec del 16 de setembre del 2013 fins al 26 de setembre del 2019, Ignacio Ulloa Rubio. Curiosament, Ulloa va ser el primer secretari d’Estat de Seguretat de l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, per a qui la fiscalia demana ara 15 anys de presó pel cas Kitchen. Una etapa en la qual Ulloa va proposar mesures tan extravagants com canviar els funcionaris de presons per vigilants privats. Una decisió que toparia amb l’estat de dret que afirma que defensa en el seu assaig jurídic.
Ulloa ha publicat un dens article al diari La Ley, una mena de BOE molt influent per als juristes, on fa una comparativa entre el dret de la Unió Europea i la proposició de llei orgànica d’amnistia. L’article reflexiona sobre la norma aprovada al Congrés en relació amb la distribució de competències entre la UE i el parlament de l’Estat espanyol. Tot plegat, pretesament enfocat des del principi de seguretat jurídica i d’igualtat. Aquest punt de partida li serveix per analitzar les conseqüències de l’amnistia respecte al principi de l’estat de dret, amb el dret a la tutela judicial efectiva i la defensa dels interessos financers de la Unió i la lluita contra el terrorisme.
Puigdemont, a la diana
Però Ulloa també fa un especial esforç sobre l’ascendent de l’amnistia sobre el règim de l’ordre europea de detenció. És a dir, apunta directament contra els interessos de Carles Puigdemont, ara candidat de Junts per Catalunya a les eleccions del 12 de maig. El pla d’Ulloa es dirigeix directament contra el projecte del president a l’exili de tornar a Catalunya en cas de tenir prou majoria per ser investit. Puigdemont podria veure’s afectat per l’aplicació de les euroordres que es podrien reactivar o les noves que puguin sorgir arran de la imputació per terrorisme en la causa del Tsunami Democràtic. I, amb la recepta d’Ulloa, no se suspendrien.
L’article, a més, esbossa un esquema sobre el possible plantejament de qüestions prejudicials, per part dels tribunals espanyols competents en les matèries anteriors, davant el Tribunal de Justícia de la Unió i les seves eventuals conseqüències. De fet, Ulloa ja va ensenyar les dents sobre com els jutges espanyols podien començar a pensar en tàctiques i estratègies per torpedinar l’aplicació d’una llei –fet tant inversemblant com inèdit, segons alguns jutges consultats per El Món–, en un acte a la Universitat de Barcelona.
Ni mesures cautelars
L’article carrega contra la llei d’amnistia i descriu el camí processal dels jutges espanyols per torpedinar la seva aplicació a través de qüestions prejudicials. Però, sobretot, emfatitza com carregar-se una de les característiques essencials de la llei, és a dir, la seva aplicació immediata, l’aixecament urgent i preferent de mesures cautelars com les ordres europees de detenció. Ulloa recorda que la llei d’amnistia “estableix regles processals especials i excepcionals” –en matèria de mesures cautelars, de qüestions d’inconstitucionalitat i prejudicials, d’investigació, enjudiciament i execució penal, administrativa i comptable, i també en matèria terminis d’enjudiciament i efectes dels recursos– que “alteren profundament el règim general de les institucions”. De fet, considera que afecten de ple el normal funcionament dels tribunals o organismes administratius -com el Tribunal de Comptes-, tant els espanyols com els europeus.
En aquest sentit, insisteix que “l’objectiu” d’aquestes “regles excepcionals és finalitzar els processos judicials”. Així, retreu que, a parer seu, “sota una capa de garantisme, es pretén imposar als jutges i tribunals que coneixen dels procediments relacionats amb l’amnistia l’aixecament de les mesures cautelars amb caràcter imperatiu, encara que es qüestionessin la inconstitucionalitat o la conformitat amb el dret de la Unió de les mateixes mesures cautelars, juntament amb la suspensió del procediment“. Per això diu que “convé insistir” en l’àmbit de les “prevencions de la llei d’amnistia que pretenen ser d’efectivitat immediata”, com ara les mesures cautelars –euroordres o embargaments comptables. Una “efectivitat immediata” –un termini màxim de dos mesos– que, per a Ulloa, cal combatre.
En aquest marc afirma que “els jutges competents per conèixer dels assumptes en els quals s’hagi d’aplicar la llei d’amnistia sempre podran mantenir el no-alçament de les cauteles esmentades”. Però va una passa més enllà i assegura que els jutges, a més, podran “adoptar mesures personals i reals addicionals que limitin de manera proporcionada els drets dels suposats beneficiaris de l’amnistia, a fi de tutelar prioritàriament els interessos de la Unió”. És a dir, que encara podran incrementar les mesures cautelars amb l’argument que entren en “franca contradicció amb el dret de la Unió i el principi de primacia de la Unió Europea”. Fins i tot, Ulloa, que ja veu a venir possibles conseqüències penals com querelles per prevaricació contra els jutges que no apliquin la llei, assevera que seguint la seva fórmula “els jutges espanyols queden a cobert davant d’eventuals querelles”. És a dir, detalla com cometre delictes sin que se note el cuidado.
