L’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) i l ’entitat de juristes Drets han presentat aquest dimarts a la Batllia d’Andorra una ampliació de la querella contra quatre policies espanyols que van pressionar la Banca Privada d’Andorra (BPA) amb la finalitat d’aconseguir les dades bancàries d’Artur Mas, Oriol Junqueras i els Pujol. Arran del testimoni de l’excomissari de la Policia Nacional Espanyola José Manuel Villarejo, sobre el que s’ha acabat anomenant “Operació Catalunya”, s’hauria acreditat,que responien a ordres polítiques del més alt nivell com Mariano Rajoy, aleshores president espanyol. Per això s’ha reclamat que s’afegeixin a la relació de querellats, pels delictes d’amenaces, coaccions, extorsió i xantatge, l’exministre d’Interior del Govern Espanyol, Sr. Jorge Fernández Díaz; l’ex-Secretari d’Estat d’Interior, Francisco Martínez Vázquez; i l’ex-Director General de la Policia, Ignacio Cosidó Gutiérrez.
Pel que fa a Rajoy, els advocats consideren que hi ha prou evidències per confirmar que la intervenció del FinCEN (Finances Crime Enforcement Network, depenent del Departament del Tresor dels Estats Units), decisiva per a la intervenció i liquidació de la BPA el 10 de març del 2015, es va provocar a partir de l’enviament per part del Govern Espanyol d’informació «falsa» sobre una hipotètica pràctica de rentatge de capitals per part de l’entitat bancària andorrana. En aquest sentit, s’ha ampliat la querella per un delicte de falsedat de documents contra l’expresident del Govern Espanyol, Mariano Rajoy Brey, i els seus exministres d’Hisenda i Interior, Cristóbal Montoro Romero i Jorge Fernández Díaz, respectivament.
Finalment, i d’acord als indicis que hi ha que la reunió del 8 de gener de 2015 dels senyors Rajoy i Montoro amb el Cap de Govern Andorrà, Antoni Martí, i tres exministres més, en territori andorrà,, va acabar precipitant la intervenció i liquidació de la BPA, dos mesos més tard, l’ampliació de la querella també sol·licita que l’expresident i l’exministre d’Hisenda espanyols siguin investigats per un delicte de coaccions d’òrgans constitucionals, per ser-ne els autors i executors personals i directes, castigat en el codi penal andorrà fins a 10 anys de presó.
