El president a l’exili, Carles Puigdemont, ha estat l’encarregat de tancar un discurs l’assemblea territorial del Consell de la República que s’ha celebrat aquest matí a Elna (el Rosselló). És a dir, la reunió del parlament de l’entitat a l’exili, format per representants de 92 consells locals. Precisament, Puigdemont s’ha dirigit a aquests consells per tal que l’ajudin, amb el seu entramat territorial, a entorpir una virtual detenció en un hipotètic retorn a Catalunya. De fet, ha qualificat “d’imprescindible” el que anomena “l’acompanyament de l’estructura territorial del Consell”.
D’aquesta manera ha conclòs un conclave a porta tancada marcat pel blindatge que s’hi ha establert, fins al punt que membres del Consell han tancat finestres i portes per evitar la premsa i han posat en marxa un maldestre servei de vigilància del perímetre. La intenció de l’entitat era evitar polèmiques entorn del cas Toni Comín per les queixes internes per possibles irregularitats en la gestió. Denúncies que molts dels consellers, en privat i malgrat l’estricte control, admeten que el president de l’entitat no afronta ni amb “prou claredat ni prou transparència”. En canvi, altres membres consultats consideraven que la polèmica ja està “tancada” perquè “Comín ha justificat les despeses que en el seu dia la gerència del Consell es va negar a liquidar per manca d’ètica”. Ara tothom recorre a “l’auditoria de gestió” encarregada per posar sordina a l’afer, almenys fins que no se’n coneguin els resultats.
La detenció i la investidura
El discurs de clausura que ha pronunciat Puigdemont a la sala gran de l’Ajuntament d’Elna ha servit per esbossar els escenaris que es poden obrir amb un eventual retorn a Catalunya. Un exercici de prospectiva amb la mirada posada en un virtual debat d’investidura al Parlament abans del 25 d’agost, quan acaba el termini per nomenar un nou president si no es vol anar a futures eleccions. De fet, molts membres del Consell, i sobretot de l’entorn de Puigdemont, donen per fet un “acord d’ERC amb el PSC” que facilitaria la investidura de Salvador Illa. Una decisió que obligaria Puigdemont a tornar al Parlament per a la “investidura” tal com es va comprometre a fer en la campanya electoral del 12-M, però no per ser investit ell. Altres membres del Consell, però, especulen amb la possibilitat que aquest acord no tiri endavant o que sigui tombat per la militància d’ERC, que hauria de donar l’aval a través d’una consulta interna.
En tot cas, Puigdemont ha volgut posar sobre la taula la possibilitat del retorn. Una circumstància que activaria la judicatura espanyola per arrestar-lo i portar-lo cap a Madrid. De fet, fonts del seu entorn opinen que seria engarjolat i “no per a una nit”. Ara bé, deixen prou clau que no es pot posar “fàcil” aquesta detenció. Per això, ha demanat suport a l’entramat territorial del Consell. Una idea que ja es va començar a gestar amb la reforma interna del Consell que va defensar sobretot, el seu portaveu Toni Castellà, un dels estrategs del retorn. Castellà va apostar molt alt per tal d’enfortir els consells locals per bastir “un control efectiu del territori” que ara pot ser molt eficaç davant un gran operatiu dels cossos i forces de seguretat de l’Estat per detenir el que veuen com a líder del procés sobiranista.
En aquest sentit, al Consell tothom ha acordat que “passi el que passi” l’objectiu de la institució ha de continuar a través de la seva força territorial. Val a dir que, en el pla de govern 2024-26 de l’entitat que avui s’ha aprovat, un dels punts forts ha estat “enfortir l’estructura territorial del Consell: fer més i millor activisme”, així com créixer en registrats.
El conclave també ha servit per aprovar la composició dels nous membres de la Sindicatura electoral de l’òrgan, després que antics integrants van intentar dimitir dues vegades per la conducta de Comín. Per altra banda, també s’han creat tres grups de treball -llengua catalana, consum estratègic i implementació de la Identitat Digital i augment dels registrats- tres grups de treball per a tres objectius que el Consell fa quatre anys que té a l’agenda.
