Diversos exconsellers de Cultura, com ara Lluís Puig, Joan Manuel Tresserras, Laura Borràs Castanyer, Joan Guitart, Ferran Mascarell i Àngels Ponsa, han signat un nou manifest amb què demanen aturar el trasllat de les obres de Sixena, tot just el mateix dia que el patronat del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha decidit presentar un incident d’execució per la impossibilitat de retornar amb garantia les valuoses pintures murals romàniques al monestir de la Franja.

El nou manifest, al qual ha tingut accés El Món, és una segona part del text presentat en societat el passat 5 de juny, on pregaven el manteniment de l’obra al MNAC. Però en aquesta ocasió, el document incorpora un punt que cal ressaltar. En concret, l’avís que estan disposats a presentar una querella contra les autoritats judicials o administratives que posin en risc les obres. “Advertim a totes les persones implicades que tractant-se de béns d’elevat valor històric, la causació de danys a aquests, sigui dolosament o per imprudència està tipificat com a delicte sobre el patrimoni històric al vigent Codi Penal”, remarca l’escrit.

De fet, fonts dels signants del manifest informen a El Món que ja han encarregat al despatx de l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas la preparació d’un possible plet penal per aturar una extracció o retorn de les obres que les malmetin de manera irreversible. El catedràtic de Dret Processal, però, no surt a caçar sense gos. De fet, en el debat a la llibreria Ona de la setmana passada sobre les possibles sortides davant la sentència ja apuntava una possible via penal aplicant els articles 323 i 324 del Codi Penal. Una opció que, fins i tot, el titular del Jutjat de Primera Instància número 1 de Barcelona, Guillem Soler, veia prou factible.

Sílvia Jiménez, advocada que reclama pensió de viudetat tot i que no estava casada ni registrada com a parella de fet amb el seu company i que ha portat el cas al Tribunal d'Estrasburg 12/12/22 / Mireia Comas
Jaume Alonso-Cuevillas que ha portat el cas, de Sílvia Jiménez, advocada que reclama pensió de viudetat tot i que no estava casada ni registrada com a parella de fet amb el seu company, al Tribunal d’Estrasburg. 12/12/22 Mireia Comas

Causar danys, la clau

La tesi és que si tot i les advertències dels tècnics i els experts les pintures s’acaben traslladant amb el risc de ser malmeses seria una conducta que s’enquadraria en el delicte previst a l’article 323 del Codi Penal. Un delicte que castiga amb la pena de presó de sis mesos a tres anys o multa de dotze a vint-i-quatre mesos el que causi danys en béns de valor històric, artístic, científic, cultural o monumental, o en jaciments arqueològics, terrestres o subaquàtics. Si els danys són de gravetat, com seria el cas, perquè són béns especialment “rellevants”, la pena es podria augmentar. També l’article 324 preveu una pena similar si el delicte es produeix per imprudència.

De fet, el despatx d’Alonso-Cuevillas raona que amb aquesta via es podria aturar l’aplicació d’una sentència perquè aquests delictes es podria perpetrar en grau de temptativa i per imprudència. És a dir, tot i els informes tècnics contraris es tiri endavant amb l’execució que faria malbé unes obres d’una gran “fragilitat”. En tot cas, el camí de la querella en base l’article 323 és una solució que s’enquadraria amb el que coneixem d’última ràtio característica del dret penal. En tot cas, Cuevillas, que ja va aconseguir l’absolució del conseller Lluís Puig en el cas de desobediència pel no retorn de les obres al monestir ja ha començat a treballar aquesta opció.

Els esconsellers de Cultura, en l'acte de suport al MNAC/Laura Costa
Els esconsellers de Cultura, en l’acte de suport al MNAC/Laura Costa

Una demanda i un exhort

Abans d’entrar en la via penal, aquest segon manifest també incorpora la demanda a la Generalitat de Catalunya i al Patronat del Museu Nacional d’Art de Catalunya que “esgotin totes les accions al seu abast per evitar el trasllat de les pintures, posant de manifest davant el Jutjat responsable de l’execució de la sentència els diversos informes tècnics que alerten dels riscos de qualsevol intent de trasllat”.

En el mateix sentit, “exhorten a les diverses autoritats polítiques d’Espanya, l’Aragó i Catalunya perquè busquin una solució de consens que eviti el risc de destrucció o deteriorament de les pintures”. De fet, aquesta ha estat una de les voluntats manifestades en la reunió del Patronat del MNAC celebrat aquest matí a la seu de la institució, on després d’anunciar un incident d’execució, proposen al jutge crear un grup de treball amb experts per valorar com es pot executar la sentència. Un equip on conviden a participar els tècnics que aporti el govern d’Aragó.

Comparteix

Icona de pantalla completa
Missing 'path' query parameter