“No serà com la sentència de l’estatut o de l’avortament, ni de bon tros”. Aquesta és una de les frases amb què membres del Tribunal Constitucional han comentat el que calculen que poden trigar a resoldre sobre el “fons de la llei d’amnistia”. En concret, les mateixes fonts albiren que la primera resolució sobre la llei de l’oblit penal pels independentistes trigarà entre “sis mesos i un any”. Un termini raonable a la vista de les circumstàncies que suposen els casos afectats amb mesures cautelars o fins i tot, penes de presó o embargaments. “No ens podem permetre una resolució d’aquí a quatre anys, seria insostenible en una qüestió de drets com aquesta”, afegien les mateixes fonts.
Precisament, aquest termini s’ha exposat el mateix dia que s’ha celebrat l’acte solemne d’obertura de l’any judicial a la seu del Tribunal Suprem i que el PP ha presentat un recurs d’inconstitucionalitat. De fet, les mateixes fonts asseguren que per economia processal s’acumularan les qüestions presentades i els recursos, tot i que han d’anar cas per cas, un cop estigui resolt el primer, la transcendència constitucional ja haurà estat resolta i, per tant, es podrà utilitzar la doctrina establerta per tramitar els recursos amb més celeritat.
Primeres passes
En tot cas, el pròxim deu de setembre, vigília de la Diada, començaran les primeres tasques del Tribunal sobre la llei d’amnistia. El plenari ha afegit a l’ordre del dia, l’admissió a tràmit de la qüestió d’inconstitucionalitat que ha presentat la sala penal del Tribunal Suprem sobre el text. De fet, les mateixes fonts remarquen que les qüestions d’inconstitucionalitat poques vegades s’admeten a tràmit perquè necessiten uns requisits d’aplicabilitat i de fons molt estrictes. En aquest cas, serà “admesa a tràmit sense cap mena de dubte”.
L’abstenció del magistrat Juan Carlos Campo, exministre de Justícia que va tramitar els indults, i l’entrada de Jose Maria Macías com a magistrat, poden embolicar la troca. En aquest sentit, alguns magistrats esperen que Macías sigui apartat perquè va elaborar un informe pel Consell General de l’Estat contrari a la llei d’amnistia. També hi ha pendents recusacions presentades contra dos magistrats més en els afers sobre l’amnistia, tot i que sembla que les majories estarien assegurades per validar la constitucionalitat de la llei. En tot cas, l’únic problema sobre la constitucionalitat de la llei és l’aixecament de mesures cautelars, una qüestió que encara genera debat entre els components de l’alta magistratura constitucional. També cal tenir present que el Fiscal General de l’Estat ha de presentar un informe en el procediment.
