L’obsessió del jutge instructor de la causa del Tsumani Democràtic amb el mort d’un turista per infart a l’aeroport del Prat respon a una estratègia conjunta del poder judicial per neutralitzar l’amnistia fent-la inaplicable en alguns casos. Per això, les resolucions de les instàncies superiors que avalen les polèmiques decisions del titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, insisteixen a argumentar la legalitat de la investigació per terrorisme, encara que sigui a força de menystenir altres institucions.
Les diferents interlocutòries de la Sala Penal de l’Audiència Nacional han topat amb informes com el d’AENA, els serveis mèdics, o fins i tot, resolucions dels jutjats ordinaris, que van decretar la mort natural del ciutadà francès per un infart a la terminal 2 de l’aeroport del Prat el 14 d’octubre de 2019. Curiosament, una mort per terrorisme descoberta quatre anys després dels fets, quan la llei només dona un any de marge a possibles víctimes del terrorisme per reclamar el seu estatus i/o una possible indemnització.
En aquest xoc, la darrera resolució, del 20 març, de la sala penal, presidida pel magistrat Félix Alfonso Guevara, feia una passa més, recordant que l’Audiència Nacional és un tribunal superior i especialitzat, a diferència dels jutjats ordinaris que van instruir el cas, en primera instància. Uns jutjats, els del Prat de Llobregat i de l’Hospitalet, que van tancar el cas com a mort natural, a la vista dels profusos informes mèdics i forenses. Amb aquesta resolució, la sala penal donava un cop de mà a García Castellón, i rebutjava els recursos no només dels imputats sinó del ministeri fiscal, especialment bel·ligerant amb la consideració de terrorisme de la causa.
“Una mort per causa natural que cal aclarir”
El punt quart de la interlocutòria incorpora les raons per les quals l’Audiència Nacional permet a García Castellón tirar milles amb la utilització d’aquesta mort per construir l’acusació de terrorisme. Els magistrats remarquen que el magistrat no vulnera cap dret per “voler aclarir aquells fets que beneficiïn tot el procés judicial”. En aquest sentit, la sala penal interpreta que el jutge García Castellón està més capacitat i té més mitjans per conduir una instrucció d’aquestes característiques.
“Hi ha una diferència qualitativa considerable entre la visió de conjunt del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, donada l’índole dels delictes que investiga i la visió compartimentada dels jutjats del territori“, assegura la resolució. “D’aquesta consideració neix l’encert i la pertinença de les investigacions del jutge [García Castellón]”, indica la sala per diferenciar entre el poder i la “visió” de l’Audiència Nacional del que poden arribar a fer el que ell qualifica de jutjats “del territori”.
Així, conclouen que el titular de la instrucció del Tsunami té “l’obligació d’investigar” per tal de “deixar constància de totes les circumstàncies dels fets que podrien aportar llum” al cas. “L’obligació del jutge és de procurar, mitjançant les perquisicions oportunes, conèixer la naturalesa i les circumstàncies dels fets”, sentencien per “legitimar plenament” la feina de l’instructor.
