Ser independentista és costós, però per ser militant d’ERC a hores d’ara s’ha de ser sofert. Sobretot per l’exigent agenda de les bases des que les eleccions del 12 de maig van obrir una crisi al partit que ha esdevingut una veritable guerra interna entre els favorables a Oriol Junqueras i el sector que actualment dirigeix l’aparell del partit, amb el lideratge fins ara virtual de Marta Rovira, que aquest divendres torna a Catalunya i obre un nou escenari. Des de fa quinze dies, els militants reben cada dos per tres convocatòries oficials de les direccions regionals o comarcals per participar en assemblees per debatre les “inquietuds”.
Assemblees que han estat força “animades”, segons fonts dels participants consultades per El Món. Però també se celebren conclaves de cadascuna de les dues famílies del partit ara enfrontades. Per exemple, divendres passat el sector Junqueras va organitzar una trobada a Callús (Bages), la Catalunya Central, i dilluns al vespre, el rovirisme feia el mateix a Santa Maria d’Oló (Bages), a la mateixa regió. De fet, una de les crítiques de la militància, tant al junquerisme com al rovirisme, és que durant anys no s’ha permès el debat intern i la formació ha perdut “musculatura”. Per això, ara, l’overbooking de trobades, assemblees, reunions, xats i grups és com una marató de crossfit, i la militància torna a agafar oxigen.
Duel entre els dos sectors
Les trobades i les reunions mostren la força dels dos sectors. I, de fet, hi ha hagut dues trobades entre representants de les dues famílies per intentar bastir un mínim de regles del camp de joc. Ara bé, el rovirisme vehicula els suports a través de la signatura del Manifest dels 300 –ara ja signat per més de 1.000– que reclamava renovació de la direcció. Però el junquerisme ha anat fent feina a través del boca-orella, trobades convocades mig d’amagatotis i travant suports en l’entramat territorial i sectorial de la formació. El junquerisme ha enrolat en la seva causa membres de la direcció, presidents regionals, noms clau en l’estructura comarcal, diputats i figures del món local. En aquest sentit, els de l’expresident d’ERC també es vanten d’apuntar a les seves files centenars de militants de base.
De fet, Junqueras tenia una munició contundent a favor seu i és que es podia representar a ell mateix de manera directa i sense intermediaris. En canvi, el rovirisme no tenia clar quin candidat podria ser l’alternatiu a la figura de Junqueras. Un panorama que pot canviar a partir d’aquest divendres, quan Rovira arribi a Catalunya després que l’Audiència Nacional hagi arxivat la causa del Tsunami Democràtic i el jutge instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, hagi arxivat la seva causa per desobediència en aplicació de la llei d’amnistia. A més, aquest mateix divendres hi haurà executiva i Consell Nacional de la formació. Un espai on, formalment, Junqueras i Rovira, podran confrontar les seves estratègies de futur. Una confrontació que té tres escenaris molt importants pel nombre de militants que tenen: Barcelona, Baix Llobregat i Vallès Occidental.
Rovira-Junqueras es veuran les cares al Consell Nacional
S’espera que aquest divendres sigui una treva. De fet, el retorn conjunt de tots els exiliats a Suïssa a causa del Tsunami Democràtic ha permès que Òmnium Cultural, especialista en l’orfebreria de la unitat, hagi intervingut perquè el moment de travessar la frontera estatal, quan es passi de la Catalunya Nord a la Catalunya sud, esdevingui una imatge de coordinació independentista. Ara bé, ERC té molt present el significat de la tornada de Rovira, i més amb el Consell Nacional que ha de celebrar la formació a la tarda a la seva seu nacional. Serà just després de la reunió de l’executiva del partit, que comptarà amb la presència física de la fins ara número dos de la formació, que feia sis anys i mig que era a l’exili.
La presència de Rovira animarà, sense cap mena de dubte, el duel intern per la proximitat dels representants dels dos sectors. Ara bé, amb una diferència: Rovira no té cap càrrega penal a sobre i Junqueras continua inhabilitat per la negativa del tribunal que el va condemnar, presidit pel magistrat Manuel Marchena, a aplicar-li l’amnistia pel delicte de malversació. Tot i això, i amb els recursos en marxa, Junqueras espera que la inhabilitació li sigui retirada en un termini relativament breu, de tres o quatre mesos.
Una executiva i un Consell Nacional intensos
L’agenda de Rovira de demà tindrà intensitat sobretot a la tarda. La reunió de la direcció prevista a les tres de la tarda és per abordar la crisi dels cartells de l’Alzehimer. Un cas que ha destapat una estructura paral·lela de tàctiques polítiques de falsa bandera i actuacions encobertes per beneficiar el partit i sufragades amb fonts del partit. Però després se celebrarà el Consell Nacional – el màxim òrgan de direcció entre congressos. Aquest consell també haurà de decidir sobre la polèmica dels cartells, tot i que també s’espera la rebuda dels consellers a la secretària general del partit.
El conclave també es presenta animat, a la vista de les informacions que avui han aparegut sobre els òrgans paral·lels de l’executiva i la permanent del partit. Cada divendres hi ha hagut reunions i Rovira hi ha tingut un paper clau des que va marxar a l’exili, el 2018. Però no s’hi ha connectat mai Oriol Junqueras, que se n’ha quedat al marge. L’entorn de Rovira assegura que Junqueras feia deixadesa de funcions i no prenia decisions, mentre que el nucli de l’expresident afirma que no se l’ha deixat participar d’aquests espais. El xoc entre tots dos creix la tardor de 2023, quan Junqueras volia ser el candidat a les eleccions –inicialment previstes per al 2025– en comptes de Pere Aragonès. Ara com ara, es preveu que la qüestió s’abordi al Consell Nacional d’aquest divendres.
