Els congressos dels partits sempre tenen dos vessants. Una més popular i que desperta més passions, que és la que correspon a l’estratègia política. És a dir, l’orientació ideològica i com l’aplicarà la formació. I una segona, que no fa parar rotatives però sí que implica una gran feina interna de control per part dels militants i que sovint s’obvia i es deixa en mans dels professionals, és a dir, les ponències organitzatives. El conclave que Junts per Catalunya té programat pel pròxim 25, 26 i 27 d’octubre a Calella, no n’és una excepció, ans al contrari.
Així diversos militants, dels que tenen la paciència de llegir-se tota la documentació que s’ha de debatre, esmenar i avalar en els dies entrants -fins al 15 es poden presentar esmenes- han denunciat detalls estatutaris que poden canviar l’essència fundacional de la formació que lidera Carles Puigdemont. Sobretot, pel que fa al poder que ostentaria el previsiblement secretari general de la formació, Jordi Turull, que aspira a repetir en el càrrec sense cap mena d’oposició rellevant.
En aquest sentit, la ponència organitzativa de la formació, que encara es troba en període d’esmenes, configurarà els nous estatuts dels juntaires. Un esborrany de document que amplia el poder executiu de Turull i redueixen, en certa manera, el poder de la presidència, de l’executiva, del Consell Nacional i també, dels militants. De fet, al president del partit tindrà responsabilitats estratègiques però cap poder executiu intern. Mesures concretes com la definició de les competències dels càrrecs o la manera de convocar els organismes de direcció del partit marquen la diferència amb el sistema actual. “Faran bo Jordi Sànchez i la seva manera d’entendre el partit”, afegeixen fonts de la formació.
“Administrar els recursos humans i patrimonials sense limitació”
Diversos detalls de la ponència organitzativa proposada pel grup impulsor difereixen notòriament dels estatuts actuals. Una de les més clamoroses és que per convocar un congrés extraordinari fins ara calia un 10% de la militància i ara la xifra augmenta al 20%. Per altra banda, el redactat de la ponència deixa ben clar que el secretari general, “juntament amb el president, ostenta la representació institucional de Junts”, però emfatitza que “n’és la principal figura executiva” i de qui depenen directament el secretari d’organització, el de finances i els 25 membres de l’executiva.
En aquest sentit, cal remarcar que, si queden els estatuts com diu la ponència organitzativa, el secretari general tindria “plena capacitat per representar el partit i administrar els recursos humans i patrimonials sense limitació”, segons el text proposat. En el cas que no s’esmeni aquesta ponència, també desapareixerà una figura que ha estat fonamental en els darrers anys i és la secretaria general adjunta de caràcter municipal, que ostentava l’exalcalde de Sallent (Bages), David Saldoni. De fet, entre les competències dels anteriors estatuts s’hi trobava la capacitat de “nomenar, d’entre els membres de l’executiva Nacional, un adjunt a la Secretaria General, que assumirà la política municipal i donarà suport al secretari general en les seves competències”. Una figura que sobre el paper desapareix pels dubtes interns que ha creat.
Aquesta figura desapareix, però a canvi es crea una mena d’estructura paral·lela de política municipal, amb la intenció de fer créixer el que internament s’anomenen “franquícies de la formació arreu del país”. És a dir, el foment de llistes municipals amb la marca de Junts respectant la idiosincràsia de cada municipi a través del que anomenen Espai Municipalista. De tota manera, al secretari general li pertocarien, segons els virtuals nous estatuts, “responsabilitzar-se de la política municipal i territorial”. Això vol dir que totes les decisions territorials, dependrien de la secretaria general. Per si de cas, Turull és guarda un roc a la faixa, i els virtuals estatuts preveuen que “si les necessitats executives del partit així ho reclamen”, podria nomenar, d’entre els vocals de la Direcció Executiva Nacional, adjunts a la Secretaria General. És a dir, un cop aprovada una secretaria general, el nou inquilí pot crear adjunts sense més explicacions que la seva autoritat.
