Amb 22 pàgines, el magistrat del Tribunal Suprem Leopoldo Puente n’ha tingut prou per justificar amb una interlocutòria l’engarjolament sense fiança l’ex número tres del PSOE Santos Cerdán. Tot just després de prendre-li declaració com a imputat en el marc del cas Koldo, en què s’investiga el cobrament de comissions en l’adjudicació d’obres públiques. Un sumari en el qual també s’investiga José Luis Ábalos, exministre de Transports, així com cinc empresaris que haurien pres part de la trama de pagaments i cobraments. Un sumari que, per altra banda, està fent més que trontollar la legislatura de Pedro Sánchez, amb una incomoditat manifesta de Junts i ERC que, fins ara, li han salvat els mobles al govern espanyol.
Cerdán ha ingressat a la presó perquè l’estat embrionari de la investigació fa que el jutge vegi en la seva llibertat un “risc molt més gran d’amagar, alterar o destruir proves rellevants”. De fet, hi ha qui veu també, darrere d’aquest empresonament, la por que Cerdán pugui destruir proves o indicis d’un altre cas que l’assetja, el de Leire Díez, una trama de construcció de proves contra la judicatura, la fiscalia i membres dels cossos i forces de seguretat de l’Estat. És a dir, el que es coneix com la claveguera del PSOE, que formarien Díez i Cerdán.
La interlocutòria d’aquest dilluns, molt dura, indica que Cerdán, a la llum de les diligències practicades i la prova recollida per la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO), tenia una “posició funcional en el marc de l’organització” que recaptava i repartia els diners. “Cerdán resulta ser indiciàriament la persona que s’encarregava de realitzar els cobraments indeguts a les empreses afavorides per l’adjudicació“, conclou el jutge, que l’acusa formalment dels possibles delictes d’integració en organització criminal, suborn i tràfic d’influències. El magistrat, doncs, no ha cregut en la tesi de la defensa, que definia Cerdán com una víctima d’un “delicte provocat”, ni creu que la seva imputació sigui provocada pel seu paper negociador del PSOE amb Junts i ERC.
Repercussions polítiques i… unes eleccions?
La decisió d’engarjolar Cerdán repercuteix, i amb força, en la política. La decisió arriba el mateix dia que Pedro Sánchez es troba de cimera a Sevilla, just després de l’aval del Tribunal Constitucional a la llei d’amnistia i amb una revolta de la dreta judicial per les reformes a la carrera judicial i fiscal que impulsa el ministre de Justícia i mà dreta de Sánchez, Félix Bolaños. A més, d’aquí a quinze dies hi ha una vista davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) on tant la Fiscalia General de l’Estat com l’Advocacia de l’Estat defensaran l’aplicació i la legalitat de l’amnistia en casos com l’operació Judes, els que hi ha al Tribunal de Comptes vinculats amb el Procés o el que va passar del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona cap al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), per Josep Maria Jové, Natàlia Garriga i Lluís Salvador.
Els primers a reaccionar han estat els dirigents del PP, de la mà de secretària general, Cuca Gamarra que, després d’identificar la presó de Cerdán com un “salt qualitatiu”, ha interpel·lat directament els socis parlamentaris dels socialistes. “Crec que és moment de conèixer què és el que opinen tots aquells que han donat suport a aquest govern”, ha exigit Gamarra en una roda de premsa. Sumar ha assegurat que “reflexiona” i que es personaran com acusació popular, potser obviant que defensen una reforma legal que aposta per eliminar aquesta mena de fiscalia a l’ombra. I Podemos, de la mà de Ione Belarra, no ha pogut ser més directa: “El mal a la democràcia i a la majoria progressista és irreparable”.
Però qui encara no ha trobat el paper són tant ERC com Junts, que fa setmanes que no amaguen la seva incomoditat. Totes dues formacions han sortit al pas de l’ingrés a presó amb una resposta de manual recordant la “tolerància zero amb la corrupció”. El portaveu d’ERC, Isaac Albert, ha insistit que la corrupció és una “línia vermella” i el portaveu dels juntaires, Josep Rius, ha reclamat “màxima transparència” al PSOE i ha dit que, “si s’acaba demostrant que hi ha hagut irregularitats, s’hauran d’assumir les responsabilitats que toquin”. Al capdavall, totes dues formacions temen que unes eleccions podrien provocar un terrabastall electoral de dimensions, ara per ara, incontrolables.
La responsabilitat central de la trama
La interlocutòria de presó, a la qual ha tingut accés El Món, és contundent i pronostica, amb les primeres diligències a la mà, la responsabilitat d’Ábalos en la trama. Per al jutge, Cerdán, a diferència d’Ábalos i Koldo García, tindria un “coneixement privilegiat” de tot plegat perquè seria “la persona que s’encarregava de fer els cobraments indeguts a les empreses afavorides”. De fet, insinua que els distribuïa, “fent-los arribar, almenys”, a Koldo i Ábalos, que es limitaven a “rebre allò que s’havia compromès”.
“Aquesta posició funcional determina que Ábalos i Koldo poguessin desconèixer, potser, qui o qui eren les persones físiques en concret que, en benefici de l’empresa afavorida per l’adjudicació, efectuava els pagaments, quin era l’import total dels mateixos i quin era el mecanisme per virtut del qual es concretaven, limitant-se a rebre la quantitat compromesa quan Cerdán ho decidia”, relata el magistrat Puente. En aquest sentit, l’instructor apunta que Cerdán era el responsable “d’interactuar amb les empreses afavorides per l’adjudicació, i es comprometia a reclamar els pagaments deguts el mecanisme concret, fins a aquest moment desconegut, que ell no podia ignorar”.
“No hi ha delicte provocat ni agent encobert”
Per altra banda, el jutge s’esforça a replicar una tesi de la defensa que sosté una possible manipulació dels àudios o una interpretació forçada a través del que es coneix com a delicte provocat. A més, d’insistir en la idea de la seva persecució perquè era la cara visible de la negociació amb els independentistes. El jutge qualifica de “legítims aquests al·legats de defensa” però replica que “en cap cas ens trobaríem davant un delicte provocat”. Així, el jutge recorda que els delictes que es desprenen de les converses ja haurien tingut lloc quan es van gravar [les converses que en parlen]”.
“Ni hi ha cap element, de mínima consistència, que permeti considerar com a hipòtesi mínimament factible que el senyor Koldo García tingués la condició d’agent encobert o provocador, en la suposada condició del qual hauria persistit durant anys, havent establert una intensa relació amb Santos Cerdán, per descomptat prou temps abans que tingués lloc la formació del govern progressista i les negociacions amb les forces polítiques nacionalistes a les quals l’investigat reiteradament es refereix com a motiu motor de la seva imputació”, argüeix el magistrat Puente.
El jutge busca més implicats més amunt
Un dels punts més inquietants de la interlocutòria és que el jutge calcula, arran dels números de l’UCO, que la terna investigada hauria aconseguit cinc milions d’euros. Una quantitat que, d’una banda, sospita que és mínima, perquè el “botí indiciàriament obtingut” o compromès per Ábalos i Koldo, un milió d’euros, representa un percentatge “insòlitament mínim en el marc d’aquesta classe d’operacions delictives”. En aquest context, el jutge preveu que Santos Cerdán també treballava per a altres responsables més enllà d’Ábalos i Garcia.
Aquesta tesi, a parer del jutge, “reforça” el que anomena “la idea que més persones, físiques o jurídiques, a més d’Ábalos, García i Cerdán, podrien haver-se lucrat amb les esmentades adjudicacions, eventualitat que, per descomptat, no pot ser descartada en aquest moment”. És a dir, que el jutge espera el resultat dels escorcolls i del buidatge de telèfons mòbils i gravacions, per continuar incrementant la llista d’investigats. De fet, l’informe de l’UCO ja apuntava noms com José Blanco o José Bono, tots dos exministres, però algunes fonts apunten la possibilitat que Óscar Puente, el ministre que va substituir Ábalos, o Salvador Illa, arran del cas mascaretes podrien aparèixer en la investigació. Un segon graó que potser podria apuntar a l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, negociador a Suïssa amb Junts, o a l’entorn més directe de Pedro Sánchez.
