Unes 140 entitats i desenes de personalitats de la cultura, la política i el periodisme ha protestat aquest dilluns a Barcelona contra l’obsessió de la justícia espanyola per vincular el cas Tsunami Democràtic amb suposats delictes de terrorisme. Denuncien que la investigació per terrorisme de la causa, que ara està a l’Audiència Nacional, però podria traspassar-se al Tribunal Suprem, “criminalitza el dret a la protesta, limita els drets fonamentals i silencia la dissidència política”, afirmen en el manifest, signat per 144 organitzacions de la societat civil catalana.
També acusen el jutge del Tsunami, Manuel García Castellón de dirigir una actuació “de caràcter autoritari que restringeix l’espai de la societat civil i posa en perill els principis democràtics i de l’estat de dret” i alerten que darrere el cas hi ha una “clara intenció” de “desgastar el govern estatal i la majoria parlamentària en la tramitació de l’amnistia”.
Entitats i personalitats molt diverses clamen pel cas Tsunami
Entre les entitats signants del manifest hi ha l’ANC, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), CCOO, la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc), l’Institut de Drets Humans de Catalunya, Òmnium, UGT o Unió de Pagesos. A banda, més de 200 personalitats de renom com Jordi Évole, Carlos Bardem, Clara Peya, Eduard Farelo, Laura Rosel, Lildami o Marina Rossell també han donat suport a la iniciativa.
La protesta arriba la setmana després que la Fiscalia del Tribunal Suprem s’hagi posicionat de manera oficial i hagi descartat que la causa Tsunami, que vincula Carles Puigdemont, Marta Rovira o Ruben Wagensberg amb l’organització de les protestes postsentència, es pugui tractar com un cas de terrorisme. Els signants del manifest insisteixen que hi ha una “escalada” de la repressió contra el dret a la protesta i veuen la causa judicial contra Tsunami com un “atac directe a l’exercici dels drets fonamentals”.
El cas Tsunami, una “banalització” del terrorisme
Víctimes d’ETA i de l’atemptat del 2017 a la Rambla de Barcelona també han criticat la vinculació del Tsunami amb el terrorisme. En declaracions a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), Jesús Fructuoso —germà d’en Juan, la primera víctima civil d’ETA a Catalunya— ha assegurat que se sent “insultat” pels vincles d’un moviment de protesta amb delictes de terrorisme i creu que la justícia espanyola està “banalitzant” el terme. En Javier Martínez, pare del nen de 3 anys assassinat el 17-A, avisa que “banalitzar el terrorisme fa molt mal a totes les víctimes”. L’advocada Jone Goirizelaia, que ha defensat nombrosos membres de l’esquerra abertzale acusats de col·laboració amb ETA, ha assenyalat que la justícia espanyola “ha traslladat al 100%” a Catalunya l’estratègia de repressió dels moviments socials que va fer al País Basc.
