Nou escrit d’al·legacions de l’Advocacia de l’Estat davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per aportar “observacions complementàries” a les nou demandes per vulneració de drets dels presos polítics condemnats pel Tribunal Suprem. Els advocats Alfonso Brezmes Martínez de Villarreal, Heide- Elena Nicolás Martínez i Jose Antonio Jurado Ripoll signen un escrit de 97 pàgines, al qual ha tingut accés El Món, en què insisteixen, com van fer en les primeres al·legacions, a negar les vulneracions de drets al·legades per les defenses d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Quim Forn. “No s’ha demostrat ni comprovat que la finalitat de les condemnes penals obeïssin a motivacions d’índole política”, argumenten.
De fet, arriben a desvincular els indults i la llei d’amnistia de la constitucionalitat i la legalitat de les condemnes. I defensen les penes imposades pel Tribunal Suprem pel suport que van obtenir del Tribunal Constitucional. En aquest sentit, remarquen al Tribunal Europeu de Drets Humans el punt de vista segons el qual van ser condemnats no per ser independentistes, sinó per no fer cas a l’ordenament jurídic i als jutges. Ara bé, més enllà de l’oposició a les raons de fons, els advocats de l’Estat són extraordinàriament durs contra les peticions d’indemnització per danys morals i el rescabalament de les costes del procés judicial.
En conclusió, els lletrats de l’Estat supliquen als magistrats europeus que desestimin les demandes i les peticions de “satisfacció” econòmica dels processats. Com a rèplica, les defenses dels demandants davant el TEDH avancen a El Món que presentaran un nou escrit al tribunal fent constar que ni el Suprem ni el Tribunal de Comptes ha aplicat l’amnistia a cap dels condemnats.
“Excessives i irraonables”
En aquest sentit, consideren que els imports sol·licitats pels condemnats són quantitats “excessives” i “irraonables”. També recorden que les costes van ser abonades per l’ANC, Òmnium Cultural, el PDeCAT, Junts per Catalunya i ERC i no pas pels demandants. Així mateix, els advocats de l’Estat retreuen les tarifes pagades als lletrats dels condemnats: “L’elecció d’un advocat que exigeix uns honoraris tan elevats no hauria d’anar a càrrec del tresor públic nacional”. El que es desprèn del to de les observacions és que el Regne d’Espanya veu la possibilitat que sigui condemnat i, per tant, reclama abaixar les pretensions econòmiques que comportaria una sentència desfavorable.
Els lletrats de la Moncloa dediquen bona part de les seves observacions a replicar les peticions d’indemnització per danys morals si la sentència és estimatòria i condemna Espanya. Indemnitzacions que abastarien dels 46.515 euros reclamats per Junqueras, als poc més de 41.000 euros de Forcadell, Bassa i Romeva, els 60.000 de Forn, Turull, Rull i Sànchez i els 100.000 de Cuixart. Tot calculat en base del temps que van passar a la presó que va suposar no poder treballar i haver vist frustrats els seus drets polítics i de representació.
Davant les peticions, la representació del Regne d’Espanya rebutja els càlculs, que considera “excessius” i que no tenen cap base de proporcionalitat. “Demanen una quantitat sense més raonament, ja que bé es podria haver fixat la meitat que el doble”, retreuen. Tot i això, demanen que, si el tribunal conclou que s’han vulnerat els drets fonamentals dels demandants, faci un càlcul més “proporcional” i “adequat” a la vulneració de drets que estimi.
L’amnistia, res a veure
El recurs també referma les diferents tesis presentades en el primer escrit de resposta de l’Estat a les demandes dels presos. Ara bé, afegeix l’entrada en vigor de l’amnistia, però sense cap entusiasme. De fet, no ocupa ni dues pàgines de les observacions, perquè es limita a transcriure una part literal de la llei. En tot cas, els advocats de l’Estat neguen que tant l’amnistia, com els indults, com la derogació del delicte de sedició “provin que la condemna tingués una intencionalitat exclusivament política com a forma de represàlia per la seva intervenció en la campanya de suport al referèndum a favor de la independència de Catalunya”.
Segons les observacions presentades pels lletrats de la Moncloa, l’amnistia o els indults no serveixen per acreditar que la condemna era política. Ans al contrari, intenten convèncer el tribunal que només són “actuacions del govern o el Parlament espanyol destinades precisament a pal·liar o extingir la situació jurídica dels demandants després de la seva condemna, sense afectar la constitucionalitat o conformitat d’aquelles amb el Conveni Europeu de Drets Humans”. És a dir, vincula indults i amnistia a una decisió política allunyada de la vulneració de drets denunciada.
Cap dret vulnerat
En la mateixa línia, els advocats de l’Estat subratllen que la condemna era previsible, tant per “la interpretació històrica del tipus penal de sedició pel Tribunal Suprem, com per l’existència de casos anteriors coneguts per altres òrgans judicials inferiors en què s’havia interpretat el tipus penal”. Així, neguen que hi hagi intencionalitat política en les condemnes i defensen que van ser una pena per “l’efecte impeditiu, generalitzat a tot el territori de Catalunya, del normal desenvolupament dels mitjans de tutela de l’ordenament jurídic vulnerat”. Per això neguen que fossin condemnats pel “missatge reivindicatiu de la independència”.
Així mateix, insisteixen a negar una “ingerència” política en la sentència en el sentit que afectés els drets polítics com els drets de reunió o llibertat d’expressió. Asseguren, per exemple, que cap dels participants en les protestes del 20 de setembre o del Primer d’Octubre va ser processat per participar en una manifestació. “Cal destacar, precisament”, addueixen, “la dada que cap dels ciutadans que va assistir a la manifestació del 20 de setembre o van participar en els actes de l’1 d’octubre del 2017 van ser acusats ni sancionats per aquest fet: i és que el que va ser objecte de repressió penal no va ser la intervenció en actes de protesta, sinó una conducta essencialment diferent, feta pels demandants”. En el mateix paquet, rebutgen la idea i la pretensió dels condemnats d’anul·lar la sentència per “manca de proporcionalitat de la pena”, repetint els mateixos arguments que en les primeres al·legacions.
L’advocacia de l’Estat no es mou del relat segons el qual “els demandants, per dur a terme la seva estratègia concertada d’atac a les bases constitucionals del sistema, es van valer d’una multitud de persones convocades a aquest efecte, per obstaculitzar l’exercici de la funció jurisdiccional, mobilitzant la multitud per fer possible una votació que havia estat declarada il·legal pel Tribunal Constitucional i diverses instàncies judicials i impedir l’acció policial, cosa que no queda emparada per l’exercici del dret de manifestació constitucionalment reconegut”. Una conducta que va ser condemnada amb l’aval del Tribunal Constitucional, recorden.
