La sentència del Procés dictada pel Tribunal Suprem i, de retruc, la del Tribunal Constitucional que l’avala, té diversos defectes de fàbrica. Però, n’hi ha un que pot ser clau perquè sigui anul·lada per la justícia europea: l’efecte dissuassori respecte l’exercici dels drets fonamentals. Aquest és el punt de vista del catedràtic de filosofia del dret, exmagistrat de la secció penal de l’Audiència de Barcelona i exdegà de la Facultat de dret de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Maria Vilajosana. Així ho va exposar en un curs a la 53ena Universitat Catalana d’Estiu celebrada aquest mes d’agost a Prada (El Conflent), on va emfatitzar l’anomenat Chilling effect a la vista de les penes a les que han estat condemnats no només els líders del Procés, sinó els que d’una manera o altra han participat en manifestacions, protestes o concentracions.
La tesi del jurista és la importància dels vots particulars del Tribunal Constitucional emesos per Juan Antonio Xiol i la magistrada María Luisa Balaguer que recriminaven la manca de taxativitat del delicte de sedició i la manca de proporcionalitat de la sentència. Una discrepància que, atès el seu criteri, pot esdevenir clau pels magistrats del Tribunal Europeu de Drets Humans perquè abona la tesi de “l’efecte paralitzador” de l’exercici dels drets fonamentals de la resta de la ciutadania espanyola. Dos magistrats discrepants en una sentència on el Constitucional “intenta subsanar els errors” comesos en la resolució escrita per Manuel Marchena. El catedràtic recorda que “si els tribunals ordinaris no han vetllat pels drets fonamentals ho ha de fer el Tribunal Constitucional; en canvi, en el cas del Procés intenta omplir les llacunes que el Suprem va deixar en la seva resolució per tal de salvar la sentència com sigui”.
En aquest marc, Vilajosana remarca detalls de la sentència del Suprem en els que es constata una interpretació extensiva de tipus penal de la sedició, de tots els seus elements que topa amb el principi de taxativitat penal. “No pots extendre allò que té el sentit de les paraules, perquè el jutge estaria penalitzant coses no regulades”, subratlla. Com exemple concret d’aquesta adulteració jurídica i semàntica, el penalista puntualitzava la substitució del verb “impedir” per “obstaculitzar” el compliment d’una resolució judicial per justificar la sedició durant el 20 de setembre o el Primer d’Octubre. “Són dos verbs que no volen dir el mateix”, observa per exemplificar la interpretació extensiva del dret penal i la restricció de la interpretació dels drets fonamentals. O fins i tot, que tot i parlar la mateixa sentència de “manifestacions pacífiques” les qualifica com a prova “d’alçament tumultuari”. “Sembla que quan més éxit tingui una manifestació mes a prop està de ser considerada un tumult”, alerta Vilajosana. Un altre exemple és la confusió dels magistrats entre la resistència pacífica i la
Tota aquesta distorsió jurídica quedà avalada per la sentència del Constitucional. Ara bé, el vot particular ha esdevingut artilleria pesada de cara el curs judicial europeu. Bàsicament, segons el jurista, a conseqüència de la interpretació extensiva dels tipus penals, la restricció i la manca de ponderació dels fets jutjats amb els drets fonamentals. Així, Vilajosana ressalta que la justícia europea pararà l’orella a “l’efecte paralitzador” que Xiol i Balaguer expressen en el seu vot discrepant. “Si el dret del teu país s’està aplicant amb penes desproporcionades, amb tipus penals de manera extensiva i amb restricció de drets, té un efecte dissuassori cap els ciutadans per tal d’exercir aquests drets, com serien els d’expressió i els de manifestació”. “No es pot utilitzar el dret per provocar un efecte dissuassori”, emfatitza el jurista que veu en aquestes raons un dels punts més febles de la condemna i que podria afavorir un pronunciament d’acord amb els interessos dels presos polítics. Més, fins i tot, que els mateixos indults o les recusacions.
De fet, la doctrina i la jurisprudència del TEDH deixa clar que “s’ha de tenir present “afavorir el desenvolpumanet d’una societat democràtica” a través de la interpretació extensiva dels drets fonamentals. has de tenir en compte que han d’afavorir el desenvolpunamet d’una societat democràtica. “La llibertat d’expressió i/o vinculada al dret de reunió, les excepcions han de ser interpretades restrictivament, per protegir l’individu de la ingerència arbitrària dels poders públics”, avisa l’exdegà argüint la doctrina europea de la vinculació directe del dret penal amb els drets fonamentals. Paral·lelament, Vilajosana també revela que el Constitucional tenia una doctrina clara en el sentit que si un tribunal o un jutge no prenia en la seva valoració la possible vulneració d’un dret fonamental o no els utilitzava en la seva ponderació dels fets, “s’haurien vulnerat els drets fonamentals”. Un principi que, segons el professor, també queda clar en el vot particular.
