El cas Sixena només fa que proveir d’spin-off l’actualitat. Ara és el torn de la plataforma “Sijena Sí” (Sixena, sí) que ha convocat una concentració davant del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), a les dotze del migdia del dissabte 27 de setembre per reclamar el retorn a l’Aragó de les delicades pintures murals que la institució protegeix. La protesta, segons informen en un comunicat els seus impulsors, té el suport de “moltes altres organitzacions culturals, polítiques i socials” on es compten partits polítics com Aragón-Teruel Existe, la Chunta Aragonesista, Valencia Unida i Despertar Aragón.
L’entitat assegura que la protesta “vol respondre a la presentació del recurs del MNAC del passat vuit de setembre, sobre l’execució de la sentència, on insistia en la seva incapacitat tècnica per dur a terme la retirada i el trasllat de les obres al·legant dificultats”. Ara bé, la convocatòria ve de lluny perquè el passat mes de juny, les formacions Aragón Existe i Teruel Existe ja anunciaven una concentració “sense data” davant el museu català per reclamar el retorn de les obres.
Un manifest i recollida de signatures
La convocatòria arriba un cop s’ha difós un “Manifest de la Societat Aragonesa davant el MNAC” que acompanya una recollida de signatures per “demanar a la ciutadania en general i altres entitats que subscriguin i donin suport a aquesta iniciativa”. El Manifest és un document que bàsicament carrega contra el MNAC i intenta desmentir que el conflicte de Sixena sigui una qüestió “política”.
“El MNAC, en comptes de cooperar per a una devolució amistosa, tot i saber que només té les pintures en dipòsit, ha impedit durant anys la tasca de tècnics independents que volien estudiar l’estat de les pintures, ha prohibit l’accés a la documentació que alberga sobre elles i ha posat de manera continuada fins ara totes les traves tècniques i jurídiques possibles per tal d’evitar el trasllat”, assevera el text. Unes afirmacions, absolutament falses, tal com demostren els escrits i documents presentats pel MNAC a la causa judicial.
Politització
“Lamentablement, les respostes successives del MNAC i els seus patrons (l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cultura del govern d’Espanya) han creat una polarització extrema en part de la societat catalana intentant fer veure que aquest assumpte és un tema polític d’Aragó contra Catalunya, però el fet del trasllat de les pintures és bàsicament un tema científic i de justícia social”, exposen en el docunent.
“La crispació creada per moltes institucions culturals que obvien en els seus debats la racionalitat, l’assossec i l’equanimitat necessaris en qualsevol discussió científica, i menyspreen o no valoren de manera adequada el context històric en què es van crear les obres artístiques i on estaven originalment, i que els porta a marginar com a seus d’espais culturals o de museus, de despullar-los o espoliar-los del seu patrimoni i concentrar les obres artístiques a les seves sales o magatzems, sense valorar-ne el territori original”, argüeix la plataforma. “Això és especialment sagnant en provocar un enfrontament entre comunitats històricament unides a la Corona d’Aragó”, afegeixen.
