El mes de juliol, i gràcies gairebé a una conjunció astral de la política i la llei, es va produir un relleu insòlit en la columna vertebral de l’Estat: la direcció del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). Després de 10 anys al capdavant del Centre Nacional d’Intel·ligència, el general Félix Sanz Roldan va ser rellevat per ‘imperatiu legal’. Sanz no podia continuar en el càrrec prorrogat per un govern espanyol en funcions, -la llei no ho permet- i un cop cessat en va assumir el càrrec la seva número dos, Paz Esteban, una veterana de la intel·ligència espanyola. Tres mesos després, el relleu s’ha repetit a l’altre grans institució dels serveis d’informació de l’Estat, el Centre d’intel·ligència de les Forces Armades, el CIFAS. En pràcticament un trimestre i amb un govern en funcions, i per qüestions legals, l’executiu de Pedro Sánchez ha rellevat tota la cúpula de la intel·ligència de l’Estat. Canvis que, en situacions normals, haurien costat Déu i ajuda per consensuar-los.
La tria al capdavant de la CIFAS ha estat preparada amb pocs dies.L’excap de la intel·ligència militar, el general de divisió Francisco Rosaleny, va passar a la reserva, una condició que no li permetia romandre al càrrec. El 27 de setembre el consell de ministres va ascendir de general de Brigada a general de Divisió a Antonio Romero Losada i pocs dies després, el 7 d’octubre va prendre possesió de la direcció de la intel·ligència militar espanyola a la seu del comandament, a la base de Retamares.
El general Romero és el màxim assessor del cap de l’Estat Major de la Defensa (JEMAD) i dels caps de l’Estat Majors dels exèrcits de Terra i Aire i de l’Armada, en matèria d’intel·ligència i en estratègies d’operacions militars. El nou inquí de Retamares, nascut a la Línia de la Concepción el 1963, comandava fins aquest octubre la poderosa Brigada Galícia VII, coneguda com a BRILAT i una de les estrelles de la corona de les noves Brigades Operatives Polivalents en missions a l’exterior. Ara bé, l’historial de Romero està lligat fermament a la Legió. Només com a tinent i capità va servir-hi des de 1986 a 1997 al Tercio Juan de Austria. Quan va ser ascendit a tinent coronel va comandar la VII bandera de la Legió al Primer Tercio Gran Capitán, amb seu operativa a Melilla. Com a legionari va participar a missions a Bòsnia-Hertzegovina, Kosovo, Afganistan i Líban. Va deixar la Legió per entrar al gabinet de l’Estat Major de la Defensa i abans de dirigir la Brilat va ser durant uns mesos cap de l’àrea de l’OTAN de la Direcció de Política de Defensa.
En la seva presa de possesió, el passat 7 d’octubre, el general Romero va demanar “disciplina, estudi i valors de les Forces Armades” per fer anar el CIFAS. “Es diu tradicionalment que al camp de batalla, al desenvolupament de les operacions, només poden passar dues coses: un èxit de les operacions o un fracàs de la intel·ligència”, va advertir al seu gabinet. Un discurs de reivindicació després de la mala maror que es va despertar dins la CIFAS quan la ministra de Defensa del PSOE, Margarita Robles, va assumir també la direcció política del CNI. Una coexistència que no feia gaire gràcia als uniformats atès que tenien un projecte d’ampliació geostratègica de les seves funcions amb licitacions de 4.058.891 d’euros per a les futures instal·lacions de l’Oficina d’Informació Militar a la base de Retamares. El curs dels esdeveniments ha calmat els ànims dins la CIFAS en respectar-li el seu marge en la seguretat operativa i estratègica global.
