L’exvicepresident del Parlament i independentista freelance Josep Costa continua la seva croada contra la repressió judicial a l’independentisme aprofitant la seva causa. En aquesta ocasió, Costa ha fet empipar de valent el president de la sala penal del Tribunal Suprem, Manuel Marchena. Tot arran de l’escrit de recusació de Costa contra Marchena en el recurs de cassació vinculat a la seva absolució en el cas del judici per desobediència a la mesa del Parlament que presidia Roger Torrent.
Així es desprèn de l’informe que signa Marchena en resposta als arguments exposats per Costa com ara la manca d’imparcialitat en haver estat ponent i haver presidit la “farsa del judici” del Procés així com el fet que el tracti “d’un dels principals impulsors d’una derogació singular, del seu esperit i del seu text, dels principals tractats de drets humans subscrits per l’Estat espanyol”. Fins i tot, l’arriba a titllar “del notori paper d’arquitecte de l’estat d’excepció judicial que s’ha imposat a l’Estat espanyol amb relació al moviment independentista”.
Marchena rebutja la recusació i carrega contra Costa. De fet, els magistrats Carmen Lamela, Andrés Martínez Arrieta i Antonio del Moral també emeten els seus informes rebutjant la recusació presentada per Costa, i a les que s’hi va afegir l’exsecretari primer de la cambra catalana, Eusebi Campdepadrós. El ministeri fiscal també s’ha oposat a les recusacions. Ara haurà de ser el magistrat Vicente Magro, com a instructor de l’incident de recusació, per tal de decidir sobre si finalment s’aparten els quatre magistrats que van ser claus en establir i executar la repressió judicial contra el Procés i que ara han de decidir sobre el recurs presentat pels membres de la Mesa de Torrent jutjats per desobediència, i absolts.
Per a Marchena, “causes il·lusòries”
L’informe de Marchena és l’únic que entra en el fons de la recusació i en la duresa dialèctica que Costa, fidel al seu estil, planteja en el seu escrit de recusació. D’entrada, qualifica els arguments de Costa per apartar-lo del tribunal del recurs de “causes il·lusòries”. En aquesta línia, el magistrat assegura que les afirmacions de Costa -que qualifiquen Marchena d’impulsor de la repressió a l’independentisme- són “opinions subjectives i parcials”. De fet, considera que “són tolerables” en un escrit processal “exclusivament des de l’entesa més àmplia i laxa que reclama el dret de defensa de la part passiva d’un procediment penal”. És a dir, Marchena avisa que només “tolera” aquestes crítiques si són exclusives en l’exercici del dret de defensa.
Pel que fa a l’acusació que Marchena va ser ponent de la “infame sentència” després de la “farsa del judici” del Procés, el magistrat les transforma en “afirmacions” que no poden sostenir la recusació. Concretament, el president de la sala penal assegura que els fets de les dues causes són “diferents”. En aquest sentit, Marchena destaca que el recurs versa sobre la “desobediència dels integrants d’un òrgan parlamentari autonòmic”. “No es pot apreciar una espècie de causa supralegal i cap al futur per haver intervingut en qualsevol altra causa penal en el passat”, conclou. En definitiva, Marchena considera que la sentència del judici del Procés no té res a veure amb el judici per desobediència del judici del Procés.
Sobre el “whatsapp del portaveu del PP al Senat”, és a dir, el missatge remès per Ignacio Cosidó que apostava per Marchena per tal que els populars dominessin la sala penal, Marchena es treu les puces de sobre. En aquest sentit, i ara sí que hi veu connexió amb el judici del Procés, recorda que ja va negar la recusació per aquest motiu quan Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Oriol Junqueras i Raül Romeva van presentar la recusació pels mateixos motius i va ser també rebutjada. La relació dels dos casos també ve remarcada pel magistrat Antonio del Moral que en el seu informe admet “certa relació” dels dos casos però considera que són “substancialment diferents”.
