Un error garrafal del jutge de l’Audiència Nacional que porta el cas Tsunami Democràtic podria anul·lar tota la causa que investiga per terrorisme Carles Puigdemont, Marta Rovira i una desena d’independentistes més. Segons avança El País, Manuel García Castellón, instructor flagell de l’independentisme en altres casos polèmics com l’operació Judes contra els CDR, hauria signat amb tres dies de retard la interlocutòria que dictava la primera pròrroga de la investigació del cas Tsunami.
L’escrit del magistrat porta data del 30 de juliol del 2021 —tot i que el text assegura que la pròrroga comença a comptar a partir del dia abans, el 29 de juliol—, però la signatura electrònica és del 2 d’agost, és a dir, tres després del límit legal. Tres dels imputats volen aprofitar aquest ball de dates i ha presentat recursos de reforma davant del mateix García Castellón i de la sala Penal de l’Audiència Nacional per sol·licitar l’anul·lació de la causa.
Instrucció forçada i amb canvis a mida per esquivar l’amnistia
Després d’aquesta pròrroga, el magistrat del Jutjat d’Instrucció Central 6 de l’Audiència Nacional n’ha signat quatre més, de sis mesos cadascuna, per estirar la investigació i mantenir la pressió sobre l’independentisme. En les últimes setmanes, i coincidint amb la tramitació de la llei d’amnistia al Congrés dels Diputats, García Castellón no ha dubtat a adaptar els delictes que imputa a Carles Puigdemont i la resta d’investigats per evitar que puguin acollir-se a la mesura de gràcia.
Els imputats que han presentat recurs pel defecte de forma hi ha Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de Puigdemont; l’advocat i exconseller de Governació Xavier Vendrell; i la secretària de Moviments Socials d’ERC, Marta Molina. Alay i Vendrell han presentat un recurs davant el jutge, mentre que Molina ha optat per anar directament a l’Audiència Nacional. Tots tres reclamen anul·lar totes les diligències d’instrucció acordades després del 29 de juliol del 2021.
Ni la fiscalia ni el jutge veuen errors
Amb tot, ni la fiscalia ni el mateix consideren que hi hagi cap error de procediment. De fet, García Castellón s’espolsa qualsevol responsabilitat sobre el retard. “La resolució del 30 de juliol del 2021 va existir, es va redactar i es va elaborar en la data assenyalada. La seva incorporació al sistema de tramitació processal en la data de la signatura [2 d’agost de 2021] va poder deure’s a multitud de circumstàncies que escapen de la funció d’aquest magistrat, que és la de resoldre i prendre decisions, no la de tramitar el procediment”, diu el jutge. L’escrit del magistrat objecte de recurs conté altres errors i irregularitats, com dates que no coincideixen amb el calendari del Procés o incompliments dels terminis establerts per la llei per traslladar interlocutòries a la fiscalia.
