La comissió d’investigació dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils continua fent feina. A l’espera que aquesta setmana comparegui Mohamed Houli, un dels tres jihadistes condemnats i únic supervivent, a priori, de l’explosió de la casa d’Alcanar la nit abans dels atacs, es van aportant nous documents. Ara un dels punts que pot obrir noves vies d’investigació és la poc explorada connexió nord-americana de la cèl·lula jihadista, que fa grinyolar la versió oficial dels analistes dels Mossos d’Esquadra, del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil.
En concret, es tracta dels documents d’una de les dues comissions rogatòries internacionals que es van enviar des de l’Audiència Nacional al departament de Justícia dels Estats Units. Tot plegat arran d’un indici extret dels telèfons mòbils dels terroristes, on van detectar trucades a un número de telèfon nord-americà. El resultat de les perquisicions de l’FBI i “d’agents especials” de Seguretat Nacional dels EUA va reblar el clau, en identificar dos ciutadans marroquins establerts als Estats Units que no només mantenien contactes constants amb tres membres de la cèl·lula, sinó que fins i tot havien passat dies de vacances junts a Ripoll i a Lloret de Mar. De fet, com a mínim van mantenir contactes amb els integrants de la cèl·lula fins cinc dies abans dels atacs.
Els testimonis recollits pels interrogatoris de l’FBI als dos contactes nord-americans són esfereïdors en el sentit que delaten que els integrants de la cèl·lula mantenien des de força temps abans del 17-A comportaments ostensiblement radicalitzats. Un fet que, curiosament, i segons les investigacions centrades a Ripoll i Alcanar, no van ser capaços de veure els dos comandaments dels Mossos que es van fer càrrec de la reconstrucció dels fets ni tampoc van detectar els controls que van portar terme abans dels atemptats el mateix cos policial i que va relatar l’aleshores cap del cos, Josep Lluís Trapero, en la seva compareixença a la comissió del passat 22 de gener.
Dos amics dels terroristes interrogats per l’FBI
Dosuir el fil de les dues comissions rogatòries no és fàcil perquè hi conflueixen la investigació policial internacional de col·laboració a través de la Unitat TEPOL del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), que s’encarrega d’intervencions telefòniques i de comunicacions, i l’oficialització judicial de la informació obtinguda a través de la Comissió Rogatòria Internacional, que es va haver de corregir per defectes formals. La investigació va ser força ràpida i interessant. Un cop els Mossos d’Esquadra van analitzar els telèfons mòbils dels terroristes i van detectar números adscrits a companyies telefòniques nord-americanes, es van posar en marxa els mecanismes de col·laboració policial.
Les primeres perquisicions van portar fins a dos ciutadans marroquins establerts a Dallas, als Estats Units, Omar Fateh i Wassin Lagnaoui, que també tenien relació entre ells. Dos agents especials de l’FBI i dos més del que seria el ministeri de l’interior, el Department of Homeland Security (DHS) –els noms dels quals estan esborrats en la documentació lliurada a Espanya– van ser els encarregats de localitzar els ciutadans i interrogar-los. De fet, cap dels dos marroquins tenia permís de treball en regla als Estats Units, però cap mena d’antecedent penal. Ara bé, els agents van posar fil a l’agulla i van decidir investigar-los més a fons, fins i tot amb entrevistes a persones del seu entorn immediat, com ara Fatima, parella de Fateh. De Lagnaoui, els agents nord-americans només van obtenir informació de referència.
Contactes i un viatge a Ripoll que va posar en alerta els amics americans
Les entrevistes, realitzades entre el 31 d’agost i el 25 de setembre del 2017, permeten aclarir que havia sigut sobretot un dels dos investigats, Fateh, qui havia tingut una relació constant amb tres membres de la cèl·lula, Mohamed Hichamy i el seu germà petit, Omar, abatuts a Cambrils, i Younnes Abouyaaquob, el responsable directe de les morts a la Rambla i d’en Pau, el conductor del vehicle que va matar per robar-li el cotxe i va fugir de Barcelona després de l’atac, tot i que dies després va ser abatut pels Mossos a Subirats, al Penedès. Segons va relatar als agents federals, Fateh i la seva parella tenien contacte amb els nois de Ripoll a través de WhatsApp, Facebook i Gmail, fins que el maig de 2017 van viatjar a Catalunya i s’hi van estar entre “deu i onze dies”.
En aquell viatge van visitar plegats Lloret de Mar i van estar a Ripoll. Especialment sucós és el relat que tant en Fateh i la seva parella fan d’un sopar a Ripoll, a casa dels germans Hichamy. És en aquell sopar on coneixen Younnes, que van descriure als agents nord-americans com el “millor amic” de Mohamed Hichamy. Va ser en aquell sopar on va poder constatar “l’evolució que havia notat en els darrers sis mesos de contactes”, quan Mohamed “havia endurit la seva aposta religiosa, molt més estricte amb el compliment de l’Islam” i fins i tot, que “es mostrava molt més intimidant per tal que anés a la mesquita a pregar”. Fateh va admetre que l’havia sorprès el canvi i la radicalització dels seus amics, que ja havia detectat a distància, perquè ell havia conegut un “Omar que bevia vi i cervesa”.
L’amic dels EUA que s’esperava “un atac més gran”
Tot i això, Fateh va mantenir el contacte perquè atribuïa les discussions al fet que “no era un bon musulmà”. De fet, van continuar intercanviant missatges fins al 15 d’agost. Missatges que, per altra banda, va esborrar del tot dels seus terminals un cop va saber que hi havia hagut els atemptats de Catalunya, atès el que recull l’FBI, per “por que el relacionessin amb els atacs”. Un detall que, junt amb el fet que una primera entrevista va afirmar que es pensava que “l’atac hauria estat més gran”, va provocar un nou interrogatori, amb lectura prèvia de drets, per aclarir alguna de les explicacions.
En concret, Fateh, que va negar tenir cap coneixement sobre els explosius que estaven emmagatzemant a Alcanar, va afirmar que si bé estava perplex perquè Omar hi estigués “involucrat” no li estranyava de Mohamed, del qual fins i tot imaginava que “hauria perpetrat un atac més gran”. Dues afirmacions que van despertar les sospites dels agents federals nord-americans, que van obligar Fateh a donar més explicacions. Va ser aleshores quan va detallar (i corregir) que pensava que “Mohamed era una persona molt llesta i que hauria fet alguna cosa una mica més sofisticada, en lloc de simplement conduir una furgoneta contra gent”. És a dir, el que havia detectat un amic a milers de quilòmetres ningú ho havia detectat ni a Ripoll ni a Alcanar, on tenien un contacte directe amb les policies, els serveis socials i els veïns. El fil nord-americà no es va quedar aquí, una altra comissió rogatòria, implicava Abdelbaki es-Satty, però aquesta mereix un altre reportatge.
