En què es basa l’estratègia electoral de CiU en aquestes eleccions?
Aquesta campanya té dues claus: les eleccions del 28 de novembre i la crisi econòmica. Per tant, d’una banda, volem aprofitar l’empenta de les eleccions al Parlament i la imatge de marca. I, per altra, seguint amb el mateix eslògan -“El canvi en positiu” i “Pensem en positiu”-, volem explicar que malgrat la situació de crisi és molt dura els nostres candidats es presenten per canviar-la. Aportem capacitat i solucions.
La feina feta aquests tres mesos i escaix de govern us seran favorables?
Sí, però s’ha de fer molta pedagogia. En aquest sentit ha anat bé disposar de temps perquè els 11.000 candidats de CiU puguin fer arribar a la ciutadania, no només les propostes municipals, sinó també el perquè el govern ha de prendre certes decisions.
En què es base aquesta pedagogia?
Ara ja no es poden prometre grans infraestructures ni grans equipaments, sinó bona gestió. I aquesta ha d’anar a parell del missatge del govern: si volem sortir de la crisi i conservar l’estat del benestar que tant ens ha costat aconseguir els plans d’estalvi i la contenció no s’han de veure en clau negativa. Crec que la gent valorarà les decisons preses encara que algunes no siguin gaire populars.
Per tant, creu que les retallades seran una arma electoral?
“Les retallades” són la única arma que fa servir l’oposició. No he sentit cap candidat dels socialistes fent aportacions sobre què pensen fer per sortir de la crisi. En canvi nosaltres hem d’explicar quines són i el perquè d’aquestes decisions.
Serien alcaldables més realistes?
Sí, però això ja va molt amb la nostra marca. Si per una cosa es valora als candidats de convergència és la seriositat en la gestió. El 2007 vam renovar la gent de molts municipis. Va entrar gent molt jove, però molt seriosa en la gestió pública i vam aconseguir alcaldies importants (Vilafranca, La Seu, Tortosa, Figueres…) I en aquests moments que la gent està més atenta que mai als missatges que es donen des de la política això ens va a favor.
A part de Barcelona quins altres reptes es planteja CiU aquestes eleccions?
Tenim com a prioritat aquells municipis on fa trenta anys que governa el PSC – Girona, Terrassa, Reus… – però no deixem enrere municipis importants com Igualada o Manresa on el PSC també s’ha esgotat. La cosa més important i que només podem dir nosaltres és, però, que tenim opcions de ser primera força a tots els municipis de Catalunya.
La victòria o el fracàs d’aquestes eleccions passa per Barcelona?
Barcelona determinarà els missatges de la nit electoral. I si el PSC per primera vegada a la història deixa de ser la força més votada serà una gran noticia. Després s’haurà de fer l’anàlisi de la resta del país i com queda la relació de forces a les institucions supramunicipals. No oblidem que els propers quatre anys les Diputacions i els Consells Comarcals també seran molts decisius davant unes administracions molt dèbils a nivell econòmic.
La força més votada sempre hauria de gestionar l’alcaldia?
Tradicionalment nosaltres hem fet aquesta proposta però la resta de forces no s’hi han afegit. El 2003 i el 2007 el tripartit i de vegades els bipartits han fet que CiU quedés fora d’alcaldies que havíem guanyat i evidentment nosaltres també ho hem fet a algun lloc. El que no farem és anar amb el fanalet a la mà.
La consigna postelectoral és fer pactes i no governar en solitari?
Nosaltres apostem per reforçar la governabilitat i és evident que cada vegada hi haurà menys majories. Els pactes cada vegada són més importants, però donarem llibertat als nostres alcaldables. Ells decidiran què és oportú segons la seva estratègia, programa i compromís entre els candidats.
Per tant, descarta governs de minoria?
Sí. Els governs en minoria només es poden fer si tens una majoria àmplia dins la minoria, ja que després l’estabilitat és molt difícil. I cal tenir en compte que les administracions anem un parell d’anys per darrera de la societat respecte la crisi, per tant, especialment a nivell municipal, els exercicis 2011 i 2012 seran molt complexes. I per gestionar aquesta situació es necessiten governs estables.
Quins partit creu que pot ser revelació en aquestes eleccions? Més enllà del PSC com veu les altres formacions?
És difícil de dir, ja que tots, excepte CiU, han presentat menys llistes. Sembla que hi ha una reculada per part d’ERC i de ICV. A diferència del 2007, que ERC va pujar molt, ara sembla que no puguin consolidar-se ni com a tercera força política. Tot dependrà de les intensions dels dirigents del PSC, d’ERC i ICV, fa quatre anys van jugar a deixar-nos fora de totes les institucions. Tot dependrà de si mantenen aquest esperit.
Creu que aquesta campanya serà especialment “calenta” en enfrontaments verbals?
Està clar que fins ara mai hi havia hagut precedents a vuit dies d’unes eleccions una manifestació convocada per PSC i ICV – i els sindicats s’han avingut a ser utilitzats políticament-. El PSC ha decidit guanyar vots anant només contra CiU i sense aportar res. I això ho denunciarem.
Concreti.
Una cosa és no fer una campanya en positiu i una altra és no fer evident a la gent que hi ha un govern que ha de prendre decisions, decisions que l’anterior executiu no ha pres. I davant això el PSC l’únic que sap fer és campanya bruta. Quan veuen que poden retrocedir a nivell municipal apareix el pur estil PSC. Quan es posa en perill l’ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona fan campanya bruta. Però després d’aquesta utilització barroera de la política hi haurà un 23 de maig i aleshores el país s’haurà de posar a treballar. I espero que, en aquest moment, el PSC recuperi, com a gran partit de país, un esperit constructiu.
