Històricament, i de manera sintètica, Espanya s’havia bellugat entre la revolta i el pronunciamiento –una fórmula espanyolíssima, normalment comandada pels militars, d’aixecament contra qui ostentava el poder-. El pas del temps ha suavitzat les formes, però no els objectius finals d’aquests moviments, sobretot, des del punt de vista de la dreta. Una de les diferències és que si abans existia el soroll de sabres, ara ha estat substituït pel soroll de togues i el lawfare. Un concepte que ha tastat els darrers anys l’independentisme sense que el PSOE s’hi oposés.
Ara, però, l’ofensiva judicial es dirigeix desacomplexadament contra la Moncloa i contra les persones que dirigeixen les institucions que la dreta identifica amb Pedro Sánchez, com és el cas del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz. També, la causa Koldo, l’oberta contra Begoña Gómez, muller del president espanyol, Pedro Sánchez, i la que hi ha sobre el seu germà, David Sánchez. Unes investigacions judicials esperonades per PP i Vox que treuen suc mediàtic a denúncies i admissions a tràmit, fins i tot utilitzant instruments com la fiscalia a l’ombra que constitueix Manos Limpias, el parasindicat que supleix el ministeri públic en qüestions de poc rigor jurídic.
La pressió judicial sobre la Moncloa i l’entorn més directe de Pedro Sánchez ha generat diverses reaccions polítiques. Des d’algunes de molt personals del mateix Sánchez, com ara l’aturada per reflexionar durant cinc dies el passat mes d’abril -coincidint amb l’inici de la campanya a les eleccions al Parlament del 12-M- a l’ofensiva legislativa presentada aquest divendres a través d’una proposició de llei orgànica per posar fre a “l’assetjament” que pot patir un ciutadà “derivat d’accions judicials abusives”. Una iniciativa conra el lawfare que fa olor de polèmica –i que Junts ja ha dit que esmenarà perquè queda curta–, tot en un context de desgast continuat.
1. El cas Koldo i les seves derivades
Un dels punts més calents que ha d’afrontar el PSOE, tot i que va posar el tallafoc d’expulsar-lo del grup parlamentari socialista i del partit, és el que afecta l’exministre José Luis Ábalos. És el conegut com a cas Koldo, que investiga la possible corrupció arran de la presumpta compra irregular de material sanitari -com ara les mascaretes- durant la pandèmia de la Covid. Tot plegat a través del seu assessor Koldo Garcia. Segons el relat de la instrucció, Ábalos hauria rebut comissions il·legals de l’empresari Víctor de Aldama, que és el testimoni de càrrec del cas amb certa complicitat del jutge instructor. Fins i tot, s’apunta que Ábalos va gaudir d’un apartament turístic a Cadis, que pagava una de les empreses que va proveir material sanitari a través del seu ministeri.
De fet, el magistrat, Leopoldo Puente, de la Sala Penal del Tribunal Suprem que s’encarrega ara de la investigació, considera que no hi ha excusa per no demanar el suplicatori d’Ábalos, que continua al Congrés com a diputat no adscrit, ja fora del grup del PSOE. Ábalos va al·legar que la Guàrdia Civil l’havia investigat, fins i tot mirant comunicacions personals, sense que el jutge hagués demanat el suplicatori. Una al·legació que el jutge no ha acceptat, ja considera que hi ha “prou indicis” per continuar la investigació. De fet, De Aldama també va intentar implicar directament Pedro Sánchez.
El fons polític de la causa, però, es deixa veure només analitzant qui són les acusacions populars personades: el partit polític Vox, l’Associació d’Advocats Demòcrates per Europa (A.D.A.D.E.), el sindicat Manos Limpias, l’Associació Hazteoír.org i el partit polític Iustitia Europa. De fet, aquesta setmana el mateix magistrat ha dictat una interlocutòria amb la qual ha acordat de manera definitiva unificar la representació de les 7 acusacions populars amb la del Partit Popular, perquè la formació que lidera Alberto Núñez Feijóo va ser la primera que es va presentar. La intencionalitat política, doncs, és evident.
2. La dona del president espanyol, contra les cordes
Un altre dels casos més sonats és el de Begoña Gómez, la dona de Pedro Sánchez. També arran de la denúncia de dues associacions que configuren la constel·lació de l’extrema dreta, Manos Limpias i Hazte Oír. Unes querelles presentades i sustentades amb retalls de diari. De fet, aquesta va ser la raó per la qual Pedro Sánchez va absentar-se de l’activitat pública per “reflexionar” sobre la seva continuïtat a la Moncloa. Gómez està investigada per quatre delictes: tràfic d’influències, corrupció en els negocis, apropiació indeguda i intrusisme. Delictes comesos, suposadament, aprofitant la seva condició de muller de Sánchez en la seva activitat professional.
Gómez ha comparegut tres vegades davant el jutge Juan Carlos Peinado, titular del Jutjat d’Instrucció 41 de Madrid, que s’ha agafat la causa com una croada contra Sánchez i amb una bel·ligerància que contrasta amb la feblesa dels indicis de l’acusació. Precisament, aquest divendres el jutge ha reclamat una llista d’assessors a la Moncloa per contrastar les tasques que feien amb la relació que tenien amb la dona del president i les empreses que pretesament s’haurien aprofitat de la seva relació, com ara Innova Next, l’empresa de Juan Carlos Barrabés, empresari també imputat a la causa. A Gómez també l’acusen d’haver-se apropiat d’un programari desenvolupat amb fons públics, d’aquí la investigació per apropiació indeguda.
En tot aquest context, fins i tot Sánchez ha hagut de declarar davant del jutge. De fet, es va acollir al seu dret de no declarar, però el tràmit no se’l va estalviar. Gómez, però, no se n’ha estat de criticar amb duresa la tramitació de la denúncia. En una compareixença el passat 13 de novembre a la cambra parlamentària de la Comunitat de Madrid, va sentenciar que el cas tenia un “objectiu polític evident” i també va evitar declarar davant els diputats madrilenys. La raó de fons política de les acusacions és que Gómez va abusar de la seva situació personal per fer negocis.
3. El germà de Sánchez, protagonista d’una altra investigació
És el cas David Sánchez, germà petit del president espanyol. També arran d’una denúncia de Manos Limpias, la justícia li va obrir una investigació per presumptes delictes de malversació, tràfic d’influències, prevaricació i frau fiscal. Un cas que, segons fonts jurídiques consultades, no “s’aguanta per enlloc”. I fins i tot la cort mediàtica de la dreta admet que “no tindrà recorregut”. En tot cas, David Sánchez va ser nomenat responsable d’Arts Escèniques de la Diputació provincial de Badajoz per presumptament percebre un sou públic sense assistir al seu lloc de feina.
La base de la denúncia són les condicions amb què va ser contractat el 2017 per aquesta administració supramunicipal. La curiositat és que David Sánchez va ser contractat just després que el seu germà fos defenestrat de la secretaria general del PSOE i quan intentava recuperar la direcció del partit en una llarga campanya de primàries. David Sánchez va declarar davant la titular del Jutjat d’Instrucció 3 de Badajoz i va defensar la legalitat de la seva plaça. Fins i tot va explicar que es va assabentar de la convocatòria per internet. David Sánchez va respondre a les preguntes de la seva defensa, de la fiscalia i de la magistrada, però no a les de l’acusació de Manos Limpias. Dos dies abans, els tècnics d’Hisenda havien assegurat a la jutgessa que no havien detectat cap mena de frau en la contractació ni cap afectació a l’erari públic. El seu advocat, Emilio Cortés, va afirmar després de la declaració que tot era un “castell de cartes” que queia.
4. El fiscal general de l’Estat, també
És un cas inèdit. El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, imputat. I, curiosament, després d’haver defensat a capa i espasa l’aplicació de l’amnistia a tots els condemnats pel judici del Procés, així com en els casos que romanen oberts a l’Audiència Nacional, com ara l’operació Judes. La imputació del fiscal arriba per la suposada filtració a la premsa d’un mail on l’empresari Alberto González Amador, parella de la presidenta de Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, proposava un pacte amb el ministeri públic amb el qual es declararia culpable de frau fiscal per rebaixar la pena que li hauria suposat una condemna per no haver declarat correctament ingressos a Hisenda.
El Tribunal Suprem, en una decisió insòlita, va obrir diligències contra Álvaro García Ortiz per revelació de secrets i hi va afegir Pilar Rodríguez, fiscal en cap a Madrid. A més, va encomanar a la Guàrdia Civil, a la poderosa Unitat Central Operativa (UCO), confiscar el seu ordinador i el seu telèfon personal, a més de l’escorcoll del seu despatx. L’institut armat ha emès tres informes: un amb els continguts del telèfon durant els dies de la filtració; un altre on admet que no ha trobat res que el pugui relacionar i un tercer ofici on apunta que el fiscal general va canviar del mòbil abans que se li obrís la investigació i que, per tant, no és possible trobar cap indici per aquesta raó.
La instrucció continua, amb implicacions com la de la mà dreta d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez –un dels principals testimonis–, i un contraatac aclaparador per part del jutge instructor i de la defensa de la parella d’Ayuso. Per una banda, el magistrat de la Sala Penal Ángel Luis Hurtado, instructor de la causa que se segueix al Suprem, ha acordat aquest divendres que només es lliuri a les parts la transcripció escrita de les declaracions prestades. Així mateix, ha establert que les gravacions de vídeo només es poden consultar presencialment a la seu del jutjat. Tot plegat per evitar filtracions incòmodes, amb la difusió de les declaracions, que deixarien en mal paper la causa. Per altra banda, ara el jutge haurà de decidir si accepta la petició de la parella d’Ayuso, registrada també aquest divendres, de demanar a les operadores telefòniques les trucades entre la fiscal Rodríguez i el cap de la Secretaria General Tècnica de la Fiscalia General, Diego Villafañe, per poder continuar la instrucció. El cas sembla que encara té corda per estona.
