Desplegament de tota la força jurídica dels processats per l’operació Judes a la seu del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per la vista oral de les prejudicials presentades per l’Audiència Nacional. Una vista protagonitzada per Vox i l’Associació de Víctimes del Terrorisme que són acusació popular en un procediment obert per terrorisme. Aquesta sala la Gran Sala ha parat l’orella als advocats defensors dels 12 CDR investigats que van ser detinguts tres setmanes abans de la sentència del Procés.
Les prejudicials contenien preguntes com ara si era contrari al dret de la Unió Europea poder amnistiar delictes de terrorisme i si la llei tenia un component discriminatori. L’argumentari de les defenses ha estat en bloc: la llei d’amnistia no posa en risc la lluita antiterrorista ni a Espanya ni a Europa, i que no discrimina, perquè també s’ha aplicat a policies i persones no independentistes.
En definitiva, els lletrats dels processats han arguït que l’amnistia només suposa l’exempció temporal i concreta de la normativa espanyola i europea antiterrorista, però no pas la seva “derogació total”. De fet, és un argument força similar al que ha defensat el Tribunal Constitucional en la sentència que avala la llei de l’oblit penal per l’independentisme. Els advocats han aprofitat per repartir-se les cartes de l’argumentari aprofitant l’avinentesa que són dotze processats i els permet tenir més intervencions. Tot plegat en el marc que cap dels acusats no se’ls atribueix cap violació dels drets humans, no van causar cap víctima i en el procediment no s’ha personat cap acusació particular ni hi ha pendent cap responsabilitat civil.
“Jurídicament legítima”
El debat aportat per les defenses també ha inclòs la legitimitat de la llei. Així, Xavier Monge ha emfatitzat que el debat al TJUE no és sobre l’oportunitat política de la llei d’amnistia o la seva efectivitat per resoldre el conflicte polític català, sinó simplement sobre si jurídicament és legítima. Una legitimitat que els advocats defensen. En el mateix sentit, el lletrat d’Alerta Solidària ha recordat que la llei no discrimina perquè s’han amnistiat policies i guàrdies civils que poc tenen a veure amb l’independentisme.
Un dels altres arguments l’ha esgrimit l’advocat David Aranda. Comptat i debatut, Aranda ha burxat en el fet que l’amnistia deroga parcialment i temporalment el Codi Penal espanyol. Per tant, no es pot aplicar teòricament la normativa europea als possibles amnistiats. De fet, pel lletrat el dret europeu s’ha de transposar al dret espanyol i, en aquest cas, no s’hauria fet. Al capdavall, ha fet memòria que la Comissió Europea no va iniciar cap procediment contra l’amnistia per possible incompliment de la normativa europea antiterrorista. Per aquest lletrat, l’amnistia “és una decisió política”.
Per altra banda, l’advocat Carles Perdiguero, ha assenyalat que “l’efecte útil de la directiva europea no es veu afectat per l’amnistia”, ja que la llei antiterrorista segueix en vigor. En síntesi, remarca que és una llei singular que no canvia la normativa europea. Una raó que també ha abonat Eva Pous que ha negat el concepte d’autoamnistia. Montserrat Vinyets ha dit que la llei d’amnistia només pot ser revisada pel Tribunal Constitucional i ja ho va fer fa unes setmanes. A més, assegura que la legislació antiterrorista espanyola és molt més àmplia que l’europea.
