S’ha dit que “totes” les associacions de jutges de l’estat espanyol s’han manifestat en contra del pacte del PSOE amb Junts per les referències a una llei d’amnistia en procés de redacció i els esments al lawfare i a la judicialització de la política. Però no és cert. Una associació de jutges, creada a Catalunya l’any 2018 –en ple esclat de la repressió contra el Procés–, manté una posició diferent i es desmarca d’aquesta guerra contra l’amnistia. Es tracta d’Àgora Judicial. Malgrat que es va crear a Barcelona, és d’àmbit estatal perquè necessàriament ha de ser així –el cos judicial és estatal– i de fet tenen alguns afiliats –pocs– fora de Catalunya. Davant d’un soroll de togues eixordador –associacions, el Consell General del Poder Judicial i sales de govern com la del Suprem i el TSJC i molts jutjats degans de Catalunya–, Àgora ha optat pel silenci. En conversa amb El Món, el seu portaveu, Xavier González de Rivera, explica per què. I l’essència és aquesta: “Els partits poden dir el que els doni la gana, nosaltres no ens hi hem de ficar”.
L’argumentació, però, no queda aquí. González de Rivera afirma obertament que Àgora “no està d’acord” amb el comunicat que van fer les principals associacions dels seus companys: Jutges i Jutgesses per la Democràcia, Associació Professional de la Magistratura, Associació Francisco de Vitòria i Foro Judicial Independiente. Tot i que admeten que troben el text del pacte entre el PSOE i Junts “poc afortunat”, el fet que les associacions de jutges reaccionessin amb aquell comunicat els sembla que era “parlar per parlar i opinar políticament”. “Són opinions polítiques, encara que les vesteixin de defensa del dret a la igualtat i de la independència judicial. Hi posen la cobertura d’un dret constitucional i a partir d’aquí opinen políticament. Nosaltres tenim molt clar que no hem d’emetre opinions polítiques”, subratlla.
Actitud perjudicial per a la independència judicial
“No ens sembla que la participació que estan tenint els estaments judicials en aquest debat sigui profitosa ni que beneficiï la independència judicial, al contrari. El que estan fent és opinar sobre qüestions polítiques sense que ningú els ho hagi demanat. I ja no parlem del fet que el CGPJ prengui posició preventivament contra la llei d’amnistia, quan ni tan sols se’n coneixia el contingut”, es lamenta.
Ara que ja s’ha fet públic el text de la proposició de llei registrada pel PSOE –que no necessàriament ha de ser definitiu–, González de Rivera admet que els jutges poden fer-ne una anàlisi com amb qualsevol altra llei. I la valoració que en fa Àgora és “qualsevol llei que vulgui regular una situació excepcional ha de tenir una interpretació de la situació d’excepcionalitat, i l’amnistia està regulant una situació que en la mateixa exposició de motius es defineix com una situació excepcional, i això està fonamentat i entra dins del marc constitucional”. No hi volen incidir més perquè “qui ha de decidir sobre la constitucionalitat del text és el Tribunal Constitucional”.
El lawfare, “un terme polític, no jurídic”
El que més va fer saltar les alarmes entre els jutges, o almenys en el que van posar l’accent, van ser les referències al lawfare que conté el pacte del PSOE i Junts i la possibilitat que es creïn comissions d’investigació parlamentàries d’on puguin sortir conclusions que siguin arguments per presentar als jutjats per part dels aspirants a ser amnistiats. A la proposició de llei, però, el lawfare no apareix. “És normal, perquè no és un terme jurídic. Tothom sap què vol dir, que no és la simple judicialització de la política, sinó la utilització espúria de les lleis i els tribunals per atacar l’adversari. És un terme polític i els partits en poden parlar igual que alguns parlen d’independència”, matisa el portaveu d’Àgora.
“Qui són els òrgans judicials per limitar de què es parla en un Parlament?”
I, sobre les possibles comissions parlamentàries, s’estranya de la reacció que ha provocat aquesta referència. “Ja hi ha comissions parlamentàries sobre afers que estan judicialitzats. Quan es van dissoldre les Corts, estaven en marxa tres comissions que afectaven casos judicialitzats, Spanair, Operació Catalunya i finançament del PP”, recorda.
“Una altra cosa és si després d’aquestes comissions se’n treuen gaires conclusions, que solen ser poques. Però el que no potser és que es vulgui limitar el Parlament, que és el màxim òrgan de representació del poble, el més democràtic. Això ja ho vam dir quan es van limitar els debats al Parlament de Catalunya, no hi pots limitar de què es parla. Qui són els òrgans judicials per limitar de què parlen els Parlaments?”. La conclusió del portaveu d’Àgora és clara: els jutges i òrgans judicials que han entrat en aquesta guerra contra l’amnistia i els pactes de Pedro Sánchez “estan extralimitant-se i al final els passarà factura en termes d’independència judicial, justament el que diuen que volen preservar. Serà un bumerang, parlar tant d’això es girarà contra ells.”
