El sector conservador del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha fet valdre la seva majoria i ha avalat l’informe que declara inconstitucional la llei d’amnistia que actualment es tramita al Senat. Segons han detallat a Europa Press fonts jurídiques del CGPJ, la decisió s’ha adoptat per nou vots a favor, cinc en contra —tots de vocals proposats pel PSOE— i dues abstencions. El ple del CGPJ havia d’estudiar dos informes oposats sobre la llei d’amnistia: un de vocal conservador Wenceslao Olea, que critica la llei d’amnistia perquè vulnera la separació de poders i el principi d’igualtat, i un de la vocal progressista Mar Cabrejas, que, tot i defensar la constitucionalitat de la norma, alertava que hi havia dubtes sobre els temps de la tramitació i el tractament dels delictes de terrorisme. Els dos vots en blanc serien els del president del CGPJ, Vicente Guilarte, i del vocal Enrique Lucas.
L’informe aprovat critica que la proposició de llei d’amnistia no justifica de manera prou clara la seva adequació als valors i principis de la Constitució espanyola i defensa que no hi ha cap precepte legal vigent —doctrina del Tribunal Constitucional o jurisprudència del Tribunal Suprem— que permeti arribar a la conclusió que una amnistia té cabuda a l’ordenament jurídic espanyol. També carrega contra el fet que el Poder Legislatiu pugui deixar sense efecte les decisions adoptades pels tribunals fora dels supòsits que contempla la Constitució —com els indults— i per això conclou que vulnera el principi de separació de poders. El text també critica amb duresa els temps de tramitació parlamentària i considera arbitrari i poc motivat l’ús del procediment d’urgència, que escurça els terminis per aprovar la llei.
L’aplicació de l’amnistia i els casos de terrorisme
L’informe de Wenceslao Olea, un magistrat que ha criticat l’amnistia, entre altres motius, perquè donarà molta feina als jutges, qüestiona un dels punts centrals de la llei: la delimitació del seu abast. El vocal conservador alerta que no delimita amb prou claredat l’objectiu de l’amnistia i que la indeterminació d’alguns preceptes pot desembocar en interpretacions jurídiques molt diferents, amb la qual cosa acabarà provocant que la crítica social sobre l’eficàcia de la llei se centri en els jutges i no en els polítics. També creu necessari que la llei exclogui tots els delictes de terrorisme i retreu a PSOE, Junts i ERC que hagi eliminat les referències al Codi Penal per evitar que es faci servir la tipificació del delicte del dret estatal i es passi directament a la directiva europea.
És la segona vegada que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) es pronuncia obertament contra la llei d’amnistia. El passat mes de novembre, abans que el PSOE registrés en solitari la llei, el ple va aprovar una declaració institucional en la qual advertia que l’amnistia dels represaliats per l’1-O suposaria “l’abolició” de l’estat de dret. El posicionament, clar i polèmica, va generar una divisió profunda entre el sector conservador i el progressista. La Comissió Permanent del CGPJ ja havia expressat la seva “oposició frontal” a la creació de comissions parlamentàries per detectar casos de lawfare, tal com van aprovar el PSOE i Junts a l’estiu.
