L’acord entre Junts per Catalunya i el PSOE per delegar les competències en matèria d’immigració a Catalunya s’ha tancat una setmana després que la formació de Carles Puigdemont retirés al Congrés la proposició no de llei perquè el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, se sotmetés a una qüestió de confiança. Fruit d’aquest pacte, les dues formacions han registrat aquest dimarts al congrés la proposició de llei orgànica que dona resposta a l’acord i iniciar així la seva tramitació parlamentària, que, a priori, trobarà dificultats perquè no tots els grups que van conformar la majoria per investir Pedro Sánchez hi estan d’acord. D’altra banda, la llei serà d’obligat compliment si és aprovada pel Congrés, però caldrà veure quins són els tempos que aplicarà el Govern per a la seva posada en marxa i ja ha advertit que la seva aplicació no serà d’un dia per l’altre i que requerirà “temps”.
De fet, la majoria per assegurar l’aprovació de la llei no està assegurada a hores d’ara. La secretària general de Podem, Ione Belarra, ha criticat que el PSOE hagi consensuat aquesta mesura amb els de Puigdemont, als quals ha titllat de “partit antiimmigració” que “competeix amb la ultradreta catalana”. “No es farà amb els nostres vots”, ha subratllat Belarra per avançar el seu rebuig al Congrés a la cessió de competències a Catalunya en els termes pactats pel PSOE i Junts. Però més tard, la líder de Podem, en una entrevista a Canal RED, ha instat Junts a demostrar que no vol les competències per fer “polítiques racistes” i ha advertit el PSOE que només s’asseurà a negociar sobre aquesta mesura si aprova primer al Congrés la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per regularitzar migrants i aporta “garanties” de “garanties”.
“Poc probable” que el Congrés no validi la llei
Experts consultats per El Món consideren que la formació de Ione Belarra acabarà donant suport a la llei, i creuen que el moviment, entre altres aspectes, és atribuïble al seu interès per desmarcar-se de Sumar. “Podem marca distàncies per la disputa amb Sumar”, ha assegurat Jesús Palomar, politòleg i professor de Ciència Política UB en conversa amb aquest diari, i també assenyala que una altra explicació pot ser que Podem vulgui mostrar la seva “inquietud per crear diferències entre diferents territoris de l’estat espanyol”. El doctor en Ciències Polítiques i professor a la UOC Andreu Paneque, per la seva banda, entén que Podem tingui dubtes perquè la llei “és una arma potent i un poder determina una responsabilitat” i vulgui condicionar el seu sí.
Amb tot, Palomar considera “poc probable” que aquesta llei orgànica no tiri endavant perquè, segons assenyala, “moltes coses en depenen, ja que Madrid és una cadena d’esdeveniments i hi ha molts condicionants”. Paneque també creu que Podem no presentarà tanta batalla per la llei com per deixar-la caure perquè, “al final, tothom sap molt bé quines guerres ha de lluitar”. En aquest sentit, apunta que Podem ha de fer “equilibris” per desmarcar-se del seu antic soci, però no molt; i també deixa clar que “tots els partits han de cedir una mica perquè a llarg termini no els hi surten els comptes”.
Una llei que incomoda el Govern
Si el Congrés valida la llei acordada per Junts i el PSOE, aquesta serà d’aplicació immediata. Per això el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha encarregat a la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez, que lideri la constitució d’un grup de treball “transversal” amb altres Departaments per “abordar amb tota garantia aquesta delegació de competències quan així sigui vigent”. Aquest grup, segons ha detallat Sílvia Paneque en la roda de premsa posterior al Consell Executiu, serà l’encarregat d’analitzar les afectacions que pugui tenir l’assumpció d’aquesta competència, què implica i quins recursos econòmics i humans s’han de destinar. De fet, Paneque ha evitat concretar els recursos que faran falta i no ha volgut concretar el calendari amb què treballa el Govern perquè dependrà, també, de la tramitació parlamentària al Congrés, però ha deixat clar que la seva aplicació requerirà “temps”.
Andreu Paneque apunta en aquest sentit que el PSC “ho accepta perquè no té alternativa“, i la seva reacció amb el traspàs de competències en immigració, segons diu, és la de tirar la pilota endavant a “veure què passa”. “Seria com un sí crític”, apunta i afegeix que l’executiu d’Illa vol veure quina és la forma en la qual poden adaptar la llei amb el que els socialistes defensen a Catalunya. Palomar, per la seva banda, apunta que hi ha la possibilitat que el Govern es pot trobar amb les competències i no disposar dels recursos necessaris per desenvolupar-les, uns recursos que, segons el politòleg, haurien de ser transferits per l’estat espanyol.
“Junts té la posició més fàcil”
Sobre que l’oposició marqui l’agenda i les polítiques que ha d’entomar el Govern, Andreu Paneque remarca que “aquí qui té la posició més fàcil és Junts perquè ha aconseguit un acord que pot ser un rèdit polític i que li pot anar molt bé per competir per una bossa de votants amb Aliança Catalana”. A més, els juntaires, des de l’oposició, sempre podran dir que la llei “no s’està aplicant perquè ells no estan al Govern”. “És un acord còmode per la part de Junts”, insisteix Palomar, perquè, segons ell, la formació de Puigdemont ha posat “deures complicats” al Govern d’Illa perquè la immigració “no és un caramel·let fàcil de gestionar”. “El Govern d’Illa ja no tindrà l’excusa de dir que això no és competència de Catalunya” i “si ho fa bé o malament serà el seu problema”, ha assenyalat.
