Informe acabat de sortir del forn de la Sindicatura de Comptes de Catalunya relatiu al sistema de contraprestació dels serveis d’atenció hospitalària i especialitzada de Salut de l’exercici 2022 —amb Josep Maria Argimon i Manuel Balcells de consellers— en compliment del seu Programa anual d’activitats. L’informe, de la qual n’ha estat ponent la síndica Maria Àngels Cabasés, es va aprovar el passat 8 d’abril. Una auditoria especialment dura amb la gestió, l’administració, la legalitat i l’adjudicació dels contractes i els convenis amb els proveïdors. Fins i tot, els auditors públics arriben a qualificar comportaments d’“incompliment greus de la legalitat”. Tot plegat en base cinc “focus” d’avaluació: pertinència, eficàcia, utilitat, economia i coherència interna.
Els serveis d’atenció hospitalària i especialitzada d’aguts són serveis assistencials finançats pel Servei Català de la Salut (CatSalut) i que aquest compra a les entitats proveïdores que gestionen els hospitals integrats en el sistema de xarxes assistencials d’utilització pública de Catalunya (SISCAT). La Sindicatura ressalta que l’any 2022 aquests serveis van suposar el 54,20% de la despesa de l’assistència sanitària (sense incloure la despesa per la Covid-19), una xifra que va suposar una despesa per habitant de 670,51 euros. Amb aquests recursos, els hospitals de la xarxa pública van realitzar 854.452 altes, 770.329 proves diagnòstiques, 1.346 trasplantaments i 1.179 sessions d’hospitals de dia per compte del CatSalut.
“Manca de coherència entre objectius i resultats”
La Sindicatura remarca, en aquest informe 05/25, la “manca de coherència entre els objectius que persegueix el sistema de contraprestació de l’atenció hospitalària i especialitzada d’aguts i les directrius i els objectius definits al Pla de salut”. “El CatSalut no ha justificat que alguns serveis, dispositius i programes específics de reconeguda necessitat derivin d’un pla de salut o d’altres criteris de política sanitària, ni el motiu pel qual aquestes accions sanitàries es van assignar a determinades entitats ni els criteris utilitzats per fixar-ne la quantia”, retreuen els auditors.
També critica amb fermesa la “discrecionalitat” de l’assignació de la contraprestació fixa per les consultes externes i els serveis, dispositius i programes específics de reconeguda necessitat. Una discrecionalitat que consideren que “no garanteixen el respecte dels principis preceptius d’igualtat, transparència i d’interès general”.
Economia: sense criteris objectius
Tampoc no es moca amb mitja màniga la Sindicatura a l’hora d’avaluar la manera com s’estableixen els convenis entre el CatSalut i les entitats proveïdores concertades. Segons l’informe l’agrupació de diversos centres hospitalaris en un sol conveni, “no respon a criteris objectius o uniformes, ni tampoc al principi d’economia en l’adquisició dels serveis per a la ciutadania”. De fet, conclou que amb el “sistema de contraprestació vigent aquests serveis podrien adquirir-se a un preu més baix”.
En l’avaluació dels convenis la Sindicatura també “constata problemes greus d’incompliment de la legalitat”. En aquest sentit, recorda que la prestació de serveis per part de l’Institut Català de la Salut per compte del CatSalut no es fa a l’empara del corresponent contracte programa, instrument previst en la legislació a aquest efecte. Per altra banda, emfatitza que la “signatura de les clàusules addicionals als convenis subscrits entre el CatSalut i les entitats del sector concertat es fa de manera extemporània, fet que les converteix en actes nuls de ple dret”.
Eficàcia, a mitges i dubtes en els costos
De l’anàlisi de les mesures per fomentar l’activitat quirúrgica i per penalitzar els reingressos hospitalaris, la Sindicatura admet que ha pogut comprovar que l’incentiu pel foment de l’activitat quirúrgica ha estat eficaç, “mentre que, en el cas dels reingressos hospitalaris, la penalització establerta no ha resultat efectiva”. “S’ha constatat que la introducció de l’incentiu per fomentar l’hospitalització domiciliària que evita l’internament en un centre hospitalari ha anat acompanyada d’increments notables en aquest tipus d’activitat”, han afegit. Per contra, addueix la Sindicatura, per a determinats tipus de cirurgia, l’incentiu financer per fomentar-ne la substitució ha assolit els màxims objectius possibles i, per tant, ja no resulta eficaç.
Així mateix, l’auditoria indica que l’incentiu financer per fomentar la substitució de la cirurgia convencional per cirurgia sense estada a l’hospital ha anat acompanyat d’una major implantació de la cirurgia ambulatòria. “L’aplicació del sistema de contraprestació es manifesta ineficaç a l’hora de compensar adequadament alguns elements propis dels centres proveïdors, com l’estructura, casuística atesa o l’atenció urgent”. A més, no s’ha acreditat en tots els casos que els preus aplicats pel CatSalut cobreixin les estructures de “costos inherents als serveis prestats pels proveïdors”. “L’aplicació del sistema de pagament dels serveis d’atenció hospitalària i especialitzada d’aguts no ha estat eficaç a l’hora de dotar les entitats proveïdores de finançament adequat en temps i quantia”, alerten els síndics.
Sistema “ineficient” amb “distorsions” i millores molestes
Pel que fa a l’eficiència, l’informe avisa que “la virtual impossibilitat de millorar les taxes de substitució de la cirurgia convencional per cirurgia sense ingrés a través de l’incentiu financer aplicat pel CatSalut comporta un ús ineficient dels recursos públics destinats a l’atenció hospitalària”. Seguint aquest fil, el sistema de contraprestació de les urgències hospitalàries presenta “distorsions que podrien donar lloc a incentius no intencionats contraris a algunes de les orientacions de política sanitària vigents a Catalunya en matèria d’atenció urgent”. Una dada que, per a la Sindicatura, “evidenciaria problemes de coherència externa del sistema de pagament”.
Amb les “subvencions finalistes”, els auditors públics subratllen la “manca de confluència del sistema de pagament vigent amb altres polítiques de finançament del CatSalut”. Aquest sistema, a parer de la Sindicatura, “podria incórrer en un risc de sobrefinançament dels actius que adquireixen les entitats concertades que presten els serveis”. Sobre la utilitat per a la ciutadania, els síndics admeten “millores modestes quant a la qualitat, l’accessibilitat i l’eficiència en la prestació dels serveis, derivades del sistema de contraprestació vigent”.
Segons la Sindicatura, les dades auditades “no permeten garantir un marc d’actuació que respongui de manera efectiva als principis d’eficàcia, eficiència i economia”. També ressalten haver “observat aspectes que debiliten els criteris de pertinència, d’utilitat i de coherència interna i externa en la intervenció pública analitzada”. En aquest context, critica amb contundència la manca de formalització del contracte programa entre el CatSalut i l’ICS. Per això, recomana a “l’Administració de la Generalitat que els projectes normatius se sotmetin a una avaluació d’impacte normatiu ex post”. Així mateix, també defensen la conveniència que el CatSalut subscrigui les clàusules anuals amb els centres proveïdors abans d’iniciar l’activitat com a regla general.
