Havia de ser un instrument ampli i transversal per unificar l’estratègia de l’exili, la internacionalització de l’alliberament nacional de Catalunya i la denúncia de l’acció de l’Estat contra l’independentisme. Però el Consell de la República ha patit manca d’unitat de les entitats i partits independentistes a Catalunya i un hiperlideratge confús i barrejat amb el lideratge de la formació política del que fins ara ha sigut el president de l’entitat, Carles Puigdemont. A més, ha tingut un pes polític irrellevant en la biosfera política catalana i un funcionament intern complex que entrebanca les seves accions.
Però el que ha acabat de deixar estabornit el Consell ha estat l’escàndol per les irregularitats detectades en la gestió econòmica per part del seu vicepresident, Toni Comín, que ha acabat en auditoria, substitució de govern de l’entitat per una junta gestora provisional amb ganes d’enllestir la feina i amenaces de l’exconseller de Salut d’interposar querelles contra els que li retreuen les seves formes, maniobres i decisions, com ara el raper Valtònyc. Una situació que ha xarbotat el Consell, que ara afronta unes eleccions internes tenses per triar un nou lideratge.
Sis candidatures en un moment crucial
Davant aquest panorama, que esbossa una institució en declivi, sorprèn la quantitat de candidats que aposten per presidir-la i ressuscitar l’entitat. En concret, s’hi van presentar deu candidatures, però superat el filtra de la Sindicatura Electoral només sis candidats, que representen les diferents versions que tenen els associats de la institució. Toni Comín, malgrat l’escàndol que envolta la seva gestió, serà candidat. Una altra candidatura, que ha buscat el consens de bona part dels més veterans del Consell, té l’advocat Jordi Domingo al capdavant. També es presenten Jordi Castellà, regidor de Primàries a Canet de Mar (Maresme), que repeteix candidatura; Antoni Walter Castelló Klein; Montserrat Duran, que representa REvolucionemNos i, finalment, el mallorquí Lluís Felipe Lorenzo García.
La campanya electoral ha començat aquest dimecres i s’allargarà fins al divendres 7 de febrer. Les eleccions a la presidència del Consell se celebraran del 8 al 12 de febrer, de manera virtual. Per cert, una votació que ha requerit recuperar tècnics que ja no presten serveis per resolució del contracte arran de la manca d’ingressos i l’eixuta situació econòmica de l’entitat. Els Consells Territorials seran durant aquesta setmana la base de treball de les campanyes. De fet, tant Girona com Barcelona ja han programat debats entre els candidats i tot apunta que, de moment, hi haurà com a mínim dos debats més, a Sabadell i a Sant Cugat del Vallès.
Toni Comín hi torna
Un dels noms que més ha sorprès, fins i tot el nucli dur i històric del Consell, ha estat el de Toni Comín. Curiosament, el president a l’exili no ha fet cap suport explícit a cap dels candidats, malgrat que Comín, ha estat el seu company d’escó al Parlament Europeu i a la Casa de la República. Comín es vanta de ser vicepresident del Consell de la República entre el 2018 i el 2024 i té com un dels lemes de propaganda electoral Transparència financera màxima, un imperatiu. Un punt que topa amb les crítiques a la seva gestió econòmica i financera, la crisi que ha precipitat les eleccions i ha motivat la presentació de les candidatures.
L’inici de la campanya per a Comín no podia ser pitjor. L’eurodiputat electe de Junts –que encara no té l’escó perquè Espanya s’hi oposa i l’Eurocambra el té congelat– va pressionar l’auditor per esmenar l’informe. Una esmena tècnica que informava de la possibilitat que Comín tenia marge legal per disposar de més diners de les donacions del que es calculava en la primera versió, però l’auditor en cap cas es desdeia del concepte de les despeses injustificades, que era el problema detectat. L’auditoria, a més, recordava que cap dels altres membres de l’exili havien disposat d’aquests diners a què també tenien dret per conveni. La Junta Gestora i l’auditor van replicar a Comín en un comunicat públic. Però la bomba va arribar a continuació: Valtònyc també va denunciar els moviments de diners que feia Comín. Ho anunciava sense embuts a través de tres tuits, que han acabat amb amenaça de querella. La campanya de Comín vindrà marcada per una gestió que ha estat posada en dubte no només per l’auditor, sinó també per la Junta Gestora i els responsables de les empreses que donen cobertura legal al Consell, com ara CatGlobal.
Jordi Domingo, buscador de consens
Una segona candidatura és la de l’advocat Jordi Domingo. Un nom que té força simpatia a l’estructura política del Consell i dels associats. Conegut activista de causes independentistes, vol allunyar el Consell del “pes excessiu” que creu que hi ha tingut Junts. Domingo va saltar a la palestra política quan va esperonar i liderar Constituïm, la plataforma que va elaborar una constitució catalana amb més de 10.000 aportacions públiques. De fet, va ser en aquella època quan la UDEF -la unitat policial més utilitzada per la policia patriòtica de Mariano Rajoy- el va empaitar amb una causa que va morir amb un sobreseïment lliure, certificat pel magistrat Manuel Marchena.
Domingo va ser un dels primers a denunciar les formes de Comín quan era president de la Sindicatura Electoral del Consell de la República. Ara també és membre de la Comissió de Transparència del Futbol Club Barcelona i del Consell Social de la Universitat de Barcelona. L’objectiu de Domingo és “enfortir la unitat independentista” i persistir en la internacionalització de la causa catalana. D’aquí que defensi mantenir el consell a l’exili per tal de fugir de la possible i plausible repressió espanyola.
Jordi Castellà, el ‘guineà’
Jordi Castellà és advocat, regidor i portaveu del Grup Municipal de Millorem Canet Primàries des de l’any 2019. Ha anunciat la seva candidatura amb un discurs contundent que critica la gestió de Puigdemont al capdavant de la institució. De fet, no és la primera vegada que es presenta. Ja va ser candidat el 2024 i va aconseguir 493 vots, poca broma, quan el seu adversari era Puigdemont. Com a autor del llibre La via guineana, per a fer efectiva la independència (2023), Castellà ven la seva candidatura, República Activa, com una manera d’aconseguir en el marc internacional la independència.
Del seu programa destaca traslladar el Consell el Govern provisional de la República Catalana a Suïssa “per restar a prop de Ginebra, seu de les Nacions Unides i de les ambaixades dels 193 estats membres”. A més, planteja la creació d’un passaport català per usar-lo en “estats que el reconeguin”. Per altra banda, planteja manifestacions massives a moltes capitals internacionals, recollir “milions de signatures” per reclamar la independència i sol·licitar al Comitè Especial de Descolonització de les Nacions Unides, l’inici d’un Procés de Descolonització de la Nació Catalana” i aconseguir esdevenir estat observador.
Duran, Castelló i Lorenzo
El col·lectiu #REvolucionemNos presenta Montserrat Duran com a candidata. Possiblement és la llista que té un programa electoral més ampli, basat en el control del territori, fomentar la república digital i establir una estratègia de confrontació amb el règim i les estructures del 78, així com promocionar la creació d’estructures d’estat. La idea de Duran és articular la base la territorial del Consell.
Una cinquena candidatura és la d’Antoni Walter Castelló Klein, químic, professor de secundària a Mallorca que va néixer “l’any de Nostre Senyor de 1962”. El seu programa polític és breu i contundent: “La meva intenció no és guanyar aquestes eleccions ni ser president del Consell. Jo el que vull és deixondir l’independentisme, a fi que arribem a la nostra llibertat”. Castelló reclama al Consell de la República insistir en la unitat dels Països Catalans.
En sisè terme, s’hi compta Lluís Felipe Lorenzo, també illenc i amb un currículum acadèmic tan espectacular com desconcertat que inclou que ha estat interrogat pel CNI a la Delegació de govern espanyol de Palma sobre el desembarcament xinès a Mallorca just abans de la pandèmia de la Covid-19 i per la seva presència en les manifestacions independentistes. Lorenzo té com a punt d’or “la possibilitat d’obtenir la nacionalitat portuguesa (i major protecció diplomàtica -fins i tot sembla que els portuguesos tenen dret a la residència brasilera) i el premi de la República d’Algèria per tal que oficialitzi el català.
