El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) no veu cap problema en el fet que el Tribunal Constitucional decideixi què pot i què no pot debatre el Parlament de Catalunya. Així ho ha decidit aquest matí, en una resolució amb què ha avalat el vet del Tribunal Constitucional a la tramitació de les propostes de resolució sobre l’autodeterminació i la monarquia al Parlament la tardor del 2019. De fet, era una decisió fins un punt previsible a la vista del precedent de la sentència en contra de la suspensió del ple de l’octubre de 2017, que els magistrats van interpretar com una vulneració dels drets dels parlamentaris, unionistes, que van impugnar-ho. El Tribunal no veu tampoc que tinguessin un judici injust o fossin discriminats per raons ideològiques.
La decisió del TEDH arriba per la demanda dels exmembres de la Mesa Josep Costa i Eusebi Campdepadrós contra Espanya –que van ser absolts de desobediència pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)– sobre la vulneració dels seus drets polítics d’expressió i representació. Els magistrats conclouen que va ser una mesura “proporcionada i necessària” i ha negat que es vulnerés “la llibertat d’expressió i els drets polítics dels diputats”. “La prohibició no va impedir als parlamentaris exercir els seus drets perquè el vet es va imposar “després de nombrosos debats que havien tingut lloc lliurement”, afegeix el tribunal. Per Campdepadrós, en declaracions a El Món, la decisió apunta que “el TEDH empara els drets individuals, però no sortir del marc institucional i constitucional de l’estat”.
Protegir l’ordre constitucional”
“El Tribunal Constitucional va exercir la seva potestat, en circumstàncies extremes, per executar les seves pròpies decisions anteriors que protegeixen la Constitució com a garant de la integritat territorial de l’Estat”, assegura el Tribunal. En aquest sentit, entén que les decisions de vetar el debat de les resolucions servien per a “protegir l’ordre constitucional i dels drets dels altres”. De fet, recorda que el Tribunal Constitucional només va aplicar la “supremacia constitucional”. Una superioritat que en cap cas suposa “adhesió ideològica a la Constitució, sinó el compliment de les normes”.
“En particular”, afegeixen els magistrats, “la Constitució no podia ser alterada per altres mitjans que els establerts per la llei”. “En aquest cas, les resolucions anul·lades expressament pretenien eludir els canals constitucionals per a la revisió de la Constitució d’Espanya i establir un Estat Català independent i acabar amb l’estatus d’Espanya com a monarquia constitucional”, sentencien. D’aquí que defineixin el TC com a garant de la “integritat territorial de l’Estat”. Val a dir, que atesa aquesta interpretació el TEDH avalua les resolucions com a documents jurídics d’aplicació i no com a resolucions polítiques de debat. Així mateix, emfatitza que les llibertats de reunió i expressió van estar plenament “proporcionades” però en cap cas es pot considerar la decisió del TC “d’ingerència il·legal, arbitrària o desproporcionada”.
