Agafar els trapaus i marxar. Aquesta va ser la resposta d’una nodrida representació de Nova Esquerra Nacional (NEN) a l’assemblea territorial de la Catalunya Central, celebrada aquest dijous al vespre al Local Catalunya d’Avinyó, al Bages. Un conclave que aplega la militància de Bages, Berguedà, Solsonès, Moianès, Lluçanès i Osona i que havia de debatre les esmenes a les ponències polítiques i reglamentàries per a la segona part del congrés nacional d’ERC, que se celebra a Martorell el 15 i 16 de març. Tot plegat per la quantitat d’esmenes que defensava el corrent que va ser derrotat per Oriol Junqueras en la primera fase del congrés i que no es van aprovar.
De fet, l’assemblea se celebrava en un dels bressols més importants de NEN i del moviment opositor a Junqueras. I així ho remarcava el fet que la gran majoria d’esmenes les signava Alba Camps, la número dos de Xavier Godàs en la candidatura que va aspirar a liderar ERC. També hi havia esmenes presentades per un dels veterans de la militància republicana a la Catalunya carlina com és Agustí Lleyda, històric carnet d’ERC a Santpedor i picapedrer de la formació, el municipi de l’exvicepresidenta Laura Vilagrà, que també va assistir al conclave; o per Sílvia Mur, militant de la neocomarca del Moianès, així com Salvador Busquets, de Navàs (Bages).
Alba Camps marxa indignada perquè no s’aproven les seves esmenes
La discussió, el debat i sobretot les majories de l’assemblea van acabar com el rosari de l’aurora i amb molts militants sorpresos per les reaccions que s’hi van viure. Alba Camps va abandonar l’assemblea, amb el grup que l’acompanyava, en protesta perquè no s’aprovaven les seves esmenes. També ho va fer la presidenta regional i regidora a Manresa, Mariona Homs, abans que Camps, però ja havia advertit que marxaria abans d’hora per motius personals, tot i el malestar que va expressar per una esmena sobre el feminisme. Totes dues de NEN. Una reacció indignada que va deixar perplexos molts militants que no estan enquadrats en cap dels corrents, puix que no podien entendre l’empipament pel fet de perdre votacions, i més quan guanyaven altres esmena. Tan greu va ser el daltabaix que la ponència estratègica, que havia de presentar Joan Plana, l’exalcalde de Roses i home de confiança de Junqueras, no es va poder debatre. Així com la ponència política, que va quedar a mitges.
Una assemblea important per a la qual el junquerisme s’havia preparat
Si una cosa tenen els partits polítics catalans és que els seus membres es coneixen molt bé. De fet, passa com amb les zebres: des de fora es veuen totes iguals, però entre elles es distingeixen. Per això, el junquerisme, coneixedor que potser entrava en un terreny advers i apamat per altres disgustos, es va preocupar d’enviar a l’assemblea un escamot d’elit, els seus Navy SEAL, amb Oriol López al capdavant, un sapador polític de primer nivell; un dels seus homes forts en l’elaboració de discurs, Cesc Iglèsies; Marc Sanglas, que domina amb detall l’entramat territorial de la formació i en Jordi Estiarte, l’alcalde de Bellpuig (Urgell), que s’ha erigit en un dels garants de la territorialitat del partit.
A més, Junqueras comptava amb exèrcit territorial propi, amb noms sobretot d’Osona, com ara l’alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega, un veritable druida polític a la zona; Lluís Argemí, un gerent històric de la formació, o Joan Ballana, exmembre de govern municipal a Vic, que va aconseguir arribar als cinc regidors en una ciutat amb què ERC sempre s’ha ennuegat i que Junqueras ha recuperat sobretot en polítiques de seguretat pública, tot i que continua la seva activitat empresarial privada. Entre les files del junquerisme, hi havia el comandant en plaça, Lluís Oliveras, de Sant Vicenç de Castellet, empresari amb més anys de carnet que l’estelada i que mai ha ostentat cap càrrec institucional, així com David Rodríguez, exalcalde de Solsona i persona amb un gran ascendent sobre la militància pel seu aire efectiu, eficaç i amb fama de gestió honesta.
L’antifeixisme, clau de la batussa i la sortida indignada d’Alba Camps
Tot i la preparació, el junquerisme es va trobar amb una resistència de baixa intensitat. Per exemple, del Bages, hi havia notòries absències, com ara l’alcalde de Manresa, Marc Aloy. L’assemblea va transcórrer amb normalitat amb aprovació d’esmenes, algunes retirades, transaccionades i algunes de tombades. Fins que va arribar el punt d’una esmena sobre “l’antifeixisme” que defensava Alba Camps. Un annex de Camps a la ponència política que pretenia definir ERC com a antifeixista i a més establir que aquest posicionament s’hauria d’establir “no només no arribant ni facilitant cap acord amb Vox i Aliança Catalana, sinó no pactant, tampoc, amb cap força política que hi cerqui acords”.
En la discussió, la militància va rebatre a Camps que ERC, per definició, com a partit republicà i d’esquerres, ja és antifeixista. I, per altra banda, imposar que pugui enraonar amb altres formacions que en el seu dia “hagin buscat acords amb altres formacions amb què ERC és evident que no pactaria” no té cap sentit perquè “implica que governes només quan tens majoria absoluta”. La pèrdua de la votació en aquesta esmena va sollevar la representació de NEN, que van abandonar l’assemblea, visiblement enfadats, i van deixar la resta de participants amb un pam de nas, sense saber exactament què havia passat. Camps i, més tard, Homs van deixar el conclave amb l’argument que no hi havia manera d’aprovar les seves esmenes. Un argument curiós per a molts militants, que no entenien la plantada per haver perdut votacions de les quals culpaven el corró junquerista. “Potser no saben que, en democràcia, els vots es compten i no s’interpreten”, retreu un militant, mentre lamenta aquests episodis en un panorama de “fortalesa del PSC i un avenç de la ultradreta”.
