Tensió màxima al grup parlamentari de Junts per Catalunya després de la reunió que els diputats van mantenir ahir al Parlament amb el cas de la diputada Cristina Casol sobre la taula. La reunió es va celebrar després que la cambra catalana arxivés la denúncia per “assetjament per raó de gènere” que havia presentat la diputada contra companys de grup davant la Secretaria General del Parlament. El Secretariat Permanent del partit va tractar l’assumpte en una reunió fa una setmana passada va demanar a Casol que entregui l’acta i abandoni el grup parlamentari. Davant la negativa de la diputada a cedir a aquesta petició, tot feia pensar que la reunió d’ahir havia de servir per prendre una decisió al respecte. Però, contra tot pronòstic, no es va adoptar cap mesura i, segons ha pogut saber El Món, en la trobada simplement es van exposar els fets i no hi va haver debat.
Aquesta calma tensa que es viu al grup parlamentari sense que l’afer acabi d’esclatar es deu, en part, al fet que la presidenta del partit, Laura Borràs, està intentant que es recondueixi l’assumpte. De fet, en l’última reunió del Consell Nacional i en la de l’executiva va demanar una mediació entre les dues parts enfrontades, la direcció del partit i Casol –considerada del sector de Borràs–, amb l’argument que aquesta crisi perjudica el partit en el seu conjunt i no només la diputada que seria expulsada, i així ho subratlla en les seves intervencions en els òrgans interns. A més a més, Borràs no vol que aquesta nova crisi interna l’arrossegui pel fet que Casol porti l’etiqueta de borrasista, i intenta mantenir l’equidistància i evitar que es consumi la fractura.
Mentre la presidenta del partit intenta calmar les aigües, dins del grup parlamentari, segons ha pogut esbrinar El Món, ha començat una recollida de signatures per expulsar Casol. Per tal d’aconseguir-ho, cal que el grup reuneixi la meitat més un dels membres del grup parlamentari i ho comuniqui a la Mesa, un fet que a hores d’ara no s’ha produït i que es podria allargar fins a la setmana vinent a l’espera d’una nova reunió de la direcció del partit. En qualsevol cas, Casol, que va ser la número dos de Junts per Lleida en les passades eleccions, no té intenció de renunciar a l’acta i si se l’acaba expulsant del grup, el més probable és que acabi com a diputada no adscrita.
Una actuació similar al cas Madaula
Amb aquest conflicte plou sobre mullat perquè té molts punts en comú amb el que es va viure fa unes setmanes al grup parlamentari amb Aurora Madaula, que està de baixa després que la presidenta del Parlament, Anna Erra, li retirés la confiança i una vintena de diputats del partit impulsessin un escrit contra ella per haver denunciat “violència silenciosa dels companys” en el Ple de les Dones. El cas Casol, per tant, es produeix en un context de tensió permanent entre un sector pròxim a Laura Borràs –que la presidenta del partit vol frenar– i un altre sector, el que es vincula al secretari general, Jordi Turull.
A més del debat intern al grup parlamentari i el partit –la direcció considera que la denúncia presentada és un atac a la formació–, també hi ha pendent de resoldre la queixa presentada per Casol davant la Secretaria General del Parlament després de l’arxiu de l’expedient. Amb aquest nou escrit, la diputada protesta per la filtració del cas, uns fets que considera que vulneren el principi de confidencialitat que impera en aquests casos i que podrien ser constituïts d’infracció.
Persones amb “por a les represàlies”
Malgrat que el Parlament ha arxivat el cas amb l’informe elaborat per la Comissió d’Abordatge de Situacions d’Assetjament del Parlament, el document identifica “indicis fefaents” que l’entorn de l’acusat i aquelles persones a qui es considerà “còmplices i aliades” s’ha compartit el contingut de la denúncia, de quines persones estaven citades i per quins motius. “Això, a part de trencar el principi de confidencialitat i de discreció que es demana a tota persona citada, ha generat una asimetria en el procés”. A més, la comissió invalida un testimoni perquè considera que “s’havia filtrat el contingut de la denúncia i l’entrevista estava preparada”.
L’informe, que a priori era confidencial, acredita un ambient de treball “on el masclisme més cultural està arrelat” i, en conseqüència, “genera una diferència de tracte i competències” amb “discriminacions directes i indirectes”. També fa referència a la “por a les represàlies” perquè un testimoni ha rebutjat que es vinculin les seves impressions de forma explícita al seu nom. Així i tot, el cas s’arxiva perquè “és molt difícil poder establir la responsabilitat directa de l’acusat en algunes accions concretes que s’han acreditat, que no fa ell sinó gent del seu entorn de confiança”.
