És la unitat d’elit de l’ordre públic de la Policia de la Generalitat, és la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra, la Brimo. Els seus integrants tenen la fama d’absolut lliurament i compromís amb la Brigada, però fa temps que una remor de fons es fa notar. “Dios dijo hermanos pero no primos!”, avisa un dels veterans de la unitat en conversa amb El Món que, recollint les opinions dels seus companys, ja n’estan tips de ser els “nois per a tot i a qui no se’ls reconeix res, perquè mai tenen un no”.
Ara, la Brimo, després de diverses queixes ha volgut posar negre sobre blanc la situació i han remès una carta a la Prefectura i a la Direcció General de la Policia per tal de denunciar la situació. La missiva, a la que ha tingut accés El Món, deixen constància que volen “manifestar” el seu “descontent generalitzat”. Tant per l’actual “dinàmica” laboral i les condicions laborals cada vegada més “precàries”.
La queixa ha sorprès els comandaments policials perquè és una unitat que “rarament” retreu les seves condicions tot i el poc reconeixement que reben. La revolta sindical arriba a més, a dies d’un virtual retorn del president a l’exili, Carles Puigdemont, que podria comportar aldarulls al carrer, on la Brimo resulta indispensable per intentar mantenir l’ordre.
Memorial de greuges
Els membres de la Brimo detallen a la carta com han estat els darrers anys de serveis que han comportat “una sèrie de transformacions significatives”. En aquest sentit, consideren que han “deixat de ser una àrea especialitzada en el manteniment de l’ordre públic, a convertir-nos en una entitat de suport integral per a totes les especialitats del cos, la qual cosa ha exigit una adaptació tant en els nostres procediments de treball com en la nostra capacitat individual”. “Ras i curt”, expliquen fonts del cos, “servim a tots i per a tots”. La carta recorda que durant els atemptats del 17-A els “companys amb baixes i/o vacances” es van reincorporar. “Perquè som Dragons”, remarquen en referència al sobrenom amb què es coneixen al cos.
A partir d’aleshores incrementen el memorial de greuges, desgranant una colla de serveis llarguíssima que van des del futbol, a la Volta ciclista, concentracions, manifestacions, controls o vigilància antiterrorista o entrades i escorcolls. “Tot i assumir aquestes responsabilitats addicionals, seguim sent els mateixos agents, o fins i tot, menys, perquè l’edat mitjana d’agents i comandaments de l’àrea augmenta, alguns companys marxen a altres destinacions i arriba menys personal nou”. “A més, molts de nosaltres comencem a tenir lesions, fruit de l’edat i de la duresa de l’especialitat”, afegeixen per subratllar que molts arriben a l’edat en la qual podrien demanar no treballar de nit.
“Mereixem un canvi i un reconeixement just”
“Sentim que aquests esforços no són degudament reconeguts pel cos i l’Administració”, lamenten. “Al contrari, rebem inputs negatius”, critiquen com ara imputacions horàries descompensades, reducció de formació, com pel reforç i mancances en la realització de serveis. Per altra banda, carreguen contra el canvi de criteri de les guàrdies no presencials d’aquest estiu -mesos de juliol i agost- sense cap motiu aparent ni ordre oficial.
A més, hi sumen canvis d’ubicació de “les sessions informatives, dels búnquers i les furgonetes” fet que genera “confusió i desorganització al dia a dia de la unitat”. La falta d’espai i de formació també és un altre retret perquè “no els permet mantenir-se actualitzats i preparats pels reptes que es presenten”. En la mateixa línia, informen que han de viure pendents del telèfon mòbil perquè els activen fins i tot, amb menys de 12 hores d’antelació, és a dir, fora de l’horari preceptiu.
“Observem amb preocupació”, raonen, “que altres especialitats amb menor càrrega laboral són recompensades amb un augment de nivell de 3 a 4 i amb imputació de Guàrdies No Presencials, mentre que nosaltres, atès que som la unitat amb més risc, pressió política i social suportem, en moltes ocasions ens veiem sols davant del jutge/jutgessa, encara realitzant una bona praxi seguint el protocols establerts, no rebem el mateix reconeixement”. També lamenten que han passat de 7 a 6 integrants per furgoneta i a tenir més armes, però sense armer. “Creiem que mereixem un canvi i un reconeixement just”, exigeixen. D’aquesta manera volen manifestar el “descontent generalitzat” i sol·liciten que la “dinàmica d’augments indiscriminats en serveis, acompanyada de condicions laborals i personals cada vegada més precàries, sigui compensada de manera adequada”. Els Dragons treuen foc pels queixals.
