Un dels punts més foscos en el cas dels atemptats del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils va ser com la cèl·lula jihadista va arribar a emmagatzemar en quantitats industrials, a Alcanar i en habitatges del Ripollès, elements indispensables per a la fabricació d’explosius. En concret, ingredients per fabricar TAPT, triperòxid de triacetona, fàcil i barat de fabricar i conegut com la Mare de Satanàs.
Va ser un dels forats negres de la investigació, però tampoc va obrir titulars perquè els explosius van esclatar a la urbanització Montecarlo d’Alcanar, de manera els seus efectes es van limitar als membres de la cèl·lula, dos terroristes morts –entre ells, suposadament, l’imam Abdelbaki es Satty– i afectacions per a membres dels Mossos d’Esquadra, dels Bombers i dels equips de neteja que van actuar al lloc del sinistre. També en va resultar afectat el membre de la cèl·lula Mohamed Houli, supervivent en l’explosió i que a la comissió d’investigació del Congrés sobre el 17-A va apuntar a la responsabilitat dels serveis d’intel·ligència espanyols en l’articulació del grup dirigit per l’imam, per falta de vigilància d’Es-Satty.
La facilitat amb què els membres de la cèl·lula de Ripoll van adquirir els elements per fabricar explosius va ser objecte d’una profunda anàlisi del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). De fet, era una prova que el centre buscava en descàrrec seu –els seus agents no havien controlat l’imam– per apuntar a un altre organisme de l’Estat, el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), en la responsabilitat de la minsa dificultat que van tenir els jihadistes per obtenir els materials. Amb aquest objectiu, el CNI va comprar els mateixos elements per internet i per demostrar que, quatre mesos després de l’atemptat, no hi havia cap mena de problema per adquirir-los, sense que es disparés cap alarma. El CNI era comandat aleshores pel veterà general Félix Sanz Roldán i el cap de la Divisió Antiterrorista era Luis Garcia Teran, actual número dos dels serveis d’intel·ligència espanyols.
“Mistery shopping”
Segons detallen fonts de La Casa -nom del CNI en l’argot dels espies-, només dos mesos després dels atemptats i de l’explosió d’Alcanar, el cap de la divisió antiterrorista, Santiago R., va ordenar a la Unitat de Tàctiques, Tècniques i Procediments de grups Terroristes, dirigits per Danton, nom en clau de D.D., un “mistery shopping”. És a dir, comprar amagant la seva identitat, per internet o físicament, prou material precursor d’explosius, imitant les quantitats que van adquirir els terroristes i van emmagatzemar a Alcanar. Fins i tot, bombones de butà a través de la plataforma Wallapop.
Membres de l’equip d’aquest mistery shopping relaten a El Món que van poder comprar sense problemes els materials com l’acetona o el peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada) o àcid sulfúric. “Fins i tot, vam demanar que la comanda fos lliurada en repositoris d’Amazon”, expliquen les mateixes fonts mentre ensenyen part de l’informe. “Vam recollir el material sense cap dificultat”, asseguren. L’alerta al CNI es va disparar i van remetre un duríssim informe al CITCO, que aleshores dirigia el comissari del Cos Nacional de Policia José Luis Olivera, -un dels principals actors de la policia patriòtica contra l’independentisme- emfatitzant les falles de seguretat i de prevenció.
Al capdavall, el CNI buscava treure’s les puces de sobre en un dels punts més foscos dels atemptats i apuntar directament al CITCO, organisme que, segons el seu criteri, tenia la competència i la responsabilitat de parar l’orella en aquesta mena de compres. És a dir, el CITCO tenia la missió de controlar i fiscalitzar les adquisicions sospitoses per a la fabricació d’explosius. “La resposta del CITCO després dels atemptats no va ser gaire efectiva, es van limitar a fer un díptic informatiu per a drogueries i magatzems de materials químics”, retreuen des del CNI.
Entre 200 i 500 quilos d’explosius
La investigació del Jutjat Central d’Instrucció 4 de l’Audiència Nacional va recollir, de fonts dels Tedax dels Mossos d’Esquadra, que a Alcanar hi havia entre 200 i 500 quilos d’explosius i 17 granades de mà, així com un grapat d’aparells electrònics que havien de servir de polsadors o iniciadors de l’explosió i per a la fabricació de detonadors a distància. També van trobar un cinturó d’explosius i material per fer-ne tres més, a part de les 104 bombones de gas butà, que havien adquirit en diverses compres per internet.
Durant el judici, els responsables dels establiments on els terroristes jihadistes van fer les compres de material químic que la policia identifica com a precursors d’explosius van explicar, amb cert punt d’acomplexament, com van aconseguir quantitats considerables de material sensible com l’acetona o el peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada) o àcid sulfúric. Els testimonis van narrar la facilitat amb què es podien comprar grans quantitats de material considerat “perillós” sense gaires problemes burocràtics.
Cinc establiments implicats
Els terroristes van comprar aquests productes en magatzems de Vic, Tortosa, Ripoll, Vinaròs i Sant Carles de la Ràpita, sense aixecar cap sospita. Només en un cas, perquè la furgoneta que portaven no estava homologada per transportar determinada mena de productes químics. Segons la sentència, els jihadistes van comprar el material amb diferents excuses. En concret, a la Industrial Sabonera de Tortosa van argüir que necessitaven peròxid d’hidrogen per “blanquejar roba al Marroc” on “era molt difícil trobar-ne”. Va ser l’argument del primer intent de compra, l’11 de juliol, que no es va consumar perquè fallava el DNI per fer la carta de transport. Però l’argument va ser repetit l’endemà per Youssef Aalla, en comprar 100 litres del mateix producte.
Al magatzem Colors de Tortosa, van justificar que la venda era per “netejar fusta” i a, Pintures Vic, per “netejar peces metàl·liques per immersió”. A Pintures Galindo, de Vinaròs, van dir que el volien per “netejar peces d’alumini i ferro”. En el moment del judici, els responsables dels establiments van advertir que calia que fos necessari demanar als compradors per a què volien aquesta mena de mercaderies. Al capdavall, els requisits per a aquesta venda, únicament era demanar la fitxa de transport d’ADR, de matèria perillosa, on s’identifica l’origen, el destí i el transportista. A més, tots aquests productes es van pagar en efectiu, per tant, un segon control de traçabilitat de les compres era més dificultós.
Des dels atemptats, apunten alguns d’aquests testimonis fora de l’estrada, ja no es poden realitzar aquest tipus de venda amb aquesta facilitat. En qualsevol cas, per la compra d’acetona o de dissolvent, com va passar a pintures Audí de Tortosa, no calia cap mena de requisit. En total van adquirir uns 500 litres d’acetona.
Refer la legislació
Tot i l’informe alarmant del CNI, i el “díptic” del CITCO, l’Estat no va reaccionar de manera immediata. No va ser fins a la llei 25/2022, d’1 de desembre, sobre precursors d’explosius que es va incorporar tota la normativa europea de control a la legislació espanyola. Ara com ara, el Ministeri de l’Interior deixa ben clar que el responsable del control dels precursors és el CITCO, que atorga les llicències per a la seva compra i distribució.
Una llei sobre la qual el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, en la seva presentació, afirmava que l’objectiu era “reforçar les limitacions d’accés dels particulars a aquestes substàncies químiques”. El gran canvi que la norma implicava era que “els compradors d’aquests productes hauran d’emplenar i lliurar al venedor una declaració de client amb les dades particulars i comercials, i l’obligació de comunicar l’operació al CITCO”.
Fins al moment, Espanya aplicava de manera descafeïnada el Reglament de la Unió Europea núm. 98/2013 del Parlament Europeu i del Consell d’Europa que regulava la comercialització d’aquest tipus de productes susceptibles d’utilitzar per fabricar explosius. Després dels atemptats, i amb l’alè del CNI al clatell, el ministeri va impulsar la Llei 8/2017, de 8 de novembre, sobre precursors d’explosius, que exigia més requisits. Posteriorment, va aprovar la resolució de 16 de maig de 2018 de la Secretaria d’Estat de Seguretat, per la qual s’establien els models de la sol·licitud i de la llicència que autoritza els particulars per adquirir, posseir, utilitzar o introduir a Espanya els precursors d’explosius. El CNI, amb ganes de treure’s responsabilitats de sobre, va apuntar directament al CITCO d’una de les grans falles de seguretat de l’Estat.
