Darrer informe anual del Síndic de Greuges, Rafael Ribó. Un dossier amb que s’acomiada del càrrec, exercit amb una evident hiperactivitat i que ha presentat aquest matí al Parlament. Ribó s’acomiada tot reclamant el “dret efectiu a l’autogovern“, més recursos prioritaris per a l’atenció primària, una millora del sistema de protecció als més vulnerables i proposa polítiques que afavoreixin el dret de gaudi de la natura. Un informe marcat per la pandèmia i per la crisi social i política que viu el país.
La Sindicatura de Greuges també destaca l’augment de queixes i de tasques a l’agenda de Ribó que ha rebut durant el 2021. De fet, l’any passat s’ha tornat a superar el rècord de queixes presentades a la institució, prop de 12.000, i se n’han tramitat més de 18.000. També hi ha hagut més de 12.700 consultes i un elevat nombre d’actuacions d’ofici (264). En total, s’han iniciat al voltant de 25.000 expedients, un 14% més que l’any anterior, que ja va ser extraordinari.
En el document també analitza el conflicte polític d’Espanya amb Catalunya. Així reclama que cal “aconseguir un dret efectiu a l’autogovern amb plena disposició pel govern compartit en els àmbits català, espanyol i europeu”. “Les demandes de llibertats polítiques no poden estar mai confrontades amb el Codi penal”, insisteix.
En aquest marc i arran de l’informe S’haurien de jutjar els polítics per declaracions emeses en exercici del seu càrrec?, aprovat per l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, el Síndic no s’està de criticar les institucions catalanes. Aquest informe recorda que planteja, entre d’altres, el necessari tractament polític −no penal− del conflicte, la modificació de delictes com el de sedició, rebel·lió i malversació, la concessió d’indults i el diàleg entre les parts. Amb aquest precedent, el Síndic va demanar al Parlament la creació d’una comissió o grup de treball per fer el seguiment i avaluar el nivell de compliment de les mesures que s’hi recullen, la qual encara roman pendent.
El Síndic Ribó també posa al balanç de pendents molts drets socials i més en el context de superació de la pandèmia. Així reclama dedicar més recursos a l’atenció primària, a la consideració i professionalització del personal sanitari, a la investigació i a la renovació tecnològica.
També aposta pel “combat frontal” contra la segregació és una garantia de l’equitat en l’educació, i conjunta en el servei públic tant l’escola pública com la concertada, a partir d’un ple respecte dels drets dels infants. I afegeix prestacions accessibles i universals, amb polítiques d’acompanyament especialment per a la gent gran, que fomentin els canvis culturals
