Després d’anys d’intensa batalla, el Tribunal Suprem ha rebutjat “per manifesta irrellevància penal” la querella presentada per l’exvicepresident del Parlament i independentista free-lance Josep Costa contra la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Maria Eugènia Alegret, que va ordenar detenir-lo l’octubre del 2021 per no presentar-se a declarar com a investigat per desobediència. Els magistrats titllen els arguments del recurs de Costa de “sorprenents, a més de grollerament inconsistents” i l’obliguen a pagar les costes.
Alegret va ordenar arrestar Costa en el marc de la causa per desobediència contra la Mesa del Parlament, tot i que havia advertit que no compareixeria. La detenció va esperonar Costa a presentar una querella contra la magistrada per delictes de prevaricació i inviolabilitat parlamentària en connexió amb un altre delicte contra l’exercici dels seus drets cívics. En la interlocutòria, que ha tingut com a ponent el magistrat Javier Hernández García considera que els fets denunciats pot “merèixer cap retret legal que justifiqui l’obertura d’un procés penal d’investigació.
“Paradoxal i abusiu”
La resolució de la sala penal, de 13 pàgines i a la que ha tingut accés El Món, destaca que “no deixa de resultar paradoxal –i, en termes processals, abusiu- que desenvolupada una estratègia defensiva que presenta trets comuns amb la coneguda com a defensa de ruptura es pretengui, per fundar fàcticament la querella contra la magistrada instructora, reconstruir un relat fàctic paral·lel al que realment va passar per pròpia iniciativa de Costa”. “Confon manifestament el querellant, el dret a no declarar amb una mena d’expectativa general de no acudir a les actuacions judicials a què hagi estat citat quan ho consideri convenient”, al·leguen.
En aquest sentit, els magistrats defensen l’arrest per la seva “finalitat legítima com és la pràctica d’una situació processal contemplada a la llei d’Enjudiciament Criminal”. De fet, fan una explicació comparativa amb dos drets. Així, subratllen que “el dret a no declarar és un dret fonamental il·limitable, però no existeix un dret fonamental equiparable a no acudir a la cita judicial”. Per tant, és legítim acordar una detenció si no es presenta a declarar el citat malgrat que ho hagi advertit a la instructora.
