Amb l’entrada en vigor de la llei d’amnistia, el Tribunal de Comptes va ser el primer organisme que assetja l’independentisme que va anunciar que presentaria una qüestió prejudicial davant del Tribunal General de la Unió Europea (TJUE). Una decisió que va sorprendre tant les defenses com la Fiscalia adscrita a aquest organisme econòmico-administratiu. La consellera del departament segon de la Secció d’Enjudiciament del Tribunal de Comptes, Elena Hernáez Salguero, encarregada d’investigar la hipotètica despesa pública pel referèndum, va proposar a les parts iniciar aquest tràmit davant la justícia europea per tal de dilatar, pel cap baix uns mesos, l’aplicació de la llei de l’oblit penal per als independentistes.
Precisament, un dels objectius de l’amnistia és anul·lar els processos oberts davant aquest organisme de control comptable de l’administració que ha suposat una veritable sagnia econòmica per a diversos càrrecs i funcionaris del Govern de més d’una etapa, d’acord amb un procediment executiu i administratiu sense plenes garanties. Ara les defenses fan punta al llapis davant la decisió perquè entenen que el Tribunal de Comptes espanyol no pot plantejar directament una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Sense els requisits
La tesi és que la possibilitat de plantejar qüestions prejudicials està reservada només als “òrgans jurisdiccionals” dels estats membres, d’acord amb l’article 267 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE). Per tant, en principi, per determinar si una entitat com el Tribunal de Comptes pot plantejar una qüestió prejudicial cal que compleixi els requisits que aquest article preveu per considerar si un tribunal com el de Comptes espanyol és un òrgan jurisdiccional.
Aquests criteris s’han establert a través de la mateixa jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i són, en síntesi: que siguin creats per llei, amb caràcter permanent, de jurisdicció obligatòria, regits pel procediment contradictori, aplicació de normes de dret i independència. Són elements que van quedar establerts en la sentència del TJUE, del 12 de juny de 2014 (assumpte C-677/13) i que, potser, des del punt de vista de control comptable, algun dels requisits compliria.
Tot i que compleixi alguns requisits, no els compleix tots, ni el més important, com és que la composició del tribunal respongui als criteris com ara la inamovibilitat dels jutges. De fet, la defensa del president Carles Puigdemont, recordava en el seu escrit de sol·licitud de l’arxivament d’aquesta causa una sucosa sentència de Sala Tercera del Tribunal Suprem de 4 d’abril de 2019 (número 457/2019), on s’admetia com a “obvi” que existeix “una tensa situació al Tribunal de Comptes” en què es posava de manifest que les “persones que ocupen llocs de treball proveïts pel sistema de lliure designació a la Unitat d’Actuacions Prèvies no gaudeixen de la inamovibilitat que és imprescindible per a l’exercici de la potestat jurisdiccional.”
Per exemple, en l’escrit presentat per la defensa de Puigdemont, es remarca que “el sistema de nomenament de la delegada instructora, igual que el dels consellers del Tribunal de Comptes, no ofereix les més mínimes garanties d’independència i imparcialitat, atès que el seu nomenament com a delegada instructora és realitzat per la Comissió de Govern del Tribunal de Comptes, composta exclusivament per persones designades per les Corts Generals”. Un fet que, a criteri dels advocats defensors, “vulnera el dret a la tutela judicial efectiva reconegut no sols per la Constitució, sinó també per l’article 19 del Tractat de la Unió Europea i l’article 47 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea”.
El mateix Tribunal de Comptes admet que no és un tribunal
De fet, una repassada a les diferents resolucions del Tribunal de Comptes ja mostra com el mateix organisme s’exclou de ser jurisdiccional. Així, recorda diverses resolucions on s’ha mostrat “ambivalent”. És a dir, quan li convenia s’afirmava com a jurisdiccional, però quan no, se n’excloïa. En concret, aquesta categoria de tribunal jurisdiccional s’ha negat especialment quan s’ha al·legat l’existència de prejudicialitat penal o la necessitat de sol·licitud de suplicatori en cas d’encausats amb immunitat parlamentària.
En aquest sentit, diverses sentències del Tribunal Constitucional neguen per exemple que el Tribunal de Comptes pugui presentar una qüestió de constitucionalitat, com ara la sentència 48/2003, de 12 de març, la interlocutòria 382/2006, de 21 de novembre, o fins i tot, del Tribunal Suprem que li nega el caràcter d’òrgan judicial i, per tant, amb legitimitat per actuar com un tribunal ja sigui davant el Tribunal Constitucional com davant el TJUE, en una important sentència de la sala III amb número 109/2000, de 8 de febrer.
