Nova resolució del ple del Tribunal Constitucional contra els drets polítics del president d‘ERC, Oriol Junqueras. La magistratura constitucional ha dictat una sentència, de la qual n’ha estat ponent el magistrat Ricardo Enríquez Sancho, amb què per unanimitat desestima el recurs d’empara interposat per Junqueras contra la sentència del Tribunal Suprem, de 12 de maig de 2021, que va desestimar el recurs
contenciós administratiu contra els acords de data 3 i 23 de gener de 2020, de la Junta Electoral Central, que declaraven la pèrdua del seu escó de diputat del Parlament Europeu.
Una retirada de l’acta basada en l’aplicació sobrevinguda de la causa d’inelegibilitat prevista als arts. 6.2.a) i 6.4 de la Llei Orgànica de Règim Electoral, en haver estat condemnat per la sala penal del Tribunal Suprem arran el judici del Suprem, per sedició i malversació. La resolució considera que no es va vulnerar cap dret polític ni fonamental del líder d’ERC i avala que fossin part en el recurs de la decisió de la Junta Electoral el PP i Vox.
Cinc motius per desestimar el recurs
Segons els magistrats, es pot considerar que “no hi va haver vulneració del dret a la tutela judicial efectiva de Junqueras, perquè
la sentència del Tribunal Suprem impugnada reconegués la legitimació passiva al Partit Popular i al partit Vox per actuar com a codemandats en aquest recurs contenciós- administratiu”. El motiu que al·leguen els togats és que “ambdues entitats tenien interès legítim a defensar davant la Sala els acords de la Junta Electoral Central (LOREG), adoptats arran d’una denúncia presentada precisament per la dreta extrema i l’extrema dreta.
Així mateix, entenen que tampoc va vulnerar el dret a la tutela judicial, o el dret de participació política (art. 23 CE), que la sentència impugnada es negués a exercir un control de nul·litat sobre la sentència del Procés. Comptat i debatut, els magistrats recorden en les seves raons que l’ordenament jurídic no preveu aquestes revisions i més quan s’ha interposat un recurs contenciós. A més, el Tribunal desvincula la decisió de la Junta Electoral del dret de la Unió Europea que li havia reconegut l’acta de diputat abans de ser sentenciat per sedició i malversació pel Primer d’Octubre.
Finalment, la sentència del Ple desestima el motiu que s’al·legava haver patit discriminació respecte d’altres diputats del Parlament Europeu. Els magistrats interpreten que n s’ha ofert un “terme de comparació vàlid, ja que feia menció únicament als ‘Srs. Puigdemont i Comín’, els qui ni tan sols van ser jutjats en el judici del Procés”. Així ressalten que “com que no va ser condemnats no se’ls pot aplicar la causa d’inelegibilitat de l’article 6 de la LOREG”.
