Sense gaires explicacions, però carpetada definitiva. La magistrada de la Sala Penal de l’Audiència Nacional, Carolina Rius ha acordat l’arxiu definitiu de l’incident de recusació contra el jutge instructor de la causa de Tsunami Democràtic, el titular del jutjat central d’instrucció número 6, Manuel García Castellón. La recusació va ser presentada per Josep Lluís Alay, investigat en el procés per terrorisme, cap de l’oficina del president a l’exili, Carles Puigdemont.
En una providència, d’una sola pàgina, la magistrada assenyala que concorre la inadmissió de la recusació i el seu arxiu definitiu en considerar que persisteix un defecte formal en els escrits dels passats 12 i 19 de desembre. De fet, la magistrada entén que ha transcorregut un temps superior al fixat a l’article 223.1. 2a de la Llei Orgànica del Poder Judicial i creu que s’han presentat els escrits fora de termini establert, de deu dies des del coneixement que tingui el processat de qui és el jutge, per aquesta mena d’incident.
Una recusació amb debat intern
De fet, les recusacions han estat un objecte de debat intens a l’Audiència Nacional des que García Castellón va decidir reconvertir la causa del Tsunami Democràtic, adormida durant quatre anys, en un megasumari per terrorisme. De fet, dos dels processats, Oleguer Serra, càrrec d’Òmnium Cultural, i per l’empresari Oriol Soler van presentar també recusacions que van ser rebutjades. Una desestimació que va generar una esbroncada interna dins el tribunal perquè la sala penal, presidida per Félix Guevara, que li va obrir un expedient governatiu a l’instructor per haver decidit sobre una qüestió quan no li pertocava.
En definitiva, ho havia de decidir un òrgan superior. Finalment, li va retirar l’expedient. En tot cas, va tornar a rebutjar la recusació d’Alay argüint defectes del termini, raó que la defensa d’Alay nega a la vista dels certificats de les notificacions. Ara per ara, però no queda més recorregut de recursos. ’escrit d’Alay, que signat l’advocat Gonzalo Boye, argumenta que el recurs estava dins el termini previst perquè era contra una interlocutòria i no contra una diligència d’ordenació. Una interlocutòria és una resolució judicial mínimament motivada. La diligència d’ordenació és un simple tràmit administratiu de l’oficina judicial. La defensa d’Alay entén, com ho fa la doctrina i la jurisprudència, que enviar la causa al Suprem afecta els drets fonamentals, perquè afecta el dret d’un jutge predeterminat per llei, i no és una simple ordenació del procediment.
