La temeritat de deixar de controlar Abdelbaky Es Satty, l’imam de Ripoll, per part dels serveis de seguretat i d’informació de l’Estat pocs mesos abans dels atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils no deixa d’oferir sorpreses. Segons ha pogut saber El Món, el tinent coronel de l’Exèrcit de l’Aire que ocupava el càrrec de delegat del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) a la demarcació de Girona, que respon a les inicials José A. B, va obtenir un pis desamortitzat del ministeri de Defensa en una de les zones més luxoses de Madrid. De fet, és un habitatge en una zona on el preu mitjà per metre quadrat és de 6.329 euros i el preu mitjà d’un habitatge és de 960.369 euros, segons dades de les plataformes immobiliàries Fotocasa i Idealista.

El fet que el ministeri de Defensa, ja en mans de Margarita Robles, lliurés aquest pis per mèrits i punts a aquest alt oficial de l’Exèrcit de l’Aire en serveis especials al CNI, encara desperta més suspicàcies en el fiasco de la gestió del 17-A. Tant de la fase preventiva de l’atemptat com de la resposta a l’atemptat. El descontrol de l’imam va suposar que fos “desterrat” a l’ambaixada espanyola a Bogotà, Colòmbia, i l’oficial de control de l’imam, a la legació diplomàtica espanyola a Panamà, just després dels atemptats.

Una decisió que la direcció de La Casa, nom dels serveis secrets espanyols en l’argot de la seguretat, va prendre un cop van contrastar que tots dos van abandonar el seguiment i la inspecció d’Abdelbaky en considerar que la seva informació era “anodina” i no valia la pena continuar pagant-li 500 euros mensuals. Tot i que els informes d’intel·ligència consideraven Es Satty un “manipulador”.

L'imam de Ripoll, presumpte cervell dels atemptats a Catalunya
L’imam de Ripoll, presumpte cervell dels atemptats a Catalunya

Primer, un desterrament d’or

La celebració de la comissió d’investigació per saber la veritat dels atemptats del 17-A al Congrés de Diputats i la demanda interposada davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per part de Javier Martínez, pare del petit Xavi, el nen de tres anys assassinat a la Rambla, han fet emergir informacions fins ara opaques de la investigació del cas. Sobretot, de la relació d’Abdelbaky Es Satty amb els serveis de seguretat de l’Estat. No només s’han desclassificat informes que acrediten la seva condició de confident, sinó també atestats que han “augmentat” el nombre de visites a la presó que va rebre per part del CNI i del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil, que han passat de quatre a sis.

Fa tot just un mes, el diari  ABC informava de l’enviament a Panamà i Bogotà de l’oficial de control i del cap del CNI a la demarcació de Girona. Una resolució de la Divisió de Contraterrorisme després d’encarregar un informe intern per conèixer els detalls de la relació del Centre amb Abdelbaki Es Satty. Una revisió de les entrevistes i els informes que qualificaven la informació que atorgava l’imam “d’anodina”.

L’informe que va justificar la “represàlia” per l’errada clamorosa dels serveis d’intel·ligència el va signar un responsable de l’àrea de Contra terrorisme i d’Intel·ligència, que aleshores dirigia Luis García Terán, l’actual secretari general del CNI. És a dir, el número dos dels serveis secrets de la vigent directora, Esperanza Casteleiro, que també va estar destinada, casualment a Panamà, abans d’assumir la prefectura de la Unitat d’Intel·ligència del CNI al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO). García Terán ha estat citat per tal que comparegui a la comissió d’investigació.

Esperanza Casteleiro, directora del CNI que haurà de desclassificar documentació/ Mateo Lanzuela/EP
Esperanza Casteleiro, directora del CNI que haurà de desclassificar documentació/ Mateo Lanzuela/EP

I, a sobre, un pis de luxe

A propòsit d’això, el desterrament va despertar suspicàcies perquè podria ser un càstig remunerat. És a dir, enviar al continent americà dos funcionaris, suposava incrementar el sou a canvi d’un desterrament. Però, el juliol de 2019, José A. B, va ser adjudicatari d’un pis en un carrer prou cèntric i luxós de Madrid. Una adjudicació iniciada el desembre de l’any 2018, després dels atemptats i en la qual, curiosament va obtenir una de les tres primeres puntuacions en el concurs. Una alienació d’habitatges propietat de Defensa que estaven “desocupats” i que va ser dirigida per l’Organisme Autònom Institut de l’Habitatge, Infraestructura i Equipament de la Defensa (INVIED) dirigit pel coronel interventor Atilano Lozano, un alt expert en la gestió patrimonial de l’Estat.

Segons l’expedient, al qual ha tingut accés El Món, el responsable del CNI a la demarcació de Girona va superar amb escreix la nota dels 90 punts sobre els 100 atès el seu currículum. El preu d’adjudicació de l’immoble no va arribar als 230.000 euros, dels quals només va haver d’avançar com a garantia poc més de nou mil euros. De fet, era un dels tres més cars del gairebé un centenar d’habitatges alienats que oscil·laven entre 19.000 euros i 250.000. De fet, va obtenir tots els punts per la clàusula de “serveis especials” que segons les causes que contenen el procés administratiu, són per aquell personal que tingui la condició de personal permanent del Centre Nacional d’Intel·ligència. A més, acumulava uns quants triennis, que li concedien 1,5 punts en l’adjudicació, arribant a un màxim d’una quinzena de punts.

L’adjudicació ha sorprès fins i tot a personal de la Casa, que no entenen com després del desastre de l’imam encara va tenir opcions a adjudicar-se un habitatge, i a més, d’alt estànding, encara no dos anys després dels atemptats. De tota manera, fonts del cas insisteixen que “aquests processos administratius només s’aturen si hi ha un procés disciplinari resolt i que suposa la seva inhabilitació o ser apartat de les seves funcions”. Fet que podria impugnar la seva participació en l’adjudicació. Per tant, oficialment, ni el cap del CNI a Girona ni l’oficial de control van ser objecte d’una mesura disciplinària formal. Si no més aviat un “càstig de silenci”. Aquesta seria una de les definicions del “retret” als agents que controlaven, fiscalitzaven i obtenien informació d’Abdelbaky Es Satty, l’imam de Ripoll, líder de la cèl·lula jihadista que va atemptar a Barcelona i Cambrils el 17 d’agost de 2017.

Una imatge de la seu del CNI a la sala d'Internacional/ Eduardo Parra / Europa
Una imatge de la seu del CNI a la sala d’Internacional/ Eduardo Parra / Europa

Més compareixents

Per altra banda, la portaveu persistent de Junts per Catalunya a la Comissió, Pilar Calvo, va presentar un escrit el passat 22 d’abril reclamant noves compareixences a redós de les informacions que han anat apareixent en les successives sessions. En la nova llista s’incorporen Hamid Barbach, portaveu de la mesquita de Ripoll; Said Bourjat, ajudant d’Es Satty a la Mesquita; Adrian Fernández, convers a Castelló que va intentar ser radicalitzat per l’imam i va testificar al judici; Eric André Groby, un dels veïns de la casa d’Alcanar; l’agent Flama 106 dels Tedax dels Mossos d’Esquadra i l’agent 77619 de la Comissaria General d’Informació del Cos Nacional de Policia. Encara queden massa coses i detalls per escatir.

Comparteix

Icona de pantalla completa
Missing 'path' query parameter