El cas dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils torna a la palestra política. Després d’anys i panys reclamant una comissió d’investigació al Congrés sobre la massacre, ara un cop constituïda, la cambra baixa s’ha posat en marxa. Una de les primeres mesures serà debatre els plans de treball aportats pels diferents grups. En aquest punt, ERC i Junts han mostrat certa unitat estratègica en els objectius i els mètodes que volen aplicar a la comissió. Dos documents, als que ha tingut accés El Món, estan signats pel cap de files dels republicans, Gabriel Rufián i de Junts, Míriam Nogueres.
Tan republicans com juntaires tenen com un dels punts a aclarir la fosca relació de l’imam de Ripoll, Abdelbaky Es Satty —suposat cervell de la cèl·lula jihadista—, amb el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), els serveis d’informació de l’Estat. De fet, des de Junts exigeixen la “desclassificació dels documents” que estarien en mans del CNI sobre els atemptats i sobre l’activitat a Espanya d’Abdelbaky Es Satty.
Les dues formacions independentistes basen la seva estructura de treball en dos conceptes clau. Per una banda, el dret a saber la veritat de les víctimes, més enllà de la veritat judicial recollida en les diferents sentències. I, per altra banda, escatir les possibles responsabilitats polítiques que es podrien derivar de la tragèdia. Sota aquestes dues idees, els republicans, per exemple, ERC demana aprofitar la comissió per revisar “les mesures d’integració per evitar els efectes de la capil·larització del discurs d’odi i de l’extremisme religiós entre diverses comunitats poblacionals”.
L’imam, clau de volta
En els seus plans de treball, als que ha tingut accés El Món, els dos grups parlamentaris fixen com a prioritari desembrollar la figura de l’imam. Així ERC reclama “analitzar les diverses incongruències detectades sobre la identificació de les restes d’Es Satty”. Una petició que Junts també addueixen al seu escrit recordant que van donar-lo per mort abans de tenir les proves concloents. Un veritable cavall de batalla de les defenses i algunes acusacions particulars durant el judici a l’Audiència Nacional. En aquest sentit, els republicans també volen “conèixer amb detall la relació de l’Imam responsable dels atemptats de Cambrils i Barcelona amb el CNI, la seva remuneració, si n’hi va haver, la durada i l’objectiu final d’aquesta relació”. A la llista també s’hi afegeix “analitzar les actuacions del Ministeri de l’Interior i les mesures de control que s’aplicaven a Es Satty, sabent que formava part o tenia relació amb moviments del jihadisme”.
Els juntaries reclamen “aclarir la relació entre els serveis secrets espanyols (CNI) i l’Imam de Ripoll” que qualifiquen de “cervell de l’atemptat gihadista que, d’acord amb els explosius trobats a Alcanar, havia de ser el més sagnant dels atemptats gihadistes comesos a Europa fins a la data”. “Segons les investigacions policials, els terroristes s’estaven preparant per atemptar en llocs de gran afluència com la Sagrada Família, el Camp Nou o fins i tot la Torre Eiffel”, apunten des de Junts en el seu escrit. En aquesta línia, proposen la desclassificació dels documents sobre qualsevol informació reservada o secreta que les autoritats de l’Estat tinguin sobre els atemptats i sobre la figura de l’imam. En el mateix sentit, els de Junts volen “investigar la possible responsabilitat de l’Estat en la compra de precursors d’explosius que van realitzar els membres de la cèl·lula” i que “van arribar a acumular 500 quilograms d’explosius”. En definitiva, volen establir durant la comissió si l’Estat va actuar de manera “negligent”.
Altres objectius i mesures
Les dues formacions inclouen en el seu pla de treball aprendre dels errors que van portar als atemptats. En concret, “proposar les mesures oportunes de prevenció i control dels informants de la policia, els serveis d’intel·ligència i/o qualsevol dels organismes públics que siguin susceptibles d’haver intervingut en els fets investigats”. També emfatitzen la necessitat “d’aclarir la correlació d’errades a la cadena de comunicació i coordinació entre les forces policials en relació amb la figura de l’Imam de Ripoll”. Els juntaires també hi sumen la possibilitat de la reobertura de les investigacions i els republicans insisteixen a trobar responsabilitats polítiques. Tots dos grups proposen una durada dels treballs d’uns sis mesos o abans d’acabar el primer període de sessions de la legislatura.
