Sorpresa a la comissió d’investigació dels atemptats del 17-A. Aquest matí, la Moncloa ha fet arribar els informes del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) sobre Abdelbaky Es Satty, l’imam de Ripoll, cervell de la trama dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 i 18 d’agost de 2017. Són trenta-quatre pàgines, a les que ha tingut accés El Món, d’entrevistes entre agents del CNI així com documents de les trobades amb el Servei d’Informació de la Guàrdia Civil i la compareixença de l’exdirector del CNI, Félix Sanz Roldán, sobre les relacions de l’imam amb els responsables dels cossos i forces de seguretat de l’Estat.
Els documents mostren i avalen la tesi que els serveis de seguretat tenien controlat l’imam i li van oferir contramesures a canvi d’informació sobre les trames de jihadisme a Catalunya i Espanya així com el seu finançament. Tot i que en un principi Es Satty es va mostrar com una “persona opaca” va acceptar facilitar tots els coneixements del passat sobre processos a Catalunya, Ceuta i el Marroc. També apunta la seva relació amb organitzadors dels atemptats de l’11-M i els coneixements sobre els atemptats als EUA de les Torres Bessones.
Els documents porten el segell de “confidencial” i el membret del CNI. Aquests documents posen en dubte la versió de Sanz Roldán, de l’excap del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), el comissari José Luis Olivera, que van negar qualsevol relació de l’imam com informador o confidents dels serveis de seguretat de l’Estat. Una versió avalada pels exresponsables del ministeri de l’Interior en el moment dels atemptats, el ministre Juan Ignacio Zoido i l’exsecretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto. Ara els diputats podran analitzar la documentació.
Entrevistes amb agents del CNI
Una de les parts més interessants dels documents desclassificats són els atestats de les entrevistes que els membres del CNI van fer Abdelbaky Es Satty. La primera està datada el 17 de març de 2014 a la presó de Castelló in complia pena per tràfic de drogues. Una trobada que va durar una hora. Els agents d’intel·ligència van decidir obrir el contacte perquè l’imam de Ripoll havia estat relacionat amb els principals líders de l’operació Chacal, que es va desenvolupar el deu de gener de 2006, per part de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia, que va consistir en la desarticulació d’una cèl·lula jihadista que formava part del Grup Islàmic Combatent Marroquí amb presència a Europa i Síria.
A partir d’aquesta premissa, els agents entrevistadors van demanar-li sobre les persones que va conèixer a Vilanova, detingut en l’operació Chacal i pels atemptats de l’11M. De fet, en aquesta primera trobada fins i tot va apuntar els noms del falsificador de documents pels terroristes de l’11M i per un altre que es va immolar en uns atemptats contra tropes italianes a Irak. Un cop es va celebrar aquesta entrevista, se’ va agendar una altra per l’1 d’abril que, finalment, es va celebrar el 31 de març. En aquesta trobada es va mostrar conforme a passar informació; ara bé, tenint present quin ús se’n faria i va reclamar mesures de seguretat. En aquesta trobada va facilitar els seus coneixements sobre processos de radicalització a Catalunya, Marroc i Ceuta. També va identificar diversos noms com ara el de Mohamed Atta, un dels terroristes que va encastar un avió a les Torres Bessones l’11 de setembre de 2001, al qui hauria prestat algun servei logístic. Els agents el qualifiquen de “prou intel·ligent i molt desconfiat” que “intenta jugar amb els seus coneixements”.
Una persona que cal “controlar”
Entre la documentació també hi ha l’informe que el mateix Roldán va presentar davant la Comissió de Control als Crèdits Destinats a Matèries Reservades sobre l’imam celebrada el sis de març de 2018. En aquest informe, l’aleshores director admet que Es Satty, des de l’operació Chacal, una operació antijihadista a Catalunya, “seguia essent una persona d’interès genèric pel Centre per les seves possibles vinculacions amb entorns radicals”. De fet, va assegurar que es va “avaluar el seu reclutament” però només van ser “contactes telefònics, esporàdics amb personal del Centre”. Així mateix, el director del CNI assegura que finalment, com que no va proporcionar informació d’interès es va descartar fer un seguiment exhaustiu i no donar més cobertura a la seva figura.
